https://www.fapjunk.com https://pornohit.net
Conveni de Col·laboració amb Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdibGi) - Fundació Bosch Aymerich
2020, 2021, 2022

Conveni de Col·laboració amb Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdibGi)

2022

La Fundació Bosch Aymerich, amb el seu compromís envers la recerca científica, va signar l’any 2020 un conveni de col·laboració amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), d’una durada de tres  anys. El conveni contribueix al projecte de recerca liderat pel Dr. Jordi Frigola Mas, cap del grup de Replicació Cromosòmica de l’IDIBGI, dedicat a desenvolupar noves teràpies antitumorals.

L’estudi liderat pel Dr. Frigola té dos objectius principals: el primer és la purificació de les 14 proteïnes humanes implicades en la preparació dels orígens de replicació, i el segon, és reconstituir aquest procés cel·lular essencial a partir d’aquestes proteïnes purificades. Aquesta reconstitució amb proteïnes humanes serà la base per trobar, desenvolupar i provar nous inhibidors de proliferació tumoral en el futur més proper.

Al llarg d’aquests tres darrers anys, s’ha treballat principalment en el primer objectiu, la obtenció de les catorze proteïnes. Aquesta part és la més laboriosa i tècnicament més difícil del projecte.  A continuació, es descriu el grau d’assoliment i adversitats trobades en cadascuna de les tasques implicades en els dos objectius del projecte.   

Objectiu  1: La purificació de les  proteïnes.

Grau d’assoliment del 90 %.

De les catorze proteïnes, s’han aconseguit purificar Cdt1, Cdc6, Mcm2, Mcm3, Mcm4, Mcm5, Mcm6, Mcm7, Orc1, Orc6 i Orc2 (veure Figura 1). En queden tres: Orc3, Orc4 i Orc5. En aquest darrer any, s’ha millorat parcialment la purificació de Mcm3, Mcm5 i Mcm7 i s’ha aconseguit purificar per primera vegada, Orc1, Orc2 i Orc6. Tal i com  es va  apuntar en la memòria del segon any del projecte, es confirma que no serà possible purificar tot el complex ORC de manera conjunta. Per tant, s’ha optat per purificar les diferents subunitats per separat. Això ha fet que l’avenç del projecte sigui més laboriós i costós de l’esperat. 

Adversitats trobades.

Una primera adversitat ha estat la solubilitat d’alguns membres de la helicasa humana, concretament Mcm3, Mcm5 i Mcm7. Es van dedicar molts esforços en posar a punt la seva expressió bacteriana. Al final, hem aconseguit purificar satisfactòriament Mcm3 i 5. En el cas de Mcm7, no hem aconseguit obtenir una bona purificació, ja que la seva solubilitat en el sistema bacterià és molt baixa. De manera alternativa, hem clonat tota la helicasa en el sistema d’expressió de llevadura. En aquest sistema, hem aconseguit purificar-ne tots els membres de la helicasa, incloent Mcm7 de manera molt satisfactòria.

Una segona adversitat important ha estat el fet de no poder purificar el complex proteic ORC de manera conjunta. El complex està format per sis subunitats, i malgrat que ja s’esperava que dues d’elles (Orc1 i Orc6) podrien no estar formant el complex, al final s’ha vist que és molt difícil purificar-ne la resta. Actualment s’està confirmant aquesta nova hipòtesis. Per assegurar-ho, s’ha repetit des de zero la síntesis i clonatge de les diferents soques de llevat, on  es sobre-expressa el complex ORC humà. En cas afirmatiu, procedirem a purificar de manera individual les diferents subunitats del complex ORC.

Objectiu 2:  Preparació de l’ADN.

Grau d’assoliment del 50 %.

Treball 2a. Preparació de l’ADN.

Aquest darrer any, s’ha completat l’anàlisi informàtic, així com la síntesis de les regions seleccionades i posterior anellament en boles magnètiques, el grau d’assoliment ha estat  del 100% , no s’ha trobat cap adversitat significativa.

Treball 2b. Posta a punt de l’assaig de càrrega.

Per realitzar aquesta part del projecte, hem de disposar de totes les proteïnes purificades, per tant, resta a l’espera d’assolir l’objectiu 1.

Valoració final del projecte.

