La teva iniciativa, la nostra causa
Accés Patrons
Accés Entitats

La Fundació Privada del Hospital de Santa Llúcia ha sol·licitat un nou espai a Castelló d’Empúries per oferir suport i el servei a les persones que formaven part del Centre de Dia, que va quedar paralitzat degut a la pandèmia de covid-19, així com a persones de la comarca que sol·liciten aquest servei.

Amb ell lloguer d’aquest nou espai proper a l’entitat es permetrà generar un conjunt de serveis professionals molt bons tant pels servei de centre de dia com el servei residencial aprofitant els espais exteriors tant de la Residencia Toribi Duran com del futur espai de centre de dia.

Està previst que l’espai interior tingui capacitat per a un centre de dia de 30 places així com uns equipaments exteriors com pista de futbol 7, pista de pàdel i piscina exterior que permetria millorar molt més la varietat d’activitats i suports a la gent gran de la població.

El Centre de Dia es crea amb l’objectiu de cobrir la necessitat d’oferir un servei diürn a les persones grans de la comarca de l’Alt Empordà amb servei de transport per acompanyar les persones ateses al domicili habitual oferint una rutina diària, així com el foment de l’autonomia.

El servei del Centre de Dia s’adreça a persones grans de la comarca de l’Alt Empordà que sol·licitin el servei, així com les persones usuàries del Centre de Dia de la Fundació Privada Hospital Santa Llúcia, que degut a la situació de pandèmia de la covid-19, no han pogut accedir al servei.

El Projecte de Centre de Dia és un centre rehabilitador on es treballarà la Teràpia Ocupacional a partir d’activitats que fomentin el manteniment de les capacitats de les persones ateses a partir de l’exercici de tasques funcionals, amb l’objectiu de mantenir l’autonomia de les persones ateses.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada del Hospital de Santa Llúcia per ajudar a l’adquisició del material de fisioteràpia que necessiten al nou Centre de Dia (bicicleta estàtica, infraroig, espatllera, màrfegues, passarel·la, pedals)

Els resultats que es vol obtenir per part de la Fundació Privada Hospital Santa Llúcia és un alt percentatge en manteniment de l’autonomia així com un alt nivell de qualitat de vida per a les persones ateses del servei.

La Fundació Privada Pedro Salesa Cabo va ser constituïda el 16 de desembre 2002, i té com a objectius donar els recursos necessaris per una correcta rehabilitació auditiva a persones de la nostra societat amb escassos recursos econòmics, col·laborar en projectes de cooperació internacional amb països del Tercer Món per que puguin disposar de material audiològic i formació als seus professionals i la formació i divulgació en les ciències de la Audiologia.

El projecte “Atenció a la gent gran en situació de vulnerabilitat amb presbiacúsia” s’emmarca dins els objectius de la Fundació Pedro Salesa de donar els recursos necessaris per una correcta rehabilitació auditiva a persones de la nostra societat amb escassos recursos econòmics.

Segons informe elabora per l'INE, Espanya és un dels països més envellits del món. L’edat mitjana de la població en el 2020 és de gairebé 44 anys. Dels més de 47 milions d’habitants, gairebé dos de cada deu tenen 65 anys o més i dins d’aquest grup prop de 3 milions superen els 80 anys, més de mig milió són nonagenaris i 17.500 són centenaris.

La qualitat de vida de les persones i les seves habilitats funcionals depenen tant de la seva capacitat intrínseca com del seu entorn físic i social. Les estratègies dirigides a promoure un envelliment actiu i saludable, com bé recull l’OMS, abasten molts aspectes diferents de la vida. No hi ha dubte que la covid-19 ha trasbalsat especialment l’entorn social de la gent gran.

La crisi ha tingut greus efectes sobre les polítiques públiques i la repercussió econòmica s’ha notat fortament en les prestacions de dependència. L’impacte de la crisi es manifesta sobretot en les dificultats per afrontar les despeses de la vida diària amb unes pensions insuficients.

El projecte es realitza a la seu de la Fundació i es fa un seguiment durant 6 mesos de cadascun dels beneficiaris. El perfil de beneficiaris són: un 80% persones grans que viuen soles amb situació de precarietat socioeconòmica amb ingressos inferiors a 400€ mensuals i que no poden assumir despeses extraordinàries per la compra d'un audiòfon. 

Els beneficiaris deriven principalment dels EAPS, Càritas, Creu  Roja, Ajuntament,  ABS Sagrada Família, Associació Ciutadana anti Sida, CSS de la Vila de Gràcia, CAP La Mina, i CSS Clot- Camp de l’Arpa, tot i que hi ha  altres centres on també es deriven els beneficiaris.

L'origen de les persones és un 75% de Catalunya i un 30% immigrants.

Aquest projecte te com a principal objectiu dotar a la gent gran, principalment de Catalunya i en risc i/o situació d’exclusió social, els audiòfons per aconseguir pal·liar la seva deficiència auditiva i millorar la seva qualitat de vida i aconseguir per a ells una integració real i total en aquesta societat.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada Pedro Salesa Cabo per a l’adquisició de 12 audiòfons mini Rite amb piles 312.

La Fundació Pedro Salesa Cabo prioritza l’atenció de gent gran que es troben en una situació de major fragilitat: amb problemes d’hipoacúsia amb dificultats socioeconòmiques greus i amb situació d’aïllament social.

La Fundació Vidal i Barraquer és una institució creada l’any 1964 i dedicada a l’àmbit de la Salut i específicament al de la Salut Mental. Integra l’assistència, la docència i la recerca en la salut mental, amb una mirada psicològica, social, biològica i espiritual www.fvb.cat.

En l’àmbit docent i de recerca compta amb l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer, de la Universitat Ramon Llull, una institució amb una llarga i reconeguda trajectòria en docència i recerca al nostre país.

L’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer compta amb un Grup de Recerca reconegut per la Universitat Ramon Llull: GREMAIP (Grup de Recerca en Mentalització i avaluació d’Intervencions Psicològiques).

L’ECID (Equip Clínic d’Intervenció a Domicili) és un projecte pilot pioner a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol.

És el primer equip que obté un concert amb el CatSalut per oferir assistència especialitzada en salut mental per a adolescents d’alt risc psicopatològic i alt risc d’exclusió social que tenen dificultats per vincular-se amb els serveis assistencials ordinaris.

La major part d’aquests joves acaben exclosos de l’assistència al no poder adaptar-se al que els serveis de salut mental existents a la xarxa poden oferir, cosa que augmenta el risc de deteriorament i cronicitat a nivell psicopatològic, social i acadèmic-laboral.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració per un any amb la Fundació Cardenal Vidal i Barraquer per impulsar a assolir els objectius establerts per a l’any 2022-2023, per tal d’obtenir dades que recolzin l’eficàcia del projecte ECID en el treball amb adolescents d’alt risc psicopatològic, que han patit experiències adverses a la infantesa. L’objectiu de l’ECID és oferir assistència en salut mental a adolescents i les seves famílies a domicili, al carrer, l’institut o allà on l’adolescent i la seva família acceptin, amb un focus explícit en construir relacions de confiança entre els adolescents i els professionals de l’equip, basant-nos en el projecte AMBIT del Anna Freud National Centre for Children and Families de Londres.

  • Joves d’alt risc psicopatològic, social i vital.
  • Adolescents amb moltes dificultats de vinculació als serveis de salut mental - d'adherència al tractament.
  • Joves exclosos del sistema i que no busquen ajuda.
  • Adolescents que han patit experiències relacionals adverses: negligències, maltractament físic i/o psicològic, abús sexual. Les experiències relacionals adverses tenen una molt alta prevalença, i una molt baixa detecció, com mostren les dades que veurem a continuació

El projecte de recerca de l’Institut Universitari de Salut Mental de la Fundació Vidal i Barraquer (Universitat Ramon Llull), amb el seu Grup de Recerca en Mentalització i Avaluació d’Intervencions Psicològiques i AFATRAC vol promoure una recerca públic-privada sanitària i psicoevolutiva que permeti innovar en el grup poblacional de joves d’alt risc que han patit experiències relacionals adverses a la infantesa en       promoció de la salut i prevenció socioeducativa.

Els objectius fixats per a 2022-2023 són assolir:

•            L’ adaptació de l’Estudi d’Avaluació del Projecte ECID en un Projecte de Recerca.

•            Disseny del projecte de recerca.

•           Planificar un cronograma d’execució dels diferents estudis que composaran el projecte de recerca i iniciar els dos primers. Els resultats serviran per evidenciar, per un costat, l’eficàcia de la intervenció segons el model ECID, i per altra, recolzar la implementació d’ECIDs a la resta del territori.

•           Recolzament de la posada en marxa d’equips ECID, equip assistencial innovador per treballar amb població d’alt risc psicopatològic i alt risc d’exclusió social.

•            Organització de programes de docència per l’adequada formació dels professionals assistencials.

•            Treballar els drets que com a ciutadans tenen totes les persones, malgrat el grau de dificultats que presentin en la gestió de la seva vida emocional i relacional.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració per a un termini de tres anys d’execució amb l’Hospital Sant Joan de Déu per finançar el Projecte eRITME: atenció remota continuada per control del ritme cardíac i la prevenció de la mort sobtada en pediatria.

L’equip d’investigació del Projecte eRitme està encapçalat pel Dr.Josep Brugada, Hospital Clínic i Sant Joan de Déu, Barcelona, el Dr. Ramon Brugada, Hospital Trueta, Centre de Genètica Cardiovascular, IDIBGI, Girona i la Dra. Georgia Sarquella-Brugada, Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona.

La mort sobtada té un impacte molt gran a la societat. En població jove, s’ha vist que la causa es deu a trastorns greus del ritme cardíac, les arrítmies, que poden aparèixer a edats molt precoces de la vida. Quan afecten a la població pediàtrica tenen un impacte molt important en la seva esperança i qualitat de vida.

Els sistemes de control del ritme cardíac com els marcapassos i els desfibril·ladors permeten tractar i evitar algunes d’aquestes malalties; així com altres dispositius (holters subcutanis i altres gadgets mèdics) que també ens donen una informació molt acurada del ritme cardíac i ens permeten ajustar tractaments. Amb l’evolució de la telemedicina, aquesta informació ha passat a estar disponible immediatament sigui o sigui el pacient en el món. Això no només ha permès ampliar el territori d’atenció al pacient, sinó que ha estat cabdal en minimitzar les visites hospitalàries, disminuint així l’impacte sobre l’absentisme escolar, laboral i, molt especialment, la percepció de malaltia.  

L’Hospital Sant Joan de Déu el centre pediàtric més gran de l’estat espanyol i el quart a Europa,  disposa en l’Àrea del Cor, de la Unitat d’Arítmies pionera a en l’atenció integral de les arítmies i la mort sobtada en pediatria. El centre disposa d’un nou comandament anomenat CORTEX que permet controlar i generar coneixement  sobre els dispositius remots dels pacients i anticipar-se als esdeveniments. Una de les àrees del Cortex es l’ eCare cardio que contempla una nova manera de donar atenció al pacients que estan a l’hospital o al seu domicili.

El Centre de Genètica Cardiovascular de l’IDIBGI és Unitat de referència a Catalunya i a l’estat espanyol pel que fa a l’anàlisi genètica i el diagnòstic de les malalties familiars, moltes d’elles causants de mort sobtada.

El projecte e-RITME es planteja com la plataforma dins l’eCare cardio, destinada als pacients amb arítmies i risc de mort sobtada portadors de sistemes de control del ritme cardíac. Mitjançant aquests dispositius de control, es rebrien les alertes d’arítmies que posarien en perill al pacient, i permetrien actuar de manera immediata sobre el trastorn, ja fos fent un canvi de medicació, un canvi de dosi o l’activació del sistema d’emergències sanitàries pel trasllat immediat del pacient.

Per dur a terme el projecte cal la infraestructura de l’eCare (ja present i en funcionament) de l’Hospital Sant Joan de Déu, sobre el software d’integració d’informació clínica Enigma. Així mateix, cal la col·laboració amb la Unitat de genètica de l’IDIBGI per a poder dur a terme totes les anàlisis familiars necessàries per obtenir la informació, finalment per poder posar en marxa aquest projecte, es requereix de professionals mèdics i enginyers així com del suport de telecomunicacions.

Per a la realització dels estudis genètics, l'estudi serà presentat per aprovació pels comitès d'ètica dels Hospital Josep Trueta i Hospital Sant Joan de Déu.  Es demanarà el consentiment informat per escrit als pares abans de la seva inclusió en l'estudi. S’obtindrà tota la informació clínica, inclòs l'arbre genealògic. Aquesta informació permetrà determinar la segregació de la variant genètica i, per tant, la patogenicitat potencial.

L'estudi inclourà casos índex menors de 18 anys que presentin una patologia sospitosa de causa genètica. Les mostres es recolliran d'acord amb els protocols estàndard per recol·lectar mostres de saliva per al processament a DNA.

