2022
Durant l’any 2022 s’ha dut a terme l’estudi de l’eficacia de l’estimulació cognitiva en la discpacitat intel·lectual I envelliment. L’estudi s’ha dut a terme entreel Centre de Psicologia i Logopèdia of Associació Catalana d’integració i desenvolupament humà de Barcelona I l’Àrea de Recerca i Innovació de l’ Associació Catalana d’integració i desenvolupament humà. Barcelona.
La discapacitat intel·lectual (DI) és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta entre el 1,5% i el 2% de la població als països occidentals (Leonard & Wen, 2002).
Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) tendeixen a experimentar demència prematurament (Coppus, 2013) però hi ha poca evidència de programes d’intervenció centrats en reduir la deterioració cognitiva associada a l’edat en aquesta població.
Aquest estudi preliminar té com a objectiu explorar si un programa d’estimulació cognitiva redueix el nivell de deterioració cognitiva en persones amb DI.
En l’estudi realitzat vuit participants amb DI (edat mitjana 57 anys, 7 dones) van ser avaluats mitjançant el Cambridge Cognition Examination (CAMCOG) i el quocient intel·lectual (QI), (Wechsler Adult Intelligence Scale).
Quatre dels participants van participar en 20 sessions (60minuts, 1 dia- setmana) de teràpia d’estimulació cognitiva. Les sessions comprenien 20 minuts de treball en grup, 20 minuts d’estimulació cognitiva duta a terme per un psicòleg especialista i 20 minuts de treball amb el programa per a discapacitat intel·lectual (Guttmann Neuro Personal Trainer).
Després de 20 sessions, les puntuacions del CAMCOG van ser comparades entre els dos grups mitjançant una anàlisi de la covariància controlant l’efecte de les puntuacions CAMCOG inicial i el QI.

De l’estudi se’n treu la conclusió que la teràpia cognitiva sembla reduir la deterioració cognitiva associada a l’edat en persones amb DI.
2021
L’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (acidH) és una entitat declarada d’Utilitat Pública que des de 1994 treballa per l’atenció de les persones amb Intel·ligència Límit (IL) i Discapacitat Intel·lectual (DI) lleugera. La principal funció de la qual és la prestació de serveis per cobrir les seves necessitats a nivell social, laboral i formatiu i dedicada a millorar la seva qualitat de vida.
La Fundació Bosch Aymerich col·labora amb l’acidH en l’Estudi per a la Recerca Clínica amb pacients amb Intel·ligència Límit (IL) i Discapacitat Intel·lectual (DI) Lleu i Moderada.
L’estudi clínic realitzat durant l’any 2021 té com a objectiu estudiar la comorbiditat psicopatològica de les persones afectades per la Intel·ligència Límit (IL) i la Discapacitat Intel·lectual (DI), així com també, analitzar les diferències entre els subjectes amb diferents graus de discapacitat respecte a la presència de patologia psiquiàtrica i d’alteracions conductuals.
Per això, revisem els historials clínics de la mostra recollint les dades relacionades amb el nivell intel·lectual, els diagnòstics psiquiàtrics i la presència de conductes problemàtiques. Els resultats obtinguts van evidenciar una elevada presència de comorbiditat psicopatològica en tots els grups, a més de diferències significatives entre ells.
Aquesta investigació planteja els objectius següents:
1. Determinar la prevalença de la comorbiditat entre Intel·ligència Límit/Discapacitat Intel·lectual i patologia mental, amb l’estudi de la prevalença de simptomatologia psicopatològica en les persones amb Intel·ligència Límit i en les persones amb Discapacitat Intel·lectual.
2. Estimar les similituds i diferències entre els diferents tipus de patologia mental entre Intel·ligència Límit i Discapacitat Intel·lectual.
Per a l’obtenció de la mostra, es van revisar els historials clínics dels 255 usuaris afiliats al centre, dels quals van ser seleccionats un total de 96 subjectes; 46 (48%) amb diagnòstic d’Intel·ligència Límit, 42 (44%) amb Discapacitat Intel·lectual lleu i els 8 (8%) restants amb Discapacitat Intel·lectual moderada. El rang d’edat és de 12 a 64 anys (M = 25 i DE = 13,37) i la distribució per sexes de 52 homes (54%) i 44 dones (46%).


