2024
La XXVIII Beca FERO, amb la col·laboració de la Fundació Bosch Aymerich, ha estat concedida a la Dra. Silvia Affo, investigadora del Institut d’investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb el projecte stemTIME, que investiga com les cèl·lules mare canceroses influeixen en el microentorn tumoral i immunitari al colangiocarcinoma intrahepàtic per desenvolupar tractaments més efectius i personalitzats.
La Dra. Silvia Affo, investigadora del Institut d’investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), moment en que rep la beca FERO a mans del Sr. Antoni Bosch Carrera, Patró de la Fundació Bosch Aymerich.
El projecte stemTIME, una iniciativa molt prometedora en la investigació del colangiocarcinoma intrahepàtic (iCCA), el segon tumor de fetge més freqüent i la incidència del qual està augmentant en els darrers anys. El seu enfocament a comprendre el paper de les cèl·lules mare canceroses (CSC) al microambient tumoral (TME) i al microentorn immunitari tumoral (TIME) és crucial, ja que aquests components són fonamentals per a la progressió del càncer i la resposta a la teràpia .
L’iCCA presenta desafiaments significatius en termes de tractament a causa de la resistència a la quimioteràpia i a les opcions terapèutiques limitades. La investigació de la Dra. Affo busca omplir un buit important en la nostra comprensió actual del paper de les CSC en aquest tipus de càncer i com afecten l’eficàcia dels tractaments. “La integració de models experimentals en ratolins transgènics, tècniques d’immunofluorescència multiplex, transcriptòmica espacial i sistemes de cultiu cel·lular 3D derivats de pacients ofereix un enfocament integral per estudiar les interaccions complexes entre les CSC, el TME i el TIME. Aquest enfocament multidisciplinari és essencial per identificar noves estratègies terapèutiques que puguin millorar el pronòstic dels pacients amb iCCA i, potencialment, d’altres tipus de càncer desmoplàsic”, explica la Dra. Affo.
Les troballes d’aquest projecte no només poden tenir un impacte crucial en el desenvolupament de tractaments combinats més efectius per a l’ICCA, sinó que també poden proporcionar informació valuosa per a la personalització de la teràpia i l’estratificació precisa dels pacients. A més, la comprensió més profunda de les interaccions entre les CSC i el seu entorn tumoral pot obrir noves vies per millorar els tractaments i els pronòstics en una varietat de tipus de càncer.
En aquesta edició s’han repartit 540.000€ entre els quatre investigadors guardonats, per ajudar-los a portar a terme els seus projectes. Aquesta edició de les beques planteja projectes per millorar el coneixement sobre diferents tipus de tumors i, així, millorar els tractaments existents o fins i tot desenvolupar noves alternatives, en casos on actualment no hi ha moltes opcions.
L’acte de lliurament va tenir Lloc el 10 de juny al sopar benèfic al qual van assistir aprop de 800 persones celebrada a les Drassanes Reials de Barcelona.
Així mateix, s’ha donat a conèixer la guanyadora del VI Projecte FERO-MANGO a Càncer de Mama, la Dra. Sara Sdelci, del CRG de Barcelona, que buscarà fer més eficaços els inhibidors de PARP1 al càncer de mama triple negatiu, desenvolupant eines per millorar l’estratificació de pacients i trobar noves combinacions terapèutiques, basant-se en la localització nuclear d’un enzim metabòlic que regula la funció de PARP1.
El Dr. Francisco Barriga, del VHIO de Barcelona, ha rebut la XXVI Beca FERO per a un projecte per investigar com la pèrdua del cromosoma 6p22 al càncer d’ovari serós d’alt grau (HGSOC) contribueix a l’evasió del sistema immunitari i provoca canvis epigenètics, per tal de descobrir nous tractaments.
La Beca FERO i el Projecte FERO-MANGO en càncer de mama doten cada investigador amb 80.000 euros per dur a terme el seu projecte de recerca translacional en el transcurs de dos anys, mentre que la Beca Dr. Baselga compta amb una dotació de 300.000 euros.
2023
La XXIV Beca FERO, amb la col·laboració de la Fundació Bosch Aymerich, ha estat concedida al Dr. Jon Zugazagoitia, oncòleg de l’Hospital 12 de Octubre i investigador de l’Institut d’Investigació de l’Hospital 12 de Octubre i+12 de Madrid amb un projecte que busca millorar la resposta immune i augmentar l’eficàcia del tractament del càncer de pulmó amb immunoteràpia mitjançant l’administració intratumoral d’ARNm d’OX40L.