El projecte inclourà la monitorització de 400 pacients pediàtrics amb problemes cardiovasculars relacionats amb arrítmies cardíaques i risc de mort sobtada. El seguiment dels pacients serà permanentment 24 hores al dia. Tota la informació clínica i genètica prèvia i la rebuda de forma continuada permetrà estudiar tots aquells elements que identifiquin als pacients amb risc de patir problemes en el seguiment, especialment el risc de mort sobtada.

Es tracta d’un projecte únic per les seves característiques al mon en el moment actual i serà pioner en el coneixement i prevenció dels factors que poden provocar la mort sobtada en la població pediàtrica de risc.

Durant el 2019, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) va iniciar el projecte "Cuides UIC Barcelona. Clínica Universitària de Suport en Malalties Avançades i Cures Pal·liatives" (a partir d'ara "Cuides UIC Barcelona"). Es tracta d´un projecte d´atenció especialitzada en cures pal·liatives de qualitat, que ofereix assistència integral i de qualitat a persones amb malalties avançades mitjançant un model d´atenció centrat en la persona.

Des dels seus inicis, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (particularment el Grau de Medicina i el Grau d'Infermeria) de UIC Barcelona ha centrat el focus en la persona. Les cures pal·liatives formen part de la troncalitat del pla d'estudis, destacant l'àmbit de l'atenció al final de la vida, tant des de la perspectiva de la investigació com de la docència. S'ha posat especial interès per desenvolupar el projecte "Cuides UIC Barcelona", que reverteix en l'atenció i l'acompanyament a persones amb malalties avançades des de l'àmbit clínic, domiciliari i a un nivell comunitari.

L'objectiu general de Cuides UIC Barcelona és la promoció de la dignitat i la cura de la persona mitjançant una unitat d'excel·lència per a persones i famílies aclaparades pel patiment d'una malaltia o en el procés del final de vida.

Cuides UIC Barcelona és una oportunitat per fer partícip la societat civil d’un projecte clau i transformador en l’àmbit de la salut. L'envergadura del projecte requereix des de la seva gènesi del suport i la col·laboració de persones i institucions que facilitin la posada en marxa, la viabilitat i contribueixin a la seva sostenibilitat.

Davant d'una demanda creixent constant i una necessitat humana, les unitats d'atenció pal·liativa aporten solucions en moments de màxima complexitat i vulnerabilitat.

L'activitat assistencial de Cuides UIC Barcelona va començar el març del 2020, coincidint amb l'inici de la pandèmia. Aquesta es desenvolupa a través de dos equips: l'equip asistencial dirigit per la Dra. Natalia Iriarte que ofereix un servei de suport a altres especialitats de l'Hospital Universitari General de Catalunya, format per professionals de diverses disciplines com la medicina, la infermeria i la fisioteràpia i l'equip de suport psicosocial o EAPS que dóna suport a aquelles persones en situació de malaltia crònica avançada, per garantir una atenció de qualitat, minimitzant-ne l'impacte, reduint el malestar emocional associat i facilitant l'adaptació als canvis propis de la malaltia. Està format per professionals de la psicologia i el treball social.

La nova clínica, ubicada a la planta 2 de l'Hospital Universitari General de Catalunya, neix amb la voluntat de cuidar i acompanyar de manera integral, activa i personalitzada totes aquelles persones que pateixen malalties avançades, així com les seves famílies. Cuides UIC Barcelona compta amb unes instal·lacions capdavanteres i espais concebuts per crear un entorn confortable i acollidor, allunyat de l'ambient hospitalari. Al costat de les 18 habitacions, destaquen especialment el bany assistit amb banyera multifuncions que permeten oferir al pacient un bany terapèutic com a mesura de relaxació, la Sala sensorial, equipada amb un sistema audiovisual i cromàtic, que permet projectar imatges i vídeos que estimulin positivament el pacient i li permeten desconnectar de la malaltia, i l'oratori, on es poden recollir amb intimitat.

Cuides UIC Barcelona neix amb la vocació que tota persona, independentment dels seus recursos econòmics, pugui rebre la millor atenció en moments de patiment i al final de vida. Per dur a terme aquesta tasca, s'han establert les beques d'inclusió FBA durant l'any 2022, cosa que permetrà oferir una atenció inclusiva al programa d'atenció domiciliària, destinada a pacients sense recursos econòmics.

Mur de donants que presideix l'entrada per donar les gràcies a la contribució de les entitats col·laboradores, obra del dissenyador Andreu Carulla

El Projecte Dreams Village, s’inicia l’any 2019. El Village, que acollirà 200 famílies anualment, està ubicat dins el resort de PortAventura World i busca oferir una experiència única als nens, nenes i joves que pateixen malalties greus i les seves famílies.

PortAventura Dreams és un espai físic, diferent i lúdic, però també és un espai emocional, ideat per buscar un efecte positiu des del punt de vista psicològic durant la lluita contra la malaltia, i alhora que permet alimentar nous moments d'unió familiar.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb una durada de dos anys per apadrinar la Setmana FBA a Dreams Village on 5 famílies (de fins a 6 membres) gaudiran de la seva estada que inclou accés a tot PortAventura i pensió completa, transports, visites culturals, espectacles, tallers al Village..etc.

Les famílies comparteixen el fet que estan en tractament de la mateixa patologia i la seva visita s’organitza segons el calendari de patologies gestionat pels comitès mèdics dels hospitals a nivell nacional, que contacten directament amb la FundacióPortAventura per gestionar l’estada. L’origen de les famílies sol ser algun dels tres hospitals col·laboradors (Niño Jesús a Madrid, i a Barcelona Vall Hebron i Sant Joan de Déu però en ocasions, poden venir derivades d’altres centres i només han de presentar l’autorització del seu metge de capçalera.

El Village, un espai de 8.850 m2, compta amb sis habitatges de 135 m2, espai de jocs, camp de futbol i jardins que envolten tot l'entorn, així com un restaurant on s'ofereix servei de menjars a les famílies allotjades i una sala polivalent on els voluntaris de la Fundació PortAventura organitzaran el calendari d'activitats i tallers per a totes les famílies.

El projecte se centra en menors d'entre 4 i 17 anys que pateixin (o hagin patit) malalties greus, recollides en el llistat que elabora el Ministeri de Sanitat. L'elecció de les famílies es realitza a través d'un comitè conformat per metges, assistents socials i altres experts de l'àmbit de la salut.

Les famílies gaudiran d'una estada de sis dies totalment gratuïta. El paquet, a més d'allotjaments a les viles, inclou l'accés als tres parcs de PortAventura World i les activitats exclusives dins el Village.

Per desenvolupar aquesta iniciativa, Fundació PortAventura es recolza en una xarxa de col·laboradors: empreses privades, altres fundacions i, principalment, hospitals. Hospitals maternoinfantils de referència a Espanya com l'Hospital Infantil Universitari Nen Jesús de Madrid, l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Hospital Vall d'Hebron, formen part del projecte.

Amb l'objectiu de confirmar científicament els beneficis de l'oci a la salut, l'Hospital Vall d'Hebron realitzarà un estudi psicològic pioner que tractarà de mesurar la repercussió d'una experiència lúdico-terapèutica, fora de l'entorn hospitalari, al benestar emocional de menors malalts en el moment final del seu tractament i el dels seus familiars. L'estudi arrenca amb l’arribada de les primeres famílies al Village.

La Fundació PortAventura canalitza i impulsa l'acció social de PortAventura World, eix vertebrador de l'estratègia global de Responsabilitat Corporativa de la companyia focalitzada en la recerca permanent de l'equilibri econòmic, social i mediambiental.

2021

La Fundació Bosch Aymerich contribueix amb la Fundació ChAc per a la Recerca de Tractaments per a aquesta malaltia signant un conveni per un període de tres anys per ajudar a que es puguin estudiar noves vies de tractament per a aquesta malaltia poc freqüent, en el segon any de col·laboració presenta un estudi sobre la funció de la proteïna coreïna al sistema nerviós.

L'equip de científics encarregat d'aquest estudi encapçalat pel Dr. Jordi Alberch Vié, el Dr. Manuel Rodríguez Allué i la Dra. Mercè Masana Nadal pertanyen al Grup de recerca: Fisiopatologia i Tractament de les Malalties Neurodegeneratives de l'Institut de Neurociències IDIBAPS – CIBERNED , del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona.

La Corea Acantocitosi (ChAc) és una malaltia rara d’origen genètic. Es calcula que hi ha uns 1.000 casos a tot el món. Es essència o per una debilitat i atròfia muscular progressiva, deteriorament cognitiu, corea, una ‘’distonia de l’alimentació’’ molt peculiar amb protrusió de la llengua, discinèsia orofacial, vocalització involuntària, disartria i mossegada involuntària de llengua i llavis i distonia de les extremitats. A la ChAc s’observa una degeneració selectiva neurones específiques als nuclis cerebrals coneguts com a ganglis basals, que són responsables de la coordinació motora del cos. La manca d’aquesta proteïna és la responsable de la malaltia anomenada Corea-Acantocitosi (ChAc), una malaltia rara que afecta especialment als nuclis cerebrals responsables del control del moviment i els processos patològics dels quals són molt poc coneguts.

Els dies 10 i 12 de març del 2021 va tenir lloc el X Congrés Internacional sobre Síndromes de Neuroacantocitosi, el qual es va celebrar en línia al qual es van inscriure 168 persones inscrites d’uns 20 països. La participació d’associacions de pacients és molt important, com ho indica la participació i el suport de l’associació europea Advocacy for Neuroacanthocytosis Patients, americana Neuroacanthocytosis Advocacy USA inc, i espanyola Fundació ChAc.

A la reunió es van presentar nous elements clau que podrien utilitzar-se per detectar, diagnosticar i seguir la progressió de la ChAc. També es van presentar els darrers avenços sobre els mecanismes cel·lulars i moleculars que podrien estar afectats en la malaltia. A nivell terapèutic, a la reunió es van detallar els resultats d’un possible tractament farmacològic, que presenta efectes positius sobre les alteracions dels glòbuls vermells, però no els símptomes del sistema nerviós central. També es van presentar els resultats de l’estimulació cerebral profunda d’un nucli cerebral, el globus pàl·lid, com a tractament pal·liatiu dels símptomes.

El projecte de recerca pretén conèixer les bases biològiques de la ChAc per poder desenvolupar tractaments eficaços per evitar o alentir els processos patològics que afecten les neurones en aquesta malaltia. El punt clau és conèixer la funció que té la coreïna a les neurones i els mecanismes que s’activen en faltar aquesta proteïna, especialment el cervell on apareix la degeneració. L’objectiu final és identificar fàrmacs amb potencial terapèutic per a la ChAc.

Distribució de l’expressió de coreïna al cervell:

El mapeig detallat de la distribució cerebral de la coreïna constitueix un primer pas per desentranyar la seva funció a les neurones i hauria d’ajudar a caracteritzar el seu paper als circuits del cervell responsables del control del moviment.

A l’analitzar els nivells d’expressió a diferents nuclis cerebrals, els nostres resultats demostren que la coreïna s’expressa de manera heterogènia i no tots els nuclis cerebrals presenten els mateixos nivells. En el pla funcional, els nostres resultats suggereixen que la coreïna no està directament involucrada en el mecanisme de transmissió de la informació entre les neurones, però pot tenir un paper important en el manteniment de l’homeòstasi i la funció cel·lular.

Generació d’un model cel·lular de ChAc:

Un dels principals obstacles a l’hora d’estudiar la ChAc és la manca de models experimentals que reprodueixin la malaltia, tant pel que fa a nivell de l’organisme (ratolins deficients de coreïna) com a cel·lulars (neurones deficients en coreïna). Per resoldre aquest problema, hem dissenyat una eina per eliminar la coreïna en cultius de neurones de ratolí. Aquesta forma permet estudiar in vitro les funcions neuronals que estan afectades a la ChAc. Aquesta part del treball ha resultat fonamental, ja que ha proveït un model cel·lular útil per reproduir la ChAc a neurones i estudiar els mecanismes cel·lulars implicats en la malaltia.

Anàlisi d’interacció de la coreina amb altres proteïnes:

Aquesta aproximació és útil per identificar les proteïnes amb funció coneguda que interaccionen directament amb la coreïna i així identificar les seves possibles funcions a la cèl·lula. En la nostra anàlisi identifiquem dues proteïnes encarregades de la reparació del dany del DNA al nucli cel·lular i els mitocondris.

El principal objectiu d‟aquest projecte és entendre la fisiopatologia de la ChAc mitjançant una aproximació de Biologia de Sistemes utilitzant les tecnologies més innovadores per tal de desenvolupar nous tractaments per a aquesta malaltia neurològica.