Per a l’obtenció de les dades per al present estudi, es van utilitzar els instruments següents:
1. Per a l’estimació de la IL, la DI i el seu grau:
Escala d’intel·ligència de Wechsler per a adults (WAIS) (Wechsler) L’Escala d’intel·ligència de Wechsler per a adults és un instrument que ofereix una sèrie de puntuacions compostes que reflecteixen el funcionament intel·lectual en quatre àrees cognitives (comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament); així com també una puntuació representativa de la capacitat intel·lectual general (CI total).
Adaptative Behaviour Assessment System-II (ABAS-II) (Montero i Fernández-Pinto, 2013): L’Adaptative Behaviour Assessment System-II és un instrument que té com a objectiu l’avaluació de les habilitats funcionals de la persona en diferents àrees o contextos, i amb això poder determinar la seva capacitat per desenvolupar-se i adaptar-se a les situacions de la vida quotidiana de manera autònoma.
2. Per al diagnòstic de trastorns psicopatològics i alteracions conductuals:
Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM) (American Psychiatric Assossiation): El Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals publicat per l’APA és una eina per al diagnòstic de trastorns mentals. L’objectiu principal d’aquest instrument és servir de guia pràctica i funcional per al diagnòstic precís i el tractament dels trastorns mentals. És una guia útil no només en l’àmbit clínic, sinó també en l’àmbit educatiu i en recerca.
El disseny d’aquest estudi és observacional, es tracta d’un estudi que té com a objectiu “l’observació i el registre” d’esdeveniments sense intervenir en el curs natural d’aquests. Les avaluacions i/o diagnòstics d’una petita part de la mostra s’havien fet al mateix centre, però, per a la resta de la mostra, els diagnòstics es van obtenir d’informes presentats pels participants quan es van vincular al centre (test MCMI- II). Altres van ser diagnosticats en funció dels criteris clínics del DSM i per les entrevistes clíniques realitzades amb la persona afectada i amb la família.
Els trastorns mentals i estudiats en aquest estudi són: Trastorns Afectius, Trastorns d’Ansietat, Trastorns Psicòtics, Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC), Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), Trastorns de Personal (TP), Trastorn d’Adaptació, Trastorn per Tics, Trastorn Bipolar i Trastorns de la Conducta Alimentaria. I com a alteracions conductuals tenim: heteroagressivitat (conductes agressives cap a objectes o altres persones), autoagressivitat (agressivitat en forma d’autolesions), impulsivitat, conductes demandants (en aquesta hem inclòs les rebequeries, els crits i les conductes per cridar l’atenció), conductes sexuals inadequades, conductes alimentàries inadequades (patrons d’alimentació inadequada que no compleixen criteris per a trastorn), higiene (incapacitat per mantenir una higiene adequada), gestió econòmica (incloem les dificultats per a la gestió, així com les despeses desmesurades), consum de tòxics ( consum de qualsevol substància tòxica), i simptomatologia afectiva (aquí incloem la irritabilitat, irascibilitat, labilitat emocional, les dificultats per al control de les emocions i les alteracions de l’estat d’ànim que afecten un desenvolupament normal però no compleixen criteris per a Trastorn Afectiu).
Totes les anàlisis estadístiques es van realitzar amb el programa estadístic SPSS versió 25.0 (Statistical Package for the Social Sciences, Chicago, EUA).
L’estudi clínic de la cormobiditat entre intel·ligència límit , discapacitat intel·lectual i patologia mental conclou que:
– Més del 50% dels subjectes amb IL presenten patologia psiquiàtrica i la meitat presenta més d’un trastorn mental.
– Poc més de la meitat dels subjectes amb DI presenten patologia psiquiàtrica i més d’un 60% presenten alteracions conductuals.
– Els quadres més freqüents en els subjectes amb DI són els trastorns afectius i els trastorns d’ansietat. No obstant això, un dels quadres més freqüents al grup IL són els Trastorns Afectius però no els Trastorns d’Ansietat.
– Es troba una major presència de TDAH en els subjectes amb IL en comparació amb els subjectes amb DI lleu i amb DI moderada, i no és estadísticament significativa.
– Els Trastorns Psicòtics són més freqüents al grup DI lleu que al grup IL, no sent significatiu. També s’observa una taxa d’alteracions conductuals més gran en el grup DI lleu. No s’ha trobat més freqüència de Trastorns de Personalitat en DI lleu en comparació de DI moderada.
– Els subjectes amb DI moderada són el grup que presenta una taxa significativament més gran de TEA i de Trastorns Psicòtics.
2020
L’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (acidH) és una entitat declarada d’Utilitat Pública que des de 1994 treballa per l’atenció de les persones amb Intel·ligència Límit (IL) i Discapacitat Intel·lectual (DI) lleugera. La principal funció de la qual és la prestació de serveis per cobrir les seves necessitats a nivell social, laboral i formatiu i dedicada a millorar la seva qualitat de vida.

La missió de l’acidH és millorar la qualitat de vida de les persones amb intel·ligència límit, mitjançant una atenció integral, independentment de la seva etiologia i de si hi ha algun altre trastorn, per què això assoleixin el major grau d’autonomia possible.
Les persones amb IL són aquelles que les seves capacitats intel·lectuals es troben just per sota del que es considera normal segons la OMS. A més presenten un dèficit en la capacitat adaptativa, almenys en dues de les següents àrees: comunicació, cura personal, vida domèstica, habilitats socials / interpersonals, utilització de recursos comunitaris, autocontrol, habilitats acadèmiques, treball, oci, salut i seguretat.
Aquests dèficits fa que siguin persones especialment vulnerables amb dificultats personals, socials, educatives i laborals per a enfrontar-se a les exigències de l’entorn, essent necessari ajustar els suports a cada persona.



La Fundació Bosch Aymerich col·labora amb l’acidH en l’Estudi per a la Recerca Clínica amb pacients amb Intel·ligència Límit (IL), la concessió d’aquests ajuts s’ha fet per a un període de tres anys.
El projecte consisteix en:
- La realització de diferents estudis clínics sobre la millora de la qualitat de vida de les persones amb Intel·ligència Límit o Discapacitat Intel·lectual Lleu en àmbits com el dèficit cognitiu, les capacitats adaptatives o l’envelliment.
- Enguany s’han realitzat diferents proves cognitives i qüestionaris a 30 persones usuàries de l’acidH per tal de poder detectar aquells aspectes que ajudin a millorar la seva qualitat de vida.
Per raons ètiques, aquelles persones participants que siguin assignades al grup de control rebran el tractament al finalitzar l’estudi.
La signatura del conveni de col·laboració va tenir lloc el 19 de juny de 2020 i va comptar amb la presència del Sr. Eduard Ballester, gerent de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, la Sra. Elena Cabarrocas, patrona de la Fundació Bosch Aymerich i el Sr. Antoni Bosch, patró de la Fundació Bosch Aymerich.