El progrés i avenç en el projecte en els darrers tres anys ha estat molt significatiu. La purificació de totes les proteïnes humanes és sens dubte la part més compromesa i difícil d’aquest projecte. Fina ara en tenim 12 de 15 proteïnes totals. Destacar, que aquestes proteïnes no havien estat mai purificades anteriorment.  Malgrat trobar més dificultats tècniques de les esperades, el més important és que cap de les adversitats trobades compromet la viabilitat del projecte. Al tractar-se d’un projecte innovador i ambiciós, aquest no està absent de les dificultats associades aquests tipus de projectes. Laboratoris internacionals, que disposen de molts més recursos que el nostre, i que també estan treballant en un projecte molt similar, no han pogut reconstituir la preparació dels orígens de replicació amb proteïnes purificades. Dos exemples són el laboratori del Dr Diffley (The Crick Institute, Londres UK) i el Dr Yeeles (Laboratory of Molecular Biology, Cambridge UK). Aquest darrer laboratori ha purificat la helicasa activa o complex CMG, però no han aconseguit carregar la helicasa inactiva o la preparació dels orígens amb proteïnes purificades. La principal raó, es que la purificació dels dos complexes humans ORC i MCM2-7, ha resultat ser bastant més complicada de l’esperat. És sens dubte una qüestió de temps, que es superin aquestes adversitats tècniques i al final, es puguin preparar els orígens de replicació amb proteïnes purificades. Aquest avenç científic contribuirà de manera decisiva a dissenyar, desenvolupar i provar nous inhibidors de proliferació tumoral en cèl·lules humanes.

2021

La Fundació Bosch Aymerich, amb el seu compromís envers la recerca científica, va signar l’any 2020 un conveni de col·laboració amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). En concret, el conveni contribueix al projecte de recerca liderat pel Dr. Jordi Frigola Mas, cap del grup de Replicació Cromosòmica de l’IDIBGI, dedicat a desenvolupar noves teràpies antitumorals.

A l’informe del segon any del projecte, el Dr. Jordi Frigola ha presentat l’avaluació científica de l’evolució del projecte, que es basa en l’estudi de la replicació cromosòmica que fan totes les cèl·lules. La replicació cromosòmica ha estat una diana terapèutica molt important per aturar els processos tumorals.

L’estudi liderat pel Dr. Frigola té dos objectius principals: el primer és la purificació de les 14 proteïnes humanes implicades en la preparació dels orígens de replicació, i el segon, és reconstituir aquest procés cel·lular essencial a partir d’aquestes proteïnes purificades.

En els primers dos anys, s’ha estat treballant principalment en el primer objectiu.

Aquest estudi presenta un resum dels resultats obtinguts, grau d’assoliment i adversitats trobades en cadascuna de les tasques implicades en els dos objectius del projecte. Finalment, es destaquen els resultats científics del grup de recerca en el darrer any, que tenen implicacions directes en aquest projecte.

Per assolir el primer objectiu d’obtenció de les proteïnes humanes s’han dut a terme cinc treballs:

Treball 1a. Clonatge d’ORC i Cdc6.

Degut a problemes d’inestabilitat del complex proteic ORC, hem decidit crear més soques d’expressió recombinant. La idea es que si el complex ORC no es prou estable per ser purificat en la seva totalitat, ho farem a partir de diferents subcomplexes. Respecte Cdc6, el tenim clonat amb dos dominis d’afinitat diferents per incrementar les possibilitats de purificació.

El grau d’assoliment ha estat del 100% envers al primer any que va ser del 90%.

Treball 1b. Clonatge de MCM i Cdt1

Actualment, es tenen 7 proteïnes clonades en diferents vectors i fusionades a diferents dominis d’afinitat, que han permès la seva purificació.

El grau d’assoliment ha estat del 100%.

Treball 1c. Purificació de les proteïnes

Aquest és el treball al que se li ha dedicat més temps en el darrer any. Si bé, ja es tenien algunes proteïnes purificades al final del primer any de projecte (Cdt1, Mcm2 i Mcm4), aquest segon s’han obtingut la resta de proteïnes del complex helicasa (Mcm2-7), tal es mostra en la Figura 1.

Figura 1. Proteïnes humanes purificades. Marcador de pes molecular (carril 1). Proteïnes humanes (carrils del 2 al 9). Les diferents subunitats de la helicasa (M2-7, carrils 4-9) i els factors de càrrega Cdt1 i Cdc6 (carrils 2 i 3, respectivament). Tinció en blau de Coomassie.