Objectius específics:

1. Estudi de la localització, funció i regulació de la coreïna als ganglis basals

2. Anàlisi dels mecanismes neurodegeneratius activats pel dèficit de coreïna en models in vitro i in vivo

3. Anàlisi per Biologia de Sistemes per identificar fàrmacs que modulin l’activitat de la coreïna

4. Estudi preclínic dels fàrmacs identificats per valorar-ne l’eficàcia en aturar els processos neurodegeneratius en models experimentals de ChAc.

Resum de resultats previs

L’anàlisi detallada de la distribució de la coreïna mostra la seva presència als ganglis basals, amb baixos nivells d’expressió al nucli estriat i una expressió més gran a l’escorça. L’anàlisi d’expressió per diferents tipus cel·lulars va demostrar que tant les neurones glutamatèrgiques com les GABAèrgiques i colinèrgiques expressen coreïna.

Distribució temporal de l’expressió de coreïna:

La coreïna és expressada principalment per neurones i aquesta expressió és estable en el temps. (A) Dibuix que mostra la ubicació de l'escorça (CTX), el cos estriat (STR) i l'hipocamp (HIP) d'un cervell de ratolí E15.5. (B) L'expressió de VPS13A en neurones i progenitors apicals (AP) es va quantificar utilitzant dades publicades a Florio et al (2015)(GSE65000). n = 15-20; *, p <0,05, prova t de Student de dues cues. (C) Tinció FISH de l'ARNm de coreïna en seccions sagitals representatives del cervell de ratolí. Barra d'escala 250 micres; (D) Dibuixos que mostren la ubicació de CTX, STR, HIP i cerebel (CB) d'un cervell de ratolí P0, P7 i P34. (E) Expressió coreïna en seccions sagitals representatives del cervell de ratolí a les diferents etapes. Barra d'escala 250 µm. Es van analitzar els nivells d'ARNm de VPS13A en diferents etapes en (F) escorça frontal, (G) estriat, (H) hipocamp i (I) cerebel. * p <0.05, prova post-hoc de Bonferroni per a CTX, STR i CB, i prova de Dunn per a HIP.

Les cèl·lules glials no expressen coreïna:

Microfotografies representatives de tinció de coreïna en astròcits positius per a la GFAP i la coreina (A) i astròcits negatius per a la coreïna (B). Els oligodendrociits positius per a la CNPasa eren negatius per a la coreïna (C) i la microglia positiva per a Iba1 també era negativa per a la coreïna (D). Barra d'escala de 10 µm.

La modulació de l'activitat neuronal no modifica la coreïna:

La coreïna sembla no ser una proteïna del cor sinàptic, un estudi de transcriptòmica suggereix que la seva expressió podria estar modulada pel sistema dopaminèrgic.

Els nivells coreïna es van analitzar mitjançant Western blot a l'escorça prefrontal, l'estriat i l'hipocamp de ratolins adults tractats amb (A) D-amfetamina (3 mg/kg, ip, 8 dies), (B) ketamina (30 mg/kg , ip, 8 dies) o (C) pilocarpina (45 mg / kg, ip, dosi única, n = 10-12). Les dades representen la mitjana ± SEM i les diferències es van analitzar mitjançant la prova t de Student; (D) Per a l'anàlisi de la vida mitjana, es van tractar cèl·lules cultivades de la línia cel·lular STHdhQ7/Q7 amb cicloheximida (CHX, 50 µg/ml) durant 6, 24 i 48 hores. Tot seguit, es van analitzar els nivells de coreïna mitjançant Western blot. Es va utilitzar tubulina com a control de càrrega. Les dades representen la mitjana ± SEM. La vida mitjana de coreïna es va calcular ajustant la corba a una equació exponencial del tipus de desintegració duna fase. R2 = 0,8678.

Generació d'un model cel·lular de ChAc:

La línia cel·lular estriatal STHdhQ7/Q7 es va cotransfectar amb diferents shRNA (sh1, sh2 i sh3) per inhibir la síntesi de coreina. Es va analitzar la síntesi de mRNA de la coreina per qRT-PCR (RNA) observant que els tres shRNA disminueixen la concentració de mRNA a les cèl·lules. A nivell de proteïna, només els shRNA sh2 i sh3 disminueixen significativament la concentració cel·lular de coreïna quan s'analitza per western blot (Protein). En calcular la concentració intracel·lular de coreïna per immunocitoquímica i mesurar la intensitat de la tinció (Intensity), es va observar que els 3 shRNA disminueixen la concentració intracel·lular de coreïna. * p < 0.05; ** p<0.01; *** p<0.001, prova t-student.

Anàlisi d'interacció de la coreïna amb altres proteïnes:

Taula de proteïnes que interacionen amb la coreïna i la seva funció a la cèl·lula

Les proteïnes Mre11a i Rad50 formen un complex entre elles i s'encarreguen de la reparació del dany del DNA al nucli cel·lular i els mitocondris. Com que a la ChAc s'ha descrit un dany mitocondrial, la interacció d'aquestes dues proteïnes amb la coreïna és una proposta de funció cel·lular digna d'anàlisi. Per això, cal validar la interacció amb altres tècniques i, en cas de confirmar-se, analitzar l'activitat d'aquestes proteïnes quan no hi ha coreïna a les cèl·lules per estudiar així la implicació de la coreïna en aquests processos.

Concloent l'estudi s'observa que la coreïna mostra una distribució cerebral generalitzada amb una expressió moderada als ganglis basals des dels estadis embrionaris fins a l'edat adulta. A nivell cel·lular, s'expressa en diferents tipus de neurones però no a les cèl·lules glials. Aquesta expressió és molt estable en el temps, i també quan se sotmet el cervell a l'estimulació farmacològica de diferents sistemes de neurotransmissors.

S'ha desenvolupat una eina (dos shRNA) per reduir els nivells cel·lulars de coreïna, cosa que ens permetrà estudiar la funció de la coreïna a les neurones. Amb aquesta eina podrem definir els paràmetres neuronals que poden estar afectats a la ChAc. A més, s'han identificat dues proteïnes que semblen interaccionar amb la coreïna i que podrien ser útils per definir-ne el paper en el funcionament de les neurones. Definir el mecanisme concret d'acció de la coreïna en aquesta funció neuronal podria ajudar a definir algun tractament que mostrés efectivitat.

Per poder concretar els paràmetres a analitzar en el model cel·lular a partir dels resultats obtinguts, s'han iniciat els experiments per analitzar els efectes de l'eliminació de la coreïna sobre la morfologia neuronal i la seva funcionabilitat. Més concretament: definir els efectes de la manca de coreïna en les proteïnes amb què interaccionar per realitzar la seva funció, buscar els mecanismes cel·lulars que estan modificats i analitzar com això afecta l'activitat electrofísiològica de les neurones del nucli estriat i de l'escorça.

Es calcula que en un període de 1 any es pot completar aquesta fase de l’estudi

2020

La Fundació ChAc és una entitat creada per un grup de familiars, professionals  i afectats, persones  que  directa  o que  indirectament viuen  de prop  l’experiència de les Malalties Rares.

El Patronat de la Fundació està composat per professionals amb una àmplia trajectòria i que  col·laboren de manera desinteressada amb la fundació aportant  cadascun  d’ells  el  millor  en el seu camp  d’activitat.

La Corea Acantocitosis (ChAc) és una  malaltia  neurodegenerativa, és una forma de neuroacantocitosis caracteritzada clínicament per un fenotip similar al de la malaltia de Huntington (HD) que presenta uns símptomes neurològics progressius, incloent trastorn de moviment, manifestacions psiquiàtriques i trastorns cognitius. S’acostuma  a presentar  a l’inici de l’edat  adulta,  als 30 anys amb  simptomatologia  cognitiva o  psiquiàtrica. Actualment  aquesta enfermetat no té cura i el tractament és purament  simptomàtic.  

Imatge cedida per Fundació ChAc

Existeixen  1.000 casos  diagnosticats  arreu i  50  a Espanya.  A dia  d’avui  no existeixen  estudis suficients  per a desenvolupar  un tractament que  curi la  Corea  Acantocitosis ni tampoc existeix  cap tractament  que  ajudi  a pal·liar  les patologies  produïdes  per l’implacable avanç d’aquesta  malaltia.

La  Fundació  Bosch  Aymerich contribueix amb la  Fundació  ChAc  per a la  Recerca de Tractaments  per a aquesta malaltia signant  un  conveni  per un  període de  tres anys per ajudar a que es puguin  estudiar noves vies de tractament  per aquesta malaltia poc freqüent.

La  Federació  Espanyola  de Malalties considera que  actualment  les  patologies per Malalties Rares  afecten  a un  gran nombre de persones, ja que  segons  la  Organització  Mundial de la  Salut (OMS), existeixen  prop de 7.000 malalties  rares que afecten  al  7%  de la població mundial. S’estima que  només a Espanya  existeixen  més de 3 milions  de persones amb malalties  rares  o poc  freqüents.https://enfermedades-raras.org/index.php/enfermedades-raras

La signatura del  conveni  de col·laboració  va tenir lloc el 19 de  juny de 2020 amb la presència de la  Sra. Mª Pilar Tarragona, presidenta de la  Fundació  ChAc- Investigar per curar, la  Sra.  Elena Cabarrocas,  patrona de la  Fundació  Bosch  Aymerich  i el  Sr.  Antoni  Bosch  patró  de  la  Fundació  Bosch  Aymerich.

2021

L' any 2021 l’Associació per la Investigació, Formació i Assistència al Medi Natural, va rebre la segona part (d‘un total de tres en el trienni 20-22), de la subvenció prevista en el conveni signat amb la Fundació Bosch i Aymerich.

Aquesta subvenció va dirigida a finançar part de les activitats i projectes propis de la Associació emmarcats en els seus objectius fundacionals, destacant entre tots la formació en medicina al medi natural i en concret als entorns de muntanya.

Les principals activitats formatives 2021-2022 han estat:

Diploma en Medicina de Muntanya (DIMM) 21-22.

La primera part d’estiu es realitza a principis d’octubre com ja és habitual i la segona d’hivern al març. Aquest curs s’ha ofert en obert a la web i aquest any també l’han recuperat alumnes estrangers que a causa del confinament no van realitzar la part d’hivern a les edicions anterior.

Diploma in Mountain Emergency Medicine (2022).

Es programa una nova edició d’aquest curs dirigit a personal sanitària que col·labora en grups de rescat en muntanya. S’ha realitzat realitza la part d’hivern durant la tercera setmana de març i la part d’estiu durant la primera setmana de maig. Aquest curs s’ha ofert en obert a la web.

Les ponències d’aquest dos cursos s’han realitzat a la sala de conferències de l’Alp Hotel. Cal destacar com molt positiva aquest localització doncs ha permès una continuïtat entre la part pràctica i al teòrica que els alumnes i instructors han valorat.

Taller socors organitzats víctima d’allau per Agents Rurals (CAR)
del Grup de Suport Muntanya (GSM) Abrigall 2021. Masella

L’any 2021 l’Associació Mountain Medicine ha realitzat i endegat noves formacions i col·laboracions: Col·laboració amb la Unitat d’Intervenció en Muntanya del Cos de Mossos d’Esquadra; formació al Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents rurals de la Generalitat de Catalunya; a requeriment de la Federació d’Entitats Excursionistes de Cataluña (FEEC) s’han iniciat unes accions formatives al mes d’octubre de cursos de primers auxilis i de SVB+DEA que es van iniciar al mes d’octubre de 2021 amb continuïtat l’any 2022; s’han previst cursos per algunes escoles de Cerdanya, inicials i de reciclatge, en Suport Vital Bàsic i DEA; també s’oferirà aquesta formació als entrenadors el Club de Hoquei Puigcerdà continuaran oferint principalment a les entitats de la comarca que puguin estar interessades tal i com ja es va fer durant els anys anteriors.

En el decurs de l’any 2021 ha realitzat les 29 formacions en diferents àmbits:

• Curs de Suport Vital Immediat per písters-socorristes (Professionals de l’Estació d'Esquí de Masella i altres estacions d'esquí) Novembre 2021

• Curs de formació de socorrisme i seguretat per a písters-socorristes i treballadors de la neu de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM). Novembre 2021

• Cursos de formació en socorrisme i seguretat a les escoles de tècnics d’esports de neu. Gener-Març i Desembre 2021 . Mòdul d’urgències al medi natural per al Màsters d’Urgències i

Emergències (Universitats de Girona). Març

• Assignatura optativa “Medicina del Medi Natural” dins del Grau de la carrera de medicina de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona. Setembre 2021

• Estades formatives de medicina de muntanya per a Metges Residents (MIR). Gener-Febrer 2021.

o Formació continuada en medicina de muntanya de diferents grups de rescat:

o Grup d’Intervenció en Muntanya dels Bombers d’Andorra

o Unitat d’Intervenció en Muntanya de Mossos d’Esquadra

o Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra

o Grup de Suport en Muntanya d’Agents Rurals

o Grup de rescat dels Bombers de Mallorca;a cada grup s’han fet dos mòduls de formació: mòdul de muntanya estival i mòdul de muntanya hivernal. Març-Maig-Juny-Setembre-Octubre-Desembre

• Cursos de Suport Vital Immediat i de Suport Vital Avançat amb especial èmfasi al medi natural, acreditats per l’European Resuscitation Council. Desembre 2021

• Formació en Primers Auxilis Avançats per Guies de Muntanya TD3.. La Pobla de Segur. Maig i Novembre

• Reciclage Suport Vital Bàsic + DEA per a la UIM de Mossos d’Esquadra. La Seu d´Urgell.