A través del seu projecte espera poder millorar les immunoteràpies basades en la inhibició de PD-1 contra el càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP). Per això se centrarà a investigar el paper de la proteïna OX40L. “Malgrat el benefici sense precedents que s’ha aconseguit en la supervivència del CPCNP gràcies a la immunoteràpia basada en la inhibició de PD-1, encara hi ha pacients que no responen adequadament a aquesta teràpia. Per això s’estan investigant noves estratègies a tot el món que permetin millorar l’eficàcia d’aquests tractaments. Nosaltres plantegem com una possible via el lliurament d’ARN missatger exogen d’OX40L, perquè creiem que això podria millorar la resposta immune i augmentar l’eficàcia dels tractaments anti-PD-1”, explica el mateix Dr. Jon Zugazagoitia.
L’OX40L és una proteïna que actua com un senyal de coestimulació per a les cèl·lules T que ataquen el càncer. Investigacions prèvies han servit per demostrar que quan els nivells d’aquesta proteïna són baixos a les cèl·lules tumorals, els pacients tenen menys probabilitat de respondre a la immunoteràpia, mentre que els nivells alts són capaços de predir una supervivència prolongada després d’un primer tractament amb pembrolizumab, una anticòs monoclonal anti PD-L1. “Per això volem avaluar si l’administració d’OX40L exogen directament en el tumor podria aconseguir l’augment dels nivells d’aquesta proteïna i, d’aquesta manera, millorar la resposta immunitària”, afegeix l’investigador de l’Hospital 12 de Octubre.
Per això, l’equip de recerca dirigit pel Dr. Zugazagoitia farà servir mostres de tumor derivades de pacients, línies cel·lulars tant humanes com de ratolí, models de ratolí immunocompetents i tecnologies de cèl·lules individuals i de resolució espacial. “Gràcies a aquest projecte, esperem demostrar que aquesta estratègia pot augmentar l’eficàcia de la immunoteràpia basada en la inhibició de PD-1 i millorar la supervivència en pacients amb càncer de pulmó que no han respost adequadament als tractaments actuals”, continua explicant.
En aquesta edició s’han repartit 240.000€ entre els tres investigadors guardonats, per ajudar-los a portar a terme els seus projectes. En l’edició actual de les beques es plantegen avenços que permetin millorar i potenciar la immunoteràpia en el càncer de pulmó, així com identificar biomarcadors per a la resistència als inhibidors del punt de control immunitari i revelar els mecanismes que expliquen les metàstasis òssies en el càncer de mama.
L’acte de lliurament va tenir Lloc el 22 de maig al sopar benèfic al qual van assistir més de 700 persones celebrada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En aquesta edició han estat 63 els projectes de recerca que s’han presentat a aquesta nova convocatòria de beques, 45 dels quals s’han presentat per a les beques FERO i 18 per al Projecte FERO-ghd.
El Dr. Francisco Martínez, jove investigador que recentment s’ha unit al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i que té una llarga trajectòria en el camp de la biologia computacional, ha estat el guanyador de l’altra XXIV Beca FERO, esponsoritzada aquest any per la Fundación Ramón Areces. En aquest cas, el seu projecte buscarà caracteritzar l’impacte de les alteracions genètiques d’escapament immunològic en les respostes als inhibidors de punt de control immunològic (ICI, per les sigles en anglès) en diferents tipus de càncer.
La Dra. Mariona Graupera, investigadora reconeguda a escala nacional i internacional del Josep Carreras Leukaemia Research Institute (IJC), ha estat la seleccionada per al V Projecte FERO-ghd de càncer de mama. El seu objectiu és investigar quins són els mecanismes que hi ha darrere de la propagació del càncer de mama a l’os, el lloc primari on es produeixen les metàstasis en aquest tipus de càncer, i que es correlaciona amb un mal pronòstic. “El càncer de mama continua sent una de les causes de mort principals en dones a tot el món. Tot i que la taxa de supervivència en el càncer localitzat és del 98%, disminueix fins al 28% en el cas de metàstasi a distància, especialment a l’os”, comenta la Dra. Graupera.