La XXIV Beca FERO, amb la col·laboració de la Fundació Bosch Aymerich, ha estat concedida al Dr. Jon Zugazagoitia, oncòleg de l’Hospital 12 de Octubre i investigador de l’Institut d’Investigació de l’Hospital 12 de Octubre i+12 de Madrid amb un projecte que busca millorar la resposta immune i augmentar l’eficàcia del tractament del càncer de pulmó amb immunoteràpia mitjançant l’administració intratumoral d’ARNm d’OX40L.
A través del seu projecte espera poder millorar les immunoteràpies basades en la inhibició de PD-1 contra el càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP). Per això se centrarà a investigar el paper de la proteïna OX40L. “Malgrat el benefici sense precedents que s’ha aconseguit en la supervivència del CPCNP gràcies a la immunoteràpia basada en la inhibició de PD-1, encara hi ha pacients que no responen adequadament a aquesta teràpia. Per això s’estan investigant noves estratègies a tot el món que permetin millorar l’eficàcia d’aquests tractaments. Nosaltres plantegem com una possible via el lliurament d’ARN missatger exogen d’OX40L, perquè creiem que això podria millorar la resposta immune i augmentar l’eficàcia dels tractaments anti-PD-1”, explica el mateix Dr. Jon Zugazagoitia.
L’OX40L és una proteïna que actua com un senyal de coestimulació per a les cèl·lules T que ataquen el càncer. Investigacions prèvies han servit per demostrar que quan els nivells d’aquesta proteïna són baixos a les cèl·lules tumorals, els pacients tenen menys probabilitat de respondre a la immunoteràpia, mentre que els nivells alts són capaços de predir una supervivència prolongada després d’un primer tractament amb pembrolizumab, una anticòs monoclonal anti PD-L1. “Per això volem avaluar si l’administració d’OX40L exogen directament en el tumor podria aconseguir l’augment dels nivells d’aquesta proteïna i, d’aquesta manera, millorar la resposta immunitària”, afegeix l’investigador de l’Hospital 12 de Octubre.
Per això, l’equip de recerca dirigit pel Dr. Zugazagoitia farà servir mostres de tumor derivades de pacients, línies cel·lulars tant humanes com de ratolí, models de ratolí immunocompetents i tecnologies de cèl·lules individuals i de resolució espacial. “Gràcies a aquest projecte, esperem demostrar que aquesta estratègia pot augmentar l’eficàcia de la immunoteràpia basada en la inhibició de PD-1 i millorar la supervivència en pacients amb càncer de pulmó que no han respost adequadament als tractaments actuals”, continua explicant.
En aquesta edició s’han repartit 240.000€ entre els tres investigadors guardonats, per ajudar-los a portar a terme els seus projectes. En l’edició actual de les beques es plantegen avenços que permetin millorar i potenciar la immunoteràpia en el càncer de pulmó, així com identificar biomarcadors per a la resistència als inhibidors del punt de control immunitari i revelar els mecanismes que expliquen les metàstasis òssies en el càncer de mama.
L’acte de lliurament va tenir Lloc el 22 de maig al sopar benèfic al qual van assistir més de 700 persones celebrada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En aquesta edició han estat 63 els projectes de recerca que s’han presentat a aquesta nova convocatòria de beques, 45 dels quals s’han presentat per a les beques FERO i 18 per al Projecte FERO-ghd.
El Dr. Francisco Martínez, jove investigador que recentment s’ha unit al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i que té una llarga trajectòria en el camp de la biologia computacional, ha estat el guanyador de l’altra XXIV Beca FERO, esponsoritzada aquest any per la Fundación Ramón Areces. En aquest cas, el seu projecte buscarà caracteritzar l’impacte de les alteracions genètiques d’escapament immunològic en les respostes als inhibidors de punt de control immunològic (ICI, per les sigles en anglès) en diferents tipus de càncer.
La Dra. Mariona Graupera, investigadora reconeguda a escala nacional i internacional del Josep Carreras Leukaemia Research Institute (IJC), ha estat la seleccionada per al V Projecte FERO-ghd de càncer de mama. El seu objectiu és investigar quins són els mecanismes que hi ha darrere de la propagació del càncer de mama a l’os, el lloc primari on es produeixen les metàstasis en aquest tipus de càncer, i que es correlaciona amb un mal pronòstic. “El càncer de mama continua sent una de les causes de mort principals en dones a tot el món. Tot i que la taxa de supervivència en el càncer localitzat és del 98%, disminueix fins al 28% en el cas de metàstasi a distància, especialment a l’os”, comenta la Dra. Graupera.