2021

• XI Curso de asistencia sanitaria en rescates subterráneos. La hipotermia en el medio subterráneo. I Soteras. Albacete . 2021

• Curs de Suport Vital Immediat a Bombers d’Andorra. 2021

• Seguretat a la muntanya. Hipotèrmia. Webinar. I. Soteras. Valencia 2021. Federación Valencia de Deportes

• Primeros auxilios en BTT. I Soteras. Zaragoza 2021 Federación Aragonesa de Ciclismo

• Seguretat a la muntanya en temps de Covid I. Soteras Barcelona 202. Federació d´Entitas

Excursionistes de Catalunya (FEEC)

• Primeros auxilios en barranquismo I. Soteras Portugal. 2021 Espeleo Club Descenso de Cañones (ECDC Portugal)

• Curs SVB DEA: Berga 2021

• Manejo de la de Aérea en Catástrofes y Lugares de Difícil Acceso. I Soteras. Máster Emergencias y Catástrofes 2021

• Jornada formativa en aludes para el Grupo de Rescate Médico de Montaña Soteras I. Manejo

de la víctima sepultada por avalancha 2021GREMM Chile

• VII Jornadas en actualización de medicina de urgencias y emergencias de la SEMFYC

• Soteras I. Taller de asistencia en el medio natural Barcelona 2021Sociedad Española de

Medicina de Familia y Comunitaria

• PYRENEES. MOUNTAIN FESTIVAL Taller de asistencia en el medio natural Camprodón

2021 Federació d´Entitats Excursionistes de Catalunya

• Jornadas en Seguridad y Emergencias en Carreras por Montaña Teror. Gran Canaria

2021 Dirección General de Seguridad y Emergencias Gobierno de Canarias

• Treballs de final de Grau de Medicina

• Curso de Primeros Auxilios Avanzados en Lugares Remotos Soteras I. Guadalajara. México

5-8 Desembre 2021

• Curs de Asistencia Immediata en Muntanya (AIAM) La Morera de Montsant. Novembre 2021

• Formació 2021continuada en el maneig del pacient greu Andorra 30/09- 1/10 Octubre 2021

• Cursos de primers auxilis per a muntanyencs i primers assistents (AIAM)

• Cursos de primers auxilis per centres excursionistes (FEEC)

• Cursos Núria en SVB+DEA per treballadors estació de muntanya 2021

Pel que fa a les publicacions escrites, l’any 2021 l’Associació Mountain Medice ha participat en 27 publicacions.

2020

L’Associació per a la Investigació, Formació i Assistència en el Medi Natural, d’ara en endavant Associació Mountain-medicine (www.mountain-medicine.org), és  una entitat sense ànim de  lucre que impulsa principalment cursos de formació de medicina  de  muntanya, ofereix assistència sanitària en el medi natural i dona suport a projectes d’investigació.

Des de fa  5  anys, en l’àmbit de la formació, l‘Associació Mountain-medicine, realitza múltiples cursos dirigits a un ampli col·lectiu de persones interessades a la comarca i fora d'ella a un alumnat que procedeix de diferents àmbits i amb motivacions diferents, adaptant els cursos a les seves necessitats:  cursos  bàsics d’assistència sanitària immediata, cursos de rescat per a professionals  que tenen relació amb l’emergència  sanitària i el rescat a la  muntanya, continuïtat amb la  diplomatura en  medicina de  muntanya.

L’oferta  assistència  s’adreça principalment a  donar  cobertura a carreres i actes esportius en el  medi natural,  des de  la  càrdio-protecció de  mitges maratons de muntanya  a l’assistència  sanitària  d’emergència  en  raids de llarga  durada.

Un altre dels objectiu de Mountain-Medicine  és  formar  a professionals sanitaris  a ser capaços d'atendre una emergència a la muntanya i en general al medi natural, on el temps d'arribada dels serveis d'emergències són més prolongats que en zones urbanes.

La  Fundació  Bosch  Aymerich, ha  signat  un conveni  de col·laboració  amb l’Associació Mountain-Medicine, coneixedora  del  gran  esforç que  suposa  tenir  bons professionals  sanitaris i de rescat de  muntanya  i   contribueix  en  la  concessió  d’una beca,  a executar en  tres  anys,  per a la  projecció  de  cursos  i  la  publicació de  libres  d’assistència  sanitària de  muntanya, escrits  pel  Dr.  Enric  Subirats.  

La signatura del  conveni  va  tenir  lloc el  dia 29 de  maig de 2020 amb la  presència del  Dr. Enric  Subirats, per part de l’Associació per  a la  Investigació, Formació  i Assistència  Sanitària i Medi  Natural (Mountain-Medicine) i del  Sr.  Xavier Nolla,  patró de la   Fundació   Bosch  Aymerich.

El Projecte ITC Clínic té per objectiu crear una  unitat   específica  d’immunoteràpia que proporcioni un espai físic innovador i els mitjans necessaris perquè l’Hospital Clínic avanci en aquest tipus de tractaments per a diferents tumors sòlids i hematològics.

La immunoteràpia es basa en dirigir el sistema immunitari de la persona contra las pròpies cèl·lules malignes i  estimular les defenses naturals de l’organisme. Representa una forma intel·ligent de combatre la malaltia, ja que són les defenses del propi cos les que lluiten, de forma exclusiva, contra las cèl·lules malignes, pel que els   efectes  secundaris són menors. Aquest   tipus  de   tractament  ha  demostrat ser  eficaç  allà  on altres   teràpies han fallat.

Haver assolit   les fites  que s’havien  marcat  amb el  projecte  ARI, ha permès  plantejar   un  escenari de futur  amb   els objectius   renovats, donat que  ja  s’han posat en  marxar  els  assajos   clínics del  CART19 en malalties  hematològiques amb bons resultats pel que fa a l’eficàcia.

Ara, l’objectiu del Clínic per als  propers anys  és  avançar  en aquests   assajos, consolidar la teràpia CART19 en malalties  hematològiques,  i desenvolupar  altres CARTs per al mieloma múltiple i la teràpia TILs (Limfòcits infiltrants de  tumors) per altres tumors  sòlids (càncer de mama), i oferir aquests tractaments dins del  sistema  sanitari públic per a  pacients pediàtrics  i adults   resistents  a les  teràpies convencionals. https://www.clinicbarcelona.org/colabora/proyectos/inmunoterapia-itc-clinic

La  Fundació  Bosch  Aymerich, amb el  seu  compromís envers la recerca científica i la salut, ha signat un conveni de  col·laboració  amb  l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació   Clínic per a la Recerca, dirigit  a la  creació  d’una  unitat   específica d’immunoteràpia i a un assaig clínic per a un nou tractament CART per a pacients amb mieloma múltiple .

La  Fundació  Bosch  Aymerich, amb el  seu  compromís envers la recerca científica i la salut, ha signat un conveni de  col·laboració  amb  l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació   Clínic per a la Recerca, dirigit  a la  creació  d’una  unitat   específica d’immunoteràpia i a un assaig clínic per a un nou tractament CART per a pacients amb mieloma múltiple

La signatura  va tenir  lloc  el  passat  dia  16 de  març amb la presència  del  Sr.   Angel  Sáez,  President de de la Fundació Bosch Aymerich i el Dr. Josep Maria Campistol,  Director   General de l’Hospital   Clínic de  Barcelona, i el Dr. Elías Campo, Director de l’IDIBAPS i de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica.

2021

L’Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que afecta a les neurones motores, que són les cèl·lules encarregades de transmetre l’ordre del moviment del cervell fins els músculs. La malaltia avança ràpidament, no se’n coneixen les causes i actualment no té cura.

Afecta principalment a persones d’entre 40 i 70 anys, però també pot afectar a persones més joves (l’entitat ha atès a persones d’un rang d’edat entre els 25 i els 91 anys).

L’ELA és una malaltia poc coneguda a nivell social i també, moltes vegades a nivell professional, fet que genera sensació de solitud y desemparament a les persones que la pateixen i a les seves famílies, exclusió social i econòmica. El diagnòstic de la malaltia implica tenir que assumir moltes limitacions i afrontar canvis importants en totes les àrees de la vida, que suposen un fort impacte a nivell psicològic i que requereixen d’un procés de readaptació constant al llarg de tota l’evolució de la malaltia. A més, la malaltia suposa una elevada càrrega de costos socials, econòmics i de necessitat de productes de suport, que la família no sempre pot assumir, ja que les situacions socioeconòmiques i familiars són molt diverses. Els programes i serveis d’atenció existents, tant a nivell públic.

Atenció a domicili i acompanyaments dels malats

La Fundació Bosch Aymerich dins d’un dels seus àmbits d’actuació, la salut, ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls col·laborant per un període de tres anys en un projecte que suposa l’atenció personalitzada en treball social, teràpia ocupacional (incloent-hi un banc de productes de suport) i psicologia, per a les persones afectades d’ELA/MMN i les seves famílies. En aquest segon any de col·laboració el projecte, l’ajut s'ha destinat específicament a les persones afectades d'Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA) i famílies a tot Catalunya, amb un total de 461 persones afectades ateses.

De gener a desembre del 2021, l'entitat va atendre a un total de 461 persones afectades d'ELA i les seves famílies (317 a domicili, 9 telefònicament i 135 a les Unitats amb seguiment telefònic), a tot Catalunya. Si es considera una família tipus de 3 membres l’estimació és de 1383 beneficiaris directes a tot Catalunya.

Del total de famílies ateses a domicili (317), 260 eren de la província de Barcelona (82%), 34 de la província de Tarragona (11%), 21 de la província de Girona (6%) i 2 de la província de Lleida (1%).

Dels 317 casos atesos a domicili, 83 varen ser casos nous aquest any 2021 i 234 eren de seguiment dels anys anteriors.

La distribució per sexes de les persones afectades d'ELA ateses a domicili per l'entitat durant l'any 2021 ha estat de 152 homes (48%) i 165 dones (52%).

A tot Catalunya, al llarg del 2021 s’ha atès a 10 persones de menys de 40 anys, a 192 persones de 40 a 70 anys i a 115 persones  més de 70 anys.

Del total de casos atesos a domicili, 96 persones afectades d'ELA/MMN han mort a causa de la malaltia al llarg del 2021 i s'han tancat 106 casos, donat que, tot i la defunció de la persona afectada, es segueix atenent a la família fins a una correcta elaboració del procés de dol.

Les treballadores socials de la Fundació han prestat una atenció continuada a domicili a les 297 persones afectades d'ELA/MMN i famílies (els casos que falten per arribar el total de 317 casos atesos a domicili, han estat atesos directament per les psicòlogues de la Fundació) ateses a domicili durant l'any 2021. Així, les treballadores socials han realitzat 489 visites a domicili, el que significa una mitja de 41 visites a domicili mensuals, 259 visites a les Unitats i 1450 atencions telefòniques de seguiment, assessorament i suport.

També han realitzat seguiments des de la UFM de l'HUB i a la UMELA de l'Hospital del Mar on les persones afectades d'ELA/MMN s'han visitat amb tot l'equip multidisicplinari amb una periodicitat trimestral, incloent una treballadora social de la Fundació. A causa de les diferents onades de Covid19 viscudes durant l’any 2021, les treballadores socials de la Fundació no han realitzat visites presencials a la Unitat Funcional d’ELA de l’Hospital Sant Pau.

El 45% del total de casos atesos per la Fundació Miquel Valls a domicili per la treballadora social (297), també s'han visitat des de la UFM de l’Hospital Universitari de Bellvitge i la UMELA de l’Hospital del Mar. En aquest cas, l'atenció a domicili s'ha coordinat estretament amb l'atenció hospitalària.

A més, han mantingut un contacte continuat amb les famílies via telèfon i/o email.

La treballadora social ha realitzat la derivació a la resta de professionals de l'entitat quan ha aparegut la necessitat, sempre d'acord amb la família.

Des de l'àrea de psicologia s'han atès un total de 126 casos (106 casos que són casos de la Fundació i 20 que són casos EAPS-FMQV).

Si considerem els 317 casos total atesos a domicili des de la Fundació respecte els 126 des del programa de Psicologia que formen part de la Fundació, podem concloure que el 40% dels casos atesos han requerit atenció psicològica, essent l'atenció dirigida a la persona afectada, a un o més familiars o a ambdós.