Respecte el complex proteic ORC, ja s’ha començat a purificar-lo en aquests darrers mesos. Els resultats preliminars indiquen que no serà possible purificar tot el complex proteic, degut a problemes d’inestabilitat. Actualment, s’estan purificant diferents subcomplexes del mateix.

El grau d’assoliment ha estat del 80% envers al primer any que va ser del 35%.

Treball 2a. Preparació de l’ADN

S’està duent a terme un anàlisis In Silico de possibles candidats a orígens de replicació en el genoma humà. Aquest treball s’està realitzant en col·laboració amb el Dr. Narcís Fernández. El Dr. Fernández és un expert bioinformàtic, que està ajudant a analitzar diferents regions del genoma humà i trobar bons candidats a orígens de replicació.

El grau d’assoliment ha estat del 35%.

Treball 2b. Posada a punt de l’assaig de càrrega

S’està pendent d’obtenir les proteïnes purificades per començar en l’assaig de càrrega.

Al llarg d’aquest segon any, el projecte ha donat una empenta important en el primer objectiu del projecte, la purificació de les proteïnes humanes. En aquest sentit, s’han trobat més problemes dels esperats en tres proteïnes, Mcm3, 5 i 7.  

La proteïna Mcm7 és la que ha donat més problemes de purificació i d’insolubilitat. Malgrat tot, s’ aconseguit purificar-les amb un grau de puresa bastant alt.

En paral·lel, s’ha començat la purificació del complex ORC. Aquest complex segurament s’haurà de purificar en forma de subcomplexes degut a la seva poca estabilitat. Malgrat aquests contratemps, el projecte segueix una evolució molt satisfactòria.

Finalment, destacar que el laboratori ha proposat recentment un model detallat del procés de càrrega de la helicasa en el llevat (Guerrero et al., Nature Communications 2021). Aquest treball és molt important per aquest projecte, ja que permetrà avaluar noves dianes terapèutiques que permetin aturar el procés de proliferació cel·lular dels tumors de manera més específica i menys tòxica que els tractaments actuals.

2020

L’Institut  d’Investigació  Biomèdica de  Girona  (IDIGBI) és  un centre d’investigació  que pertany a la  xarxa de centres  CERCA  de la   Generalitat de Catalunya, i que té com a finalitat promoure, desenvolupar, gestionar, transferir i difondre la recerca biomèdica, coneixement científic i tecnològic, la docència i la formació en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut, principalment a l’entorn de Girona

L’ IDIBGI està estructurat amb grups de recerca i personal investigador de l’àmbit de la salut i recerca biomèdica de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona (HUJT) i de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), l’Institut Català d’ Oncologia (ICO) i l’Institut d’ Atenció Primària (IAP) / Institut Català de la Salut (ICS) a Girona. Les instal.lacions de l’IDIBGI al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt acullen part dels laboratoris i personal investigador que, juntament amb la resta d’investigadors/es de les institucions associades, formen equips multidisciplinars amb diferent expertesa enfocats a trobar sinergies i solucions als reptes de salut del nostre entorn, mitjançant la recerca translacional.

La  Fundació  Bosch  Aymerich, amb el  seu  compromís envers la recerca científica, ha signat un conveni de  col·laboració  amb  l’IDIGBI. Aquest conveni permetrà finançar una beca predoctoral en el projecte de recerca: desenvolupament de noves teràpies antitumorals, dirigit pel Dr. Jordi Frigola Mas. L’objectiu principal d’aquest estudi, és millorar una de les principals limitacions dels tractaments actuals, la seva elevada toxicitat. El desenvolupament de noves eines moleculars, que permetin aturar la proliferació cel·lular sense induir dany genòmic, juntament amb una major especificitat per les cèl·lules tumorals, permetrà reduir la toxicitat dels tractaments antitumorals actuals i millorar significativament, la qualitat de vida dels pacients de càncer.

La signatura  va tenir  lloc  el  passat  dia  17 de  gener amb la presència  del Sr. Angel Dutras, patró de la Fundació Bosch Aymerich, la Sra. Anna  Ribas, gerent de l’institut i el Dr. Jordi Frigola Mas,  Investigador principal del Grup de Replicació Cromosòmica en el qual es desenvoluparà el projecte de recerca.

Investigadors gironins presenten un estudi pioner per tractar el càncer, publicat pel Diari de Girona el 19/03/2021