Al llarg del 2021, les psicòlogues han realitzat un total de 1290 visites (602 visites a domicili de les quals 191 han estat a pacients i 411 a familiars/cuidadors, i 688 visites a l'Hospital de les quals 363 han estat a pacients i 325 a familiars/cuidadors).

El programa de teràpia ocupacional inclou la gestió i manteniment d'un Banc de Productes de Suport, que l'entitat posa a disposició de les persones afectades d'ELA/MMN, per tal que puguin disposar del material necessari per millorar la seva autonomia i benestar. Des del BPS s'han cedit a les persones afectades d'ELA/MMN els productes necessaris en el moment que els han requerit, facilitant l'espera de les ajudes públiques per adquirir el material (en el cas de les persones que complien els requisits per sol·licitar-les).

Durant l'any 2021, 257 persones afectades d'ELA/MMN han rebut atenció en teràpia ocupacional a domicili. Si considerem els 317 casos totals atesos a domicili des de la Fundació Miquel Valls respecte els 257 atesos per les terapeutes ocupacionals, podem concloure que el 81% de les persones ateses des de la Fundació l'any 2021 han requerit rebre atenció des de l'àrea de teràpia ocupacional per tal de millorar la seva autonomia, confortabilitat i seguretat en la realització de les activitats de la vida diària.

Banc de productes de suport (BPS)

El material del BPS s'obté principalment a partir de donacions de famílies. Aquest any 2021, hem rebut un total de 242 donacions de material de particulars, la Fundació Miquel Valls també adquireix certs productes de suport específics o d'elevat cost que són difícils d'obtenir a través de les donacions.

El BPS està format per 2236 productes de diversos tipus. Durant l'any 2021 s'han realitzat 1424 cessions.

L’atenció tant als domicilis com a les diferents Unitats Hospitalàries s’ha pogut realitzar amb més normalitat que el passat any 2020, però hem de destacar que degut a les onades viscudes arrel del COVID19, quan ha estat necessari, s’han restringit les visites tant en els domicilis com en els Hospitals. S’ha de tenir en compte que les persones afectades d’ELA/MMN, pel sol fet de patir la malaltia, són persones de risc i un contagi per la COVID19 podria tenir conseqüències molt greus.

Des de la Fundació Miquel Valls es considera haver assolit els objectius marcats per a l’any 2021:

-                 El projecte ha contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones afectades d'ELA/MMN i famílies, a través d'una atenció integral, especialitzada i continuada, a nivell sanitari, psicosocial i espiritual, que ha contribuït a millorar la seva qualitat de vida i a augmentar la seva esperança de vida.

-                 S'ha ofert una atenció en treball social, psicologia i teràpia ocupacional a les diferents Unitats Funcionals de la Motoneurona on la Fundació Miquel Valls és copartícep (Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital del Mar, Hospital de Sant Pau i Hospital de la Vall d'Hebron) i a domicili de les persones afectades d'ELA/MMN.

-                 S'ha potenciat la coordinació de l'atenció des de les Unitats Funcionals de la Motoneurona amb l'atenció a domicili i amb la resta de recursos de la xarxa pública i privada, evitant duplicats i potenciant la complementarietat dels serveis.

-                 S'ha ofert suport, assessorament, informació i acompanyament a les famílies al llarg de tot el procés d'evolució de la malaltia, servint de punt de referència.

-                 S'ha posat a disposició de les famílies un Banc de Productes de Suport adequat a les necessitats de les persones afectades d'ELA/MMN, per tal que puguin disposar dels materials requerits per millorar la seva autonomia, confortabilitat i seguretat en la realització de les activitats de la vida diària (AVD).

-                 S'han transmès les necessitats dels malalts d'ELA/MMN i les seves famílies a les Administracions Públiques i les entitats privades, amb la finalitat d'aconseguir millores i donar a conèixer les mancances i les necessitats que implica la malaltia.

-                 S'ha fomentat la investigació de l'ELA/MMN i la realització d'assajos clínics.

El projecte "Atenció Integral  a les persones afectades d'ELA/MMN i les seves famílies a domicili, des de l'UFM de l'Hospital de Bellvitge i altres Unitats hospitalàries, a tot Catalunya" és el projecte general de la Fundació. Aquest projecte ha portat a la creació d'un model propi d'atenció a les persones afectades d'ELA/MMN i famílies que suposa l'atenció al centre hospitalari i al propi domicili en treball social, psicologia i teràpia ocupacional. Això permet oferir a les persones afectades d'ELA/MMN l'atenció integral i continuada que requereix la malaltia, contribuint a millorar la seva qualitat de vida i a allargar la seva esperança de vida.

La Fundació Miquel Valls és la única entitat que atén a les persones afectades d'ELA/MMN i les seves famílies a tot Catalunya. El principal objectiu de l'entitat és millorar la qualitat de vida de les persones afectades d'ELA/MMN i oferir suport a les seves famílies, així com lluitar contra la malaltia, promovent la investigació de la mateixa.

Reunió amb els membres de la Fundació Miquel Valls, presidida pel Sr. Enric M. Valls, Calella, 21 d’octubre de 2021

2020

La Fundació Catalana d’ELA Miquel  Valls neix l’any 2005 a Calella (Barcelona) com una fundació privada i sense ànim de lucre, impulsada per l'Enric M. Valls, el pare del qual va morir a causa de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica i dóna nom a la nostra entitat. Abans d’adquirir definitivament el nom de Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls també va ser coneguda com a Fundació Catalana d’ELA (Elacat) i  actualment  és la  única  entitat sense ànim de lucre a tot Catalunyaque treballa per millorar la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA i altres malalties de motoneurona i oferir suport a les seves famílies, i que lluita contra la malaltia promovent la investigació de la mateixa.

L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), també coneguda com a Malaltia de Lou Gehrig, és una malaltia neurodegenerativa que afecta les neurones motores del cervell, tronc encefàlic i medul·la espinal, que són les cèl·lules encarregades de transmetre l’ordre del moviment voluntari del cervell als músculs.


La degeneració de les neurones motores, fa que la capacitat del cervell per iniciar i controlar el moviment muscular es perdi. En conseqüència els pacients presenten atrofia muscular que avança provocant paràlisi progressiva. A part de l’autonomia motora, la capacitat de parla, deglució i respiració també es veuen afectades.

La malaltia actualment no té cura i encara no es disposa de cap tractament que permeti aturar el procés degeneratiu de l’ELA. Entre el 5-10% dels casos tenen un origen hereditari (ELA familiar) però la majoria de casos apareixen de forma esporàdica i es creu que hi intervenen tant factors endògens (genètics i metabòlics) com exògens (ambientals i relacionats amb l’estil de vida).

El diagnòstic es difícil, ja que depèn del grau de sospita diagnòstica del professional i es diagnostica en base a criteris clínics de certesa, fet que suposa que en alguns casos es pot allargar molt en el temps, fet que causa una angoixa afegida a les famílies.

Davant d’aquesta situació es treballa per evidenciar la necessitat de realitzar estudis i investigacions sobre la malaltia, perquè és l’única esperança de que en un futur l’ELA arribi a ser una malaltia amb una cura o un tractament eficaç.

Des de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls s’ofereix una atenció integral i especialitzada a nivell social, psico-emocional i d'atenció a la dependència donant suport, assessorament, informació i acompanyament a les famílies al llarg de tot el procés d'evolució de la malaltia i servint de punt de referència tant al domicili a tot Catalunya com a les Unitats especialitzades d’ELA dels principals hospitals de referència de tot el territori. A més porten a terme investigacions psico-socials i en teràpia ocupacional. Així mateix, es col·labora, fomenta i es dóna suport a la investigació traslacional (investigació clínica i bàsica) de la malaltia ja sigui nacional o internacional, creant sinergies entre els diferents equips que treballen amb aquest tipus d’investigació i les diverses fonts de finançament que puguin sorgir.

La  Fundació  Bosch Aymerich  dins d’un dels seus  àmbits d’actuació,  ha signat  un   conveni de  col·laboració  amb  la  Fundació Catalana d’ELA Miquel  Valls   col·laborant per un període de tres  anys  en  un  projecte que  suposa l'atenció en treball social, teràpia ocupacional (incloent un banc de productes de suport) i psicologia, per professionals especialitzats en l'atenció a les persones afectades d'ELA/MMN i els necessitats que provoca la malaltia.

L'atenció es realitza a domicili de les persones afectades d'ELA/MMN i a les diferents Unitats Funcionals d’ELA/Motoneurona de l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital del Mar, i l'Hospital de Sant Pau, on la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls està integrada a l'equip mèdic amb una treballadora social, una terapeuta ocupacional i una psicòloga.

La signatura del  conveni  es va  celebrar el  dia 9  de  març de 2020 amb  la  presència del Sr.  Enric Maria  Valls, president de la  Fundació Catalana d’ELA Miquel  Valls i el  Sr.  Angel  Sáez,  president de la  Fundació   Bosch   Aymerich.

2022

La XXII Beca FERO - Bosch Aymerich ha estat concedida a la Dra. Maria Casanova-Acebes, investigadora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) del grup d'Immunitat del Càncer.

La seva recerca cerca aconseguir que els tumors de càncer de pulmó de cèl·lules no petites que no responen als tractaments d'immunoteràpia se sensibilitzin a aquest tipus de teràpia.

"Amb l'arribada de la immunoteràpia, el tractament del càncer ha canviat radicalment. Ara alguns tumors que fins fa poc eren intractables es poden curar. Malauradament, no tots els pacients responen a aquests tractaments i hi ha una necessitat d'investigar per què passa això "Nosaltres hem identificat un tipus de cèl·lules immunes que resideixen als tumors, els macròfags, que fomenten l'activació dels fibroblasts associats al càncer", ha detallat Casanova-Acebes.

Lliurament del Trofeu Beca FERO - Bosch Aymerich a la Dra. Maria Casanova-Acebes, pel Sr. Andrés Escarpenter, membre del patronat de la Fundació Bosch Aymerich
ACTE DE LLIURAMENT XXII BEQUES FERO

La Fundació FERO lliura 540.000 euros per impulsar joves talents en la investigació del càncer a Espanya.

En aquesta XXII edició s'ha lliurat també la I beca Baselga, dotada amb 300.000 euros i un trofeu dissenyat per Jaume Plensa i dedicada al doctor Baselga, que va fundar la Fundació FERO el 2001 i va morir el 2021. A diferència de les altres beques FERO, amb què es busca promocionar el treball de joves investigadors, la beca Baselga es destinarà a investigadors ja consolidats.

L'acte de lliurament va tenir Lloc el 16 de maig al sopar benèfic al qual van assistir 700 persones celebrada a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). En aquesta edició han estat 87 els projectes de recerca que s'han presentat a aquesta nova convocatòria de beques, 50 dels quals s'han presentat per a les beques FERO, 12 per al Projecte FERO-ghd i 25 per a la Beca Baselga.

El Dr. Ignacio Melero, codirector del Departament d'Immunologia i Immunoteràpia de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) i investigador del CIMA, ha rebut la I Beca Baselga. El seu projecte pretén estudiar i comprendre el 'crosspriming', un mecanisme d'activació de les cèl·lules immunes davant del càncer, i que consisteix a capturar antígens de cèl·lules tumorals per presentar-los adequadament a les cèl·lules del sistema immunitari que poden destruir específicament cèl·lules malignes.

El Dr. José Antonio Seoane ha estat el guanyador del IV Projecte FERO-ghd a Càncer de Mama, per una investigació per aprofundir en com les diferències epigènetiques estan associades amb l'heterogeneïtat del càncer de mama resistent al tractament hormonal. El doctor Tian Tian, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), ha obtingut la XXII Beca FERO, esponsoritzada per la Fundació Ramón Areces, per a un projecte per desxifrar les característiques epigènetiques ocultes al plasma de pacients de colangiocarcinoma, el segon tumor hepatobiliar més comú i que actualment és incurable.

2021

La XX Beca FERO - Bosch Aymerich ha estat concedida a la Dra. Verónica Torrano ( (Universitat del Pais Basc) pel projecte titulat: “Targeting PGC1α-driven transcriptional landscape for personalized prostate cancer therapy”, que busca explorar nous mecanismes moleculars per a una major detecció i tractament de pacients de càncer de pròstata que no responen als tractaments actuals.

La seva investigació es centra en compendre com actua a nivell genètic i biològic un càncer agressiu de pròstata vinculat a la pèrdua del regulador de la transcripció PGC1α.

"Per investigacions anteriors sabem que aquest regulador de la transcripció d'oncogens pot frenar el creixement del tumor, reduint la seva agressivitat i augmentant la capacitat de resposta immune natural. L'objectiu ara serà triple: entendre com actua PGC1α, descobrir trets d'agressivitat en pacients afectats per aquest tipus de tumor, d'acord amb la funció anti-tumoral de PGC1α i desenvolupar noves teràpies que, en combinació amb tractaments inhibidors de oncogens, potenciïn aquesta resposta immune. I és que cal recordar que tot i que sol ser un càncer d'evolució no letal, el 15% de pacients diagnosticats amb càncer de pròstata encara desenvolupa una metàstasi incurable ", explica la Dra. Torrano.

La Fundació Fero entrega 240.000 euros en beques per impulsar als joves talents de la investigació en càncer a Espanya

L'acte de lliurament es va celebrar el dia 10 de maig a l'auditori de l'VHIO Barcelona, va ser retransmès via streaming i va comptar amb l'assistència dels guanyadors de les beques: la Dra. Verònica Torrano, de la Universitat del País Basc, el Dr. Nicolás Herranz, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i la la Dra. Verónica Rodilla, investigadora de l'Institut de Recerca Josep Carreras, el Dr. Josep Tabernero, el Dr. Andrés Cervantes, president de les Beques FERO, la Sra . Piru Cantarell, directora general de la Fundació FERO, el Sr. Rubén Ventura, Scientific Director de la Fundació FERO i representants de les entitats col·laboradores de les beques FERO.

La Dra. Verònica Torrano, de la Universitat del País Basc, ha rebut la Beca pel seu projecte ha rebut la Beca pel seu projecte "Targeting PGC1α-driven transcriptional landscape for Personalized prostate cancer therapy", gràcies a l'aportació de la Fundació Bosch Aymerich . La seva recerca se centra en comprendre com actua a nivell genètic i biològic un càncer agressiu de pròstata vinculat a la pèrdua de l'regulador de la transcripció PGC1α.

El Dr Nicolás Herranz, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha rebut una Beca pel seu projecte "Exploiting therapy-induced senescence in a synthetic lethal approach to treat advanced Prostate Cancer", gràcies a l'aportació de la Fundació Ramon Areces. La seva recerca busca establir noves estratègies terapèutiques per a pacients amb càncer de pròstata avançat basades en la capacitat d'algunes de les teràpies actuals d'induir senescència en les cèl·lules cancerígenes.

La Dra. Verònica Rodilla, investigadora de l'Institut de Recerca Josep Carreras, ha estat guardonada amb el III Projecte FERO-ghd, titulat "Tumor Heterogeneity comprehension for an improved diagnosi and better treatment choice for breast cancer". El seu projecte se centra a aplicar la medicina personalitzada a la investigació de dos tipus de càncer de mama molt concrets: el denominat "triple negatiu" per la seva gran agressivitat, i el "Luminal Breast Cancer", que té una agressivitat més baixa, però és uns dels més freqüents a Espanya.

2020

La Fundació FERO és una fundació privada dedicada a impulsar la investigació contra el càncer. L'entitat, fundada el 2001 pel Dr. Josep Baselga i presidida actualment per Sol Daurella, aposta per la recerca traslacional, un model basat en la transmissió de resultats de la recerca bàsica a la clínica, permetent que els pacients es beneficiïn de forma més ràpida dels avenços científics contra el càncer. La fundació és impulsora, entre altres, de el Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron i de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), una institució de referència a nivell internacional en el camp de l'oncologia.

Des de fa 10 anys la Fundació FERO lliurament bianualment (maig i octubre) les seves prestigioses Beques FERO, d'investigació oncològica traslacional destinades a impulsar les carreres de joves investigadors amb el propòsit de donar suport a investigadors emergents amb idees disruptives. Les Beques donen suport projectes de 2 anys que aportin noves vies de tractament, diagnòstic i coneixement del càncer. La Fundació Bosch Aymerich, des del seu compromís amb la investigació contra el càncer, ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació FERO, que permetrà finançar una beca anual per un període de tres anys consecutius.

Aquest any, els premis han recaigut en quatre dones. La Dra. Antònia Tomas-Lloba, de la Universitat de Múrcia, que amb l'aportació de la Fundació Bosch Aymerich, rebrà la Beca pel seu projecte "Circadian Rythm, Liver Cancer and beyond". La investigació busca entendre millor l'origen de el càncer de fetge mitjançant la investigació de la relació molecular entre la interrupció dels ritmes circadians i l'aparició del càncer de fetge.

Dra. Antònia Tomas-Lloba
Fotografia: Daniel Torralba

https://www.instagram.com/tv/CA4kTrgh1EE/?utm_source=ig_web_button_share_sheet

"El càncer de fetge és la 3a causa de mort per càncer en el món i s'estima que la seva incidència augmentarà en un 62% en el 2040. Les causes estan molt relacionades amb el nostre ritme de vida i la constant ruptura dels cicles naturals com els ritmes circadians (ruptura declarada com un agent carcinogènic per l'OMS i la IARC). L'actual situació mundial ha posat de manifest la importància de la ciència en tots els seus àmbits. Ara més que mai, apostem per la ciència com una base important per al desenvolupament del nostre país. Ciència i sobretot, ciència ", comenta la Dra. Antònia Tomas-Lloba.

La Dra. Raquel Pérez, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), gràcies a el suport de la Fundació Ramón Areces, l'ha obtingut pel seu projecte "unravelling the tumor immunophenotype with deep-learning radiogenomics". Aquesta pretén desenvolupar un algoritme que, mitjançant intel·ligència artificial, correlacioni la imatge del TAC sobre les característiques del tumor, amb el perfil immunitari del pacient i la resposta a immunoteràpia. Tot això, perquè en un futur només aplicant aquest algoritme es pugui personalitzar més eficaçment en el tractament per a cada pacient, seleccionant els pacients que es beneficiaran d'immunoteràpia i identificant abans i millor si el pacient està responent o no a la mateixa.

I finalment, les doctores Cristina Saura i Míriam Sansó, també de l'VHIO, han estat mereixedores de la tercera beca, atorgada per segon any consecutiu de la mà de ghd, a un projecte de recerca en càncer de mama. Sota el títol, "ctDNA in breast milk for early detection of Pregnancy Associated Breast Cancer", plantegen un innovador ús de la biòpsia líquida a la llet materna. L'objectiu és arribar a validar l'ús de la llet materna per a la detecció precoç de càncer de mama associat a l'embaràs per tal de contribuir a millorar el seu pronòstic actual.

Amb un 10% de participació major que l'any passat, les Beques FERO es consoliden com un dels projectes espanyols més importants d'impuls al talent jove investigador. El programa, que va complir l'any passat el seu 10è aniversari, té com a objectiu promoure el desenvolupament d'Investigació Oncològica Translacional. I és que la Fundació està especialment enfocada amb aquest tipus de recerca, perquè permet apropar el laboratori a la pràctica clínica, a través de la col·laboració i lideratge de tots els agents implicats, perquè els descobriments arribin el més aviat possible als pacients.

La signatura del conveni va tenir lloc el passat dia 17 de febrer amb la presència del Sr. Andrés Escarpenter, patró de la Fundació Bosch Aymerich i la Sra. Piru Cantarell, Directora General de la Fundació FERO.

2021

Dins l’àmbit de ciència, la Fundació Bosch Aymerich l’any 2020 va impulsar el nou programa FBA Fellows, orientat a la captació de talent científic, signant un conveni de col·laboració amb el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona), per un període de tres anys.

En aquest segon any de col·laboració cadascuna de les entitats ens presenta el seguiment de la recerca i resultats dels seus Fellows ( tres dones i tres homes).

Per part de la UIC els Fellows són: Conrado Aparicio, investigador en Odontologia i biomaterials; Lorenzo Chelleri, expert en l’àrea de Sostenibilitat en Arquitectura, Construcció i Urbanisme i Osnat Hakimi, experta en l’àrea de Biomedicina, Bioinformàtica i Bioenginyeria que va causar baixar al setembre de 2021. En el seu lloc s’incorporarà una nova Fellow a partir del març del 2022, la Dra. Roni Helene Grace Wright, que centrarà la seva activitat al Departament de Ciències Bàsiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la salut de la UIC.

Al BIS: James Eills, fins ara investigador a la Divisió de Química de la Universitat de Southampton, que s’incorporarà a l’IBEC; Marion Salzer, investigadora especialista en envelliment cel·lular amb aplicacions a l’estudi de la fertilitat, que serà FBA Fellow al CRG; i Ekaterina Khestanova, que s’incorpora com a FBA Fellow per investigar en un projecte multidisciplinari a l’ICFO i a l’ICN2 procedent del Departament de Física i Enginyeria de la ITMO University (Sant Petersburg, Rússia).

Dr. Conrado Aparicio

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

A la interfície entre les cèl·lules i els biomaterials, la matriu extracel·lular secretada per les cèl·lules ofereix oportunitats per dissenyar i fabricar la propera generació de materials bioinstructius i per a l'enginyeria de teixits. El projecte es centra en els materials instructors de la matriu extracel·lular secretada per les cèl·lules per a aplicacions en medicina regenerativa, modelització de teixits i modelització de malalties, amb especial èmfasi en les malalties orals i múscul esquelètiques de la gent gran, ja que l'esperança de vida segueix augmentant a tot el món. També té un interès especial en la prevenció de la infecció per vies regeneratives i immunomodulatòries, alternatives a l'ús d'antibiòtics.

L'ús de cèl·lules derivades de pacients i la biofabricació 3D ens permetran aplicar els materials instructius de la matriu extracel·lular a les teràpies personalitzades.

Informe científic de les activitats de recerca desenvolupades durant el primer any:

Dr. Lorenzo Chelleri

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

El programa de recerca en resiliència i sostenibilitat urbana vol contribuir a desenvolupar i impulsar un canvi en la manera de concebre i de gestionar els nostres territoris, a la llum dels reptes de l'emergència climàtica i crisis ambientals i sanitària. El desenvolupament d'aquesta iniciativa es desenvolupa des de la investigació, transferència de coneixement cap a les administracions públiques i ciutadania, i finalment a través de la seva internacionalització i participació a les xarxes.

Aquest canvi és un repte d'aquest segle, i aquest petit projecte es proposa contribuir a aquest repte treballant en 3 aspectes:

  1. l'educació (s'està dirigint un màster internacional sobre adaptació de les ciutats davant del canvi climàtic, involucrant-ne més de 40 experts internacionals a l'any, i publicant en una web i xarxes les eines i missatges clau tractats per maximitzar la difusió dels materials).
  2. la implementació i transferència de coneixement (col·laborant amb la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme, assessorant les administracions sobre com liderar un procés de canvi en la planificació territorial i urbana).
  3. la internacionalització (participant en xarxes i projectes internacionals, per compartir bones practiques, estratègies i fomentar el treball en xarxa a nivell Europeu).

Tots els resultats, accions i processos del projecte s'estan i seran publicats a xarxes socials per a una màxima difusió d'aquesta iniciativa transdisciplinar sobre urbanisme, sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic.

Informe científic de les activitats de recerca desenvolupades durant el primer any:

Publicacions i altres contribucions:

Encara no s'ha escrit ni publicat cap article relacionat amb el finançament rebut pel programa FBA, així que tota la tasca ha estat enfocada a la recaptació de fons, arrancada de programa educatius i transferència de coneixements, per maximitzar l'impacte del coneixements en la educació i en les practiques.

Aquest projecte no preveu dedicar molt de temps en desenvolupar publicacions científiques, quan el Dr. Chelleri ja té un extens llistat de publicacions, i s'ha detectat i escollit, d'utilitzar aquest finançament per maximitzar l'impacte d'aquest coneixement, contribuint el tremento gap entre investigació i pràctiques.

Dr. James Ellis

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Ressonància magnètica nuclear hiperpolaritzada per a la investigació d'òrgans en xip.

La ressonància magnètica hiperpolaritzada (HP) s'ha convertit en un mètode prometedor per investigar les característiques biològiques del teixit viu. Una molècula sensor (per exemple, piruvat, fumarat, glucosa) s'hiperpolaritza i s'injecta a un pacient, i el flux metabòlic resultant es pot utilitzar per avaluar la viabilitat cel·lular, la resposta del tumor a la teràpia i realitzar un mapeig de pH, per citar alguns exemples.

Dues barreres significatives s'oposen a la implementació generalitzada de la imatge HP:

  1. el mètode d'hiperpolarització actual, la polarització nuclear dinàmica de dissolució (dDNP) és complicada, cara i requereix experiència per operar l'equip.
  2. el desenvolupament de mètodes preclínics depèn en gran mesura de l'ús de models animals que no permeten el cribratge ràpid dels experiments.

Per superar aquestes limitacions, en aquest projecte s’implentarà la polarització induïda per parahidrogen com a mètode d'hiperpolarització, que és significativament més barata, més fàcil d'utilitzar i pot produir els metabòlits hiperpolaritzats a una velocitat superior a la dDNP i es visualitzarà l’hiperpolarització en dispositius d'òrgan en un xip, que imiten de prop les condicions in vivo, però permeten que es realitzin experiments a un ritme més ràpid i permeten utilitzar teixit humà en lloc de teixit animal, per imitar més de prop les condicions reals.

L'objectiu específic d'aquest projecte serà investigar si les imatges metabòliques d'HP poden proporcionar informació sobre la progressió de la distròfia muscular en el teixit muscular humà.

Publicacions i altres contribucions:

Donada la incorporació recent, encara no s’han realitzat publicacions derivades d’aquesta recerca.

Dra. Marion Salzer

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Com envelleixen els oòcits?

Les dones neixen amb un nombre definit d'òocits, que romanen dins de l'ovari en un estat latent i de baix metabolisme fins que posteriorment s'activen per madurar i ovular en les dones adultes i reproductores.

La qualitat dels oòcits, i per tant la fertilitat femenina, disminueix ràpidament amb l'edat. Tanmateix, no sabem si l'envelliment afecta els oòcits durant la maduració o durant la latència. De la mateixa manera, no està clar fins a quin punt l'envelliment dels oòcits està influenciat per l'entorn, per tant, es podria prevenir amb factors de l’entorn durant l’etapa juvenil.

Utilitzant transcriptòmica d'un sol oòcit, combinada amb experiments de trasplantament d'ovari entre ratolins joves i vells i cultiu d'ovari, la Dra. Marion Salzer investiga com envelleixen els oòcits latents a nivell molecular i funcional.

Aquesta investigació serà de gran importància per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques que retardin o fins i tot previnguin la disminució dels oòcits amb l'edat. Això és especialment important a Espanya, on l'edat materna al primer part és una de les més altes del món, i moltes parelles depenen de la reproducció assistida.

Publicacions i altres contribucions.

• Comparative analysis of vertebrates reveals that mouse oocytes do not contain a

Balbiani Body. Journal of Cell Science, 2022 Jan. Treiber CD, Salzer MC, Riegler J, et al.

Representant dels postdocs del departament de Biologia cel·lular i del desenvolupament.

Dra. Ekaterina Khestanova

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Aquest projecte pretén estudiar les propietats quàntiques dels materials superconductors quan interactuen amb la llum, amb aplicacions potencials per a la computació quàntica i la distribució segura d'informació quàntica.

En un estat superconductor aconseguit a temperatures criogèniques (normalment molt per sota de -170 °C), els electrons formen un ordre quàntic coherent especial, que dona lloc a la resistència zero i el diamagnetisme perfecte. Aquests electrons perfectament coherents també interaccionen amb la llum d'una manera peculiar que dona lloc a modes exòtics (ones) anomenats modes de Higgs per la seva similitud formal amb el famós bosó de Higgs. No obstant això, aquestes ones exòtiques són difícils de detectar en un simple experiment de brillantor i detecció (shine-and-detect), però són perfectament detectables amb sondes especials com el microscopi de camp proper, on una punta de dimensions nanomètriques s'escaneja sobre la superfície de la mostra i acobla la llum al material superconductor.

Aquesta combinació des de la nanoòptica i les propietats excitadores electròniques dels superconductors ens permet observar aquests modes d’excitació.

Publicacions i altres contribucions.

Donada la incorporació recent, encara no s’han realitzat publicacions derivades.

Former Fellow : Dra. Osnat Hakimi

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Els biomaterials són materials sintètics o naturals utilitzats per reemplaçar teixits, òrgans artificials i pròtesis, amb el potencial de revolucionar l’atenció mèdica. Tot i això, el procés de transmissió del laboratori al pacient és llarg i costós, i l'evidència mostra que molt pocs implants progressen més enllà de les etapes inicials de disseny i prova.

Durant aquest procés, es genera una quantitat substancial de dades en forma d'articles de recerca, protocols d'estudis clínics, patents, regulacions i pàgines web d'empreses derivades: tots són una font de dades útils i heterogenis excel·lents que es poden utilitzar per millorar com els materials i implants es dissenyen, proven i apliquen.

Per tant, el projecte implicarà:

El projecte, però, ha quedat interromput donat que la Dra. Osnat Hakimi va causar baixa al mes de setembre de 2021.

Presentació del nou Fellow Bosch Aymerich

Donat que la Dra. Osnat Hakimi va causar Baixa al setembre de 2021, des de la UIC va publicar una convocatòria per a la contractació d’un nou Fellow en substitució de la Dra. Hakimi, per mantenir el conjunt dels 6 Fellows Bosch Aymerich inicials, que continua estant compost per tres homes i tres dones. I tots ells representen 5 nacionalitats diferents. El següent quadre recull les principals característiques dels sis Fellows Bosch Aymerich.

Nom completHome/DonaNacionalitatInstitució contractantUniversitat de doctorat
Dr. James EillsHomeRegne UnitBIST-IBECDoctorat a la Universitat de Southampton (RU)
Dra. Marion SalzerDonaÀustriaBIST-CRGDoctorat a UB
Dra. Ekaterina Khestanova,DonaRússiaBIST-ICN2-ICFODoctorat a la Universitat de Manchester (RU)
Dr. Lorenzo ChelleriHomeItàliaUICDoctorat a la UAB
Dr. Conrado AparicioHomeEspanyaUICDoctorat a BarcelonaTech- UPC
Dra. Roni Helene Grace WrightDonaRegne UnitUICDoctorat a University of Glasgow (UK)

El nou Fellow Bosch Aymerich és la:

Dra. Roni Helene Grace Wright

La incorporació de la Dra. Roni Helene Grace Wright es produirà el mes de març de 2022, amb un contracte postdoctoral de duració de 2 anys al Departament de Ciències Bàsiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC . La Dra. Grace centra la seva recerca en el càncer de mama. Malgrat els esforços de recerca mundials, el càncer de mama continua sent la principal causa de mort per càncer en dones a tot el món. La majoria d'aquestes morts es deuen a metàstasis que es produeixen anys després del tractament inicial. Dins del tumor primari hi ha un petit nínxol de cèl·lules mare del càncer de mama (BCSC). Els BCSC són iniciadors coneguts de la transició epitelial a mesenquima (EMT), colonització i creixement de llocs secundaris.

La manca d'opcions de tractament per a la mama metastàtica de càncer posa de manifest la importància d'una major comprensió de la progressió del càncer de mama, específicament pel que fa a les proteïnes implicades en el procés metastàtic i el manteniment de la població de BCSC.

En el programa Fellows Bosch i Aymerich, està previst que la Dra. Grace Wright desenvolupi una línia de recerca pròpia i distintiva en el camp de la metàstasi agressiva del càncer de mama mitjançant models de cèl·lules mare del càncer de mama oncosfera en 3D. Està previst que la Dra.Roni Helene Grace Wright tingui una doble afiliació amb el CRG.

2020

La  Fundació  Bosch  Aymerich impulsa el nou programa FBA Fellows, orientat a la captació de talent científic. Les dues entitats beneficiàries de la iniciativa són el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona). Cadascuna de les entitats incorporarà tres fellows, que desenvoluparan la seva tasca investigadora i docent al llarg dels propers tres anys.

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una institució de reputació mundial que aplega set centres de recerca d’excel·lència (Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) ) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), una universitat jove, dinàmica i amb un prestigi ben establert i creixent.

El conveni signat per la Fundació Bosch Aymerich, el BIST i UIC Barcelonavol donar, amb la figura dels FBA Fellows, un especial impuls a la recerca i la docència d’excel·lència en els àmbits de la salut —en particular, de la medicina de precisió— i del medi ambient —en concret, de la sostenibilitat, incloent l’energètica.

Aquests són àmbits en els quals des de Catalunya hem demostrat que podem fer aportacions a la frontera del coneixement i on, al mateix temps, convé molt formar professionals punters (metges, arquitectes, i també emprenedors) per a l’economia d’avui i la de demà. D’aquí la necessitat de col·laboració entre centres de recerca i universitat.

La societat actual enfronta reptes complexos en aquests àmbits, dels quals és bon exemple la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19. Per abordar-los es requereix d’una perspectiva transversal i multidisciplinària per tal d’impulsar la recerca de frontera i millorar la formació de les noves generacions d’investigadors i de professionals.

Una part important de la recerca del BIST gira, al voltant de dos dels reptes globals fonamentals i interrelacionats en la societat actual: la salut humana i la sostenibilitat mediambiental i energètica.

Per la seva banda, UIC Barcelona centre el focus de la seva recerca en àrees com biomaterials, regeneració de teixits, envelliment, metabolisme, fisioteràpia o polítiques sanitàries, entre d’altres.

La captació dels FBA Fellows es farà mitjançant sengles convocatòries que UIC Barcelona i el BIST llençaran en les properes setmanes. Està previst que els sis nous fellows s’incorporin a les seves posicions entre setembre i desembre d’aquest any.

La  Fundació Privada   Via  Assistencial, Grup  Som   Via  és  una  entitat no lucrativa   d’acció  social,  amb  una   llarga   trajectòria en l’atenció  a persones amb  necessitat de  suport  i/o  en  situació de risc  d’exclusió social.

La  Fundació   Bosch  Aymerich  col·labora  amb  aquesta entitat  amb les  obres de la  construcció  d’un  nou centre  residencial i  que serà  l’únic centre a  Barcelona,  que  oferirà  atenció  a persones  diagnosticades  de  TEA  (Trastorns de l’Espectre  Autista).  

El centre  té  capacitat  per  a 48  persones  i  oferirà  serveis de residència amb allotjament  temporal  o permanent, programes d’inserció  laboral, serveis  ocupacionals,  foment d’hàbits d’autonomia , estimulació cognitiva, suport  psicològic i d’altres serveis adaptats a les  necessitats  dels  seus  residents.

El  Centre  Residencial   Viladrosa,  és  un edifici  de 2.500 m2, que  ha estat  concebut  com un  edifici funcional,  modern  i   de  línies rigoroses que  s’integra  perfectament  amb el seu  entorn, l’edifici  parroquial  de  Sant   Sebastià obra dels  arquitectes Josep  Ma.  Martorell,  Oriol   Bohigas i  David  Mackay.

La  signatura del   conveni de col·laboració  va tenir  lloc el  passat  dia  7  de  febrer  i  amb la  presència del president de  la   Fundació   Via  Assistencial , el  Sr.  Jaume  Viaplana Miralles i  el  Sr.  Andrés  Escarpenter   Ferran,   patró  de la  Fundació   Bosch   Aymerich.

Auditoria final del projecte Centre Viladrosa per PKF Attest

2021

La Fundació Bosch Aymerich, amb el seu compromís envers la recerca científica, va signar l’any 2020 un conveni de col·laboració amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). En concret, el conveni contribueix al projecte de recerca liderat pel Dr. Jordi Frigola Mas, cap del grup de Replicació Cromosòmica de l’IDIBGI, dedicat a desenvolupar noves teràpies antitumorals.

A l’informe del segon any del projecte, el Dr. Jordi Frigola ha presentat l’avaluació científica de l’evolució del projecte, que es basa en l’estudi de la replicació cromosòmica que fan totes les cèl·lules. La replicació cromosòmica ha estat una diana terapèutica molt important per aturar els processos tumorals.

L’estudi liderat pel Dr. Frigola té dos objectius principals: el primer és la purificació de les 14 proteïnes humanes implicades en la preparació dels orígens de replicació, i el segon, és reconstituir aquest procés cel·lular essencial a partir d’aquestes proteïnes purificades.

En els primers dos anys, s’ha estat treballant principalment en el primer objectiu.

Aquest estudi presenta un resum dels resultats obtinguts, grau d’assoliment i adversitats trobades en cadascuna de les tasques implicades en els dos objectius del projecte. Finalment, es destaquen els resultats científics del grup de recerca en el darrer any, que tenen implicacions directes en aquest projecte.

Per assolir el primer objectiu d’obtenció de les proteïnes humanes s’han dut a terme cinc treballs:

Treball 1a. Clonatge d’ORC i Cdc6.

Degut a problemes d’inestabilitat del complex proteic ORC, hem decidit crear més soques d’expressió recombinant. La idea es que si el complex ORC no es prou estable per ser purificat en la seva totalitat, ho farem a partir de diferents subcomplexes. Respecte Cdc6, el tenim clonat amb dos dominis d’afinitat diferents per incrementar les possibilitats de purificació.

El grau d’assoliment ha estat del 100% envers al primer any que va ser del 90%.

Treball 1b. Clonatge de MCM i Cdt1

Actualment, es tenen 7 proteïnes clonades en diferents vectors i fusionades a diferents dominis d’afinitat, que han permès la seva purificació.

El grau d’assoliment ha estat del 100%.

Treball 1c. Purificació de les proteïnes

Aquest és el treball al que se li ha dedicat més temps en el darrer any. Si bé, ja es tenien algunes proteïnes purificades al final del primer any de projecte (Cdt1, Mcm2 i Mcm4), aquest segon s’han obtingut la resta de proteïnes del complex helicasa (Mcm2-7), tal es mostra en la Figura 1.

Figura 1. Proteïnes humanes purificades. Marcador de pes molecular (carril 1). Proteïnes humanes (carrils del 2 al 9). Les diferents subunitats de la helicasa (M2-7, carrils 4-9) i els factors de càrrega Cdt1 i Cdc6 (carrils 2 i 3, respectivament). Tinció en blau de Coomassie.

Respecte el complex proteic ORC, ja s’ha començat a purificar-lo en aquests darrers mesos. Els resultats preliminars indiquen que no serà possible purificar tot el complex proteic, degut a problemes d’inestabilitat. Actualment, s’estan purificant diferents subcomplexes del mateix.

El grau d’assoliment ha estat del 80% envers al primer any que va ser del 35%.

Treball 2a. Preparació de l’ADN

S’està duent a terme un anàlisis In Silico de possibles candidats a orígens de replicació en el genoma humà. Aquest treball s’està realitzant en col·laboració amb el Dr. Narcís Fernández. El Dr. Fernández és un expert bioinformàtic, que està ajudant a analitzar diferents regions del genoma humà i trobar bons candidats a orígens de replicació.

El grau d’assoliment ha estat del 35%.

Treball 2b. Posada a punt de l’assaig de càrrega

S’està pendent d’obtenir les proteïnes purificades per començar en l’assaig de càrrega.

Al llarg d’aquest segon any, el projecte ha donat una empenta important en el primer objectiu del projecte, la purificació de les proteïnes humanes. En aquest sentit, s’han trobat més problemes dels esperats en tres proteïnes, Mcm3, 5 i 7.  

La proteïna Mcm7 és la que ha donat més problemes de purificació i d’insolubilitat. Malgrat tot, s’ aconseguit purificar-les amb un grau de puresa bastant alt.

En paral·lel, s’ha començat la purificació del complex ORC. Aquest complex segurament s’haurà de purificar en forma de subcomplexes degut a la seva poca estabilitat. Malgrat aquests contratemps, el projecte segueix una evolució molt satisfactòria.

Finalment, destacar que el laboratori ha proposat recentment un model detallat del procés de càrrega de la helicasa en el llevat (Guerrero et al., Nature Communications 2021). Aquest treball és molt important per aquest projecte, ja que permetrà avaluar noves dianes terapèutiques que permetin aturar el procés de proliferació cel·lular dels tumors de manera més específica i menys tòxica que els tractaments actuals.

2020

L’Institut  d’Investigació  Biomèdica de  Girona  (IDIGBI) és  un centre d’investigació  que pertany a la  xarxa de centres  CERCA  de la   Generalitat de Catalunya, i que té com a finalitat promoure, desenvolupar, gestionar, transferir i difondre la recerca biomèdica, coneixement científic i tecnològic, la docència i la formació en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut, principalment a l’entorn de Girona

L’ IDIBGI està estructurat amb grups de recerca i personal investigador de l’àmbit de la salut i recerca biomèdica de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona (HUJT) i de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), l’Institut Català d’ Oncologia (ICO) i l’Institut d’ Atenció Primària (IAP) / Institut Català de la Salut (ICS) a Girona. Les instal.lacions de l’IDIBGI al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt acullen part dels laboratoris i personal investigador que, juntament amb la resta d’investigadors/es de les institucions associades, formen equips multidisciplinars amb diferent expertesa enfocats a trobar sinergies i solucions als reptes de salut del nostre entorn, mitjançant la recerca translacional.

La  Fundació  Bosch  Aymerich, amb el  seu  compromís envers la recerca científica, ha signat un conveni de  col·laboració  amb  l’IDIGBI. Aquest conveni permetrà finançar una beca predoctoral en el projecte de recerca: desenvolupament de noves teràpies antitumorals, dirigit pel Dr. Jordi Frigola Mas. L’objectiu principal d’aquest estudi, és millorar una de les principals limitacions dels tractaments actuals, la seva elevada toxicitat. El desenvolupament de noves eines moleculars, que permetin aturar la proliferació cel·lular sense induir dany genòmic, juntament amb una major especificitat per les cèl·lules tumorals, permetrà reduir la toxicitat dels tractaments antitumorals actuals i millorar significativament, la qualitat de vida dels pacients de càncer.

La signatura  va tenir  lloc  el  passat  dia  17 de  gener amb la presència  del Sr. Angel Dutras, patró de la Fundació Bosch Aymerich, la Sra. Anna  Ribas, gerent de l’institut i el Dr. Jordi Frigola Mas,  Investigador principal del Grup de Replicació Cromosòmica en el qual es desenvoluparà el projecte de recerca.

Investigadors gironins presenten un estudi pioner per tractar el càncer, publicat pel Diari de Girona el 19/03/2021

2021

Dins el seu àmbit d'actuació, la Fundació Bosch Aymerich té per objecte l'ajuda al benestar de la gent gran i amb aquesta finalitat s'han creat les Beques José María Bosch Aymerich per a la promoció i l'autonomia de les persones més grans de 65 anys.

L'objecte d'aquestes beques és ajudar les persones més grans de 65 anys o menors de 65 amb patologies associades a la tercera edat, amb l'objectiu de fomentar l'autonomia de la gent gran amb escassos recursos econòmics.

Per segon any la Fundació Bosch Aymerich contribueix a aquests ajuts amb els Centres de dia Stima, d'acord amb el conveni que es va signar el 2020 per un període de tres anys.

Programes personalitzats STIMA
(PPS)

Durant el 2021 s'han controlat de manera més exhaustiva els requisits que havien de complir les famílies per poder ser beneficiàries de l'ajut econòmic. Les beques s'han concedit per un període de tres mesos prorrogables a tres mesos, respecte del 2020 que es van atorgar beques de sis mesos, prorrogables a sis mesos més. Això ha permès un major control sobre la situació de cada usuari, ja que la majoria estan pendents de l'ajuda que atorga la Comunitat de Madrid segons la Llei de Dependència (Prestació Econòmica Vinculada al Servei).

El 2021, en no haver existit confinament, s'han pogut desenvolupar tots els tallers i activitats de forma 100% presencial. S'han tornat a desenvolupar algunes sortides socioculturals programades, teràpia amb animals, tallers de botànica i els tallers d'estimulació sensorial a la sala especialment habilitada per a aquesta activitat.

Es treballa amb un màxim de 5 grups, d'un màxim de 12-15 persones (segons activitat) depenent dels objectius establerts al Programa Personalitzat Stima (PPS). Els programes es basen, per una banda, en la reeducació i les capacitats físiques i funcionals deficitàries. Així com, en tècniques compensadores i preventives del declivi cognitiu per maximitzar les funcions neurocognitives preservades. Els serveis generals del centre.

El Programa Personalitzat Stima (PPS) consisteix en:

Programes d'intervenció terapèutica:

Fisioteràpia (Cinesiteràpia, Exercicis de Kabat, Isomètrics, termoteràpia);Rehabilitació funcional (Mecanoteràpia, entrenament de la marxa); Gerontogimnàstica; Reentrenament a les AVDs; Destreses Manipulatives, Psicomotricitat, (Reconeixement i control del propi cos, esquema corporal, dimensió relacional de la persona, etc.); Estimulació sensorial; Ergoteràpia; Ludoteràpia; Animació sociocultural; Musicoteràpia; Programa de lleure i temps lliure; Orientació a la realitat, Estimulació sensorial; Estimulació cognitiva (Atenció, memòria, llenguatge, praxis, gnòsies, càlcul, funcions executives);Entrenament en relaxació; Reminiscències. Tallers de dilemes ètics Tallers psicoafectius; Habilitats socials i de comunicació.

Programes d’intervenció sanitària:

Alimentació i nutrició; Condícia i Higiene; Prevenció de caigudes (Millora de la bipedestació: exercicis de coordinació i equilibri); Problemes d'edemes, dolors o contractures: IR, Drenatges limfàtics manuals i Estiraments; Avaluació, Control i Registre de Constants Vitals; Control esfínters;  Atenció bàsica d´infermeria.

Programes d’intervenció amb famílies:

Atenció Centrada a la Persona (mapa de vida, empremta de vida, etc.); Informes i PPS; Servei d’informació i d’orientació; Suport Emocional; Assessorament individualitzat interdisciplinari; Grup Cuid-Art.

L'objectiu d'actuació no és només el desenvolupament fisicocognitiu, sinó també l'atenció integral a la persona. Es cobreixen per tant les vostres necessitats d'assessorament, prevenció, rehabilitació, orientació per a la promoció de l'autonomia i l'atenció assistencial i personal.

Durant el 2021, 23 famílies han estat beneficiàries de l'ajuda, i 27 més que l'havien iniciada l'any 2020 han acabat de rebre-la. En total, FBA ha contribuït a ajudar 79 famílies des que va començar l’ajuda. S'han repartit 95.653,62 €, i se n'han compromès 100.414,62 €, és a dir, 14.585,38 € per sota del total de fons assignats per al període 2020-2021.

2020

En el seu àmbit d'actuació, la Fundació Bosch Aymerich té com a objectiu ajudar al benestar de les persones grans i aquesta és la  raó per la qual s'han creat les Beques Josep María Bosch Aymerich per a la promoció i l'autonomia de la gent gran major de 65 anys.

La finalitat d'aquestes beques és ajudar a la gent  gran  de més de 65 anys o menors de 65 amb patologies associades a la gent gran, a pagar parcialment el cost econòmic d'estada en els centres de dia Stima quan compleixen uns requisits establerts prèviament.

Hi haurà tres tipus de beques:

Tipus A. Per a aquelles persones que no tinguin la qualificació de dependència i, per tant, no podran sol·licitar la prestació econòmica.

Tipus B.  Per a persones en situació de dependència que puguin sol·licitar la prestació.

Tipus C.  Per a aquelles persones que tinguin una renda familiar inferior al salari mínim interprofessional, siguin o no susceptibles de percebre la prestació vinculada al servei. Només per a usuaris amb 5, 3 o 2 dies complets.

La durada de les beques s'aplicarà segons el tipus de beca premiada i s'exercirà un control econòmic on s'informarà a la Fundació mensualment en un balanç actualitzat de l'estat de les beques.

Els centres de dia Stima, estan ubicats a Madrid, a les zones d'Aluche, Embajadores i Moratalaz. Són establiments totalment dissenyats per dotar a les persones grans del més alt nivell de confort i adaptació a les diferents activitats que es duen a terme en els centres, seguint rutines permanents, progressives i adaptades per als seus pacients.

La idea de col·laborar amb els centres de dia de Stima sorgeix de la bona pràctica que s'està exercitat amb la gent gran en aquests centres de dia i concretament al centre de dia de Moratalaz, que ha estat molt ben rebuda pels veïns de la zona, ja que era una zona amb pocs serveis.

Projecte Home Catalunya és una Organització No Governamental fundada l’any 1995 que promou l’autonomia de les persones a través del tractament, la prevenció i la sensibilització de les addiccions a Catalunya. Han ajudat més de 20.000 persones amb problemes d’addicció. Són un equip de 160 professionals, entre treballadors i voluntaris.

El desenvolupament de l’activitat duta a terme per Projecte Home es realitza en uns locals cedits per la Fundació Privada Bosch Aymerich. En el decurs del 2017 es va cedir un local addicional, antigament ocupat per l’arxiu històric del Sr. Josep Maria Bosch Aymerich. Aquest espai ha permés a Projecte Home oferir una millor atenció als usuaris que segueixen programes de tractament, amb un espai més ampli i polivalent que també serveix per a fer trobades, activitats formatives i actes públics. Aquest any 2018 s’ha dut a terme la reforma dels lavabos del local cedit i reformat l’any 2017 que havien quedat tapiats en la reforma.

Signatura d’un Conveni de col·laboració amb el Consorci Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, per a la recerca d’un nou tractament de la Leucèmia.

El passat 26 d’Octubre de 2016 es va signar el conveni de col·laboració.

C:\Users\Usuario\AppData\Local\Microsoft\Windows\INetCacheContent.Word\_DSC0891.jpg

Moment de signatura del Conveni per part del Sr. Joan Ros Petit (President de la Fundació Privada Bosch Aymerich, i el Dr Campistol (Director General del Consorci Hospital Clínic de Barcelona)

Aportació: 200.000 €

Concretament l’aportació de la Fundació s’emmarca dins del Projecte ARI www.projecteari.com i anirà dirigida a l’assaig clínic amb 5 pacients com a pas previ per a l’aprovació del tractament per part de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS).

Aquest tractament només està disponible actualment als EEUU a un cost de més de 1 milió de dòlars, i a banda dels temes administratius, fan que sigui pràcticament inabastable per a la majoria de pacients.

Aquest tractament és especialment efectiu en nens i joves amb un determinat tipus de leucèmia on el grau de curació està en el 85% d’efectivitat.

Amb aquest projecte en el que hi participa la Fundació, es pretén desenvolupar aquest tractament aquí a l’Hospital Clínic, convertint-se així en el primer centre d’Europa en disposar del tractament, a més de poder aplicar-ho a pacients a un cost molt inferior, i per tant beneficiar a molta gent que altrament no en podrien gaudir.