La teva iniciativa, la nostra causa
Accés Patrons
Accés Entitats

Una llar per a una vida digna – Sant Joan de Déu Serveis Socials

Sant Joan de Déu, Serveis Socials inicia la seva activitat al 1979 amb l’obertura del segon centre per atenció a 50 persones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona. Des de llavors, l’acció social desenvolupada per la organització ha anat evolucionant i adaptant-se a la situació de les persones en situació de més vulnerabilitat en relació al context social de la ciutat i el país.

L’experiència de 43 anys d’activitat al costat de les persones més vulnerables ha permès a l’organització millorar i diversificar la seva cartera de serveis per oferir una atenció el més propera als desitjos, necessitat i voluntat d’aquells col·lectius, persones i famílies en situació d’extrema exclusió social i en situació de sense llar.

L’atenció social oferta a les persones ha evolucionat des d’una mirada a situacions d’emergència que suposa una atenció segmentada i amb enfoc temporal on la persona rep recursos sota la tutela dels professionals, cap a una atenció centrada en la persona atesa que es converteix en protagonista del seu procés de millora i el professional l’acompanya durant el temps que sigui necessari.

La missió de Sant Joan de Déu Serveis Socials és la d’acollir i acompanyar de forma integral a persones i famílies en risc o en situació de pobresa i exclusió social, d’acord amb la missió de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i el carisma del seu fundador Sant Joan de Déu, amb la voluntat de promoure oportunitats de desenvolupament personal i social per a que aquestes persones puguin dur a terme els seus projectes vitals.

La població en situació de sense llar no ha deixat d’augmentar, especialment arrel de la crisis econòmica i social del 2008. Segons dades del recompte a la ciutat de Barcelona, al 2008 hi havia un total de 2.017 persones en aquesta situació, al 2021 ha augmentat en més d’un 95 % fins les 3.941.

La resposta a aquest increment ha estat un augment de les places residencials, principalment a centres i allotjaments col·lectius, passant de 1.190 places residencials a les 3.046 del 2021. Tot i aquest increment de l’oferta residencial, prop de 1.000 persones continuen pernoctant al carrer diàriament a la ciutat.

S’han incrementat les dificultats per accedir a una feina estable i que proporcioni uns ingressos econòmics suficients per poder accedir a un habitatge.

La gent gran en situació de sense llar és un dels col·lectius més vulnerables i amb pitjor pronòstic de poder millorar la seva situació residencial. Les estades a carrer generen problemes de salut i un “envelliment prematur” que dificulta les possibilitats de portar a terme processos d’inserció laboral. Segons informe de FOESSA (2018) el 26,1 % de les persones en situació d’exclusió social és major de 45 anys i el 11,6 % més gran de 65 anys. El mateix recompte de la ciutat de Barcelona identifica prop del 10 % de les persones que estan en situació de carrer major de 65 anys.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració  amb  Sant  Joan de  Déu Serveis Socials per  ajudar al pagament de lloguer i subministraments per a persones grans en  situació sense llar i  a l’adequació d’habitatges.

Durant el període de gener a juny de 2021 s’han atès un total de 533 persones als projectes residencials i 164 als projectes no residencials.

Sobre les persones ateses a Sant Joan de Déu durant el primer semestre del 2021, el 73 % no ha pogut accedir a una feina. La paralització del sector serveis per la crisis Covid ha restat oportunitats a aquestes persones.

El 35 % no disposa de cap font d’ingressos i el 27 %percep menys de 600 € i el 24 % entre 600 i 700 €.

El 33 % de les persones ateses és més gran de 50 anys (45 persones més grans de 61 anys). Amb difícil pronòstic d’inserció laboral i amb problemes de salut derivats de l’estada a carrer.

El 44 % de les persones ateses pateixen algun problema de salut mental, el 33% de salut física, malalties cròniques o incapacitant i el 28 % problemes derivats de les addiccions a substàncies.

El 53 % de les dones ateses (70) han patit violència de gènere. Cap de les dones ateses, 138, tot i que el 23 % treballa rep més de 600 € al mes.

L’objectiu del Projecte d’habitatge és el de facilitar l’accés i manteniment d’un habitatge digne a persones en situació de vulnerabilitat social i exclusió residencial oferint un acompanyament integral i comunitari centrar a la persona.

L’assoliment del objectiu principal l’acció es planifica i organitza per fases (2) i processos:

Fase 0: Cerca i captació d’habitatge.

Per la captació de l’habitatge Fundació Mambré fa cerca i negociació d’habitatges de lloguer disponibles al mercat però també es reben possibilitats d’accés a través de particulars, l’agència del habitatge o cessions de grans tenidors amb voluntat de destinar els habitatges a un ús social.

Fase 1: Accés i acollida.

Un cop l’habitatge està disponible es valora i ofereix a persones o famílies en situació d’exclusió social i residencial.

Les persones que accedeixen al projecte adquireixen el compromís de fer el pagament de com a màxim un 30 % dels seus ingressos econòmics fins al preu total del lloguer.

Fase 2: Estada a l’habitatge.

Un cop les persones ja han accedit al projecte, l’equip d’acompanyament social s’adaptarà a les seves circumstàncies per tal de garantir l’assoliment dels objectius de cada persona/família elaborant un pla de treball personalitzat.

El seguiment i avaluació del pla es realitza de forma periòdica entre la persona/famílies ateses i els professionals.

Els tècnics d’acompanyament es troben i mantenen contacte amb les persones ateses de forma setmanal inicialment, dilatant-se a una periodicitat quinzenal o mensual quan s’estabilitza la situació de les persones/famílies a més d’oferir els suports descrits als compromisos explicitats a la fase d’acollida.

Fase 3: Finalització de l’atenció.

La finalització de l’atenció serà pels següents motius:

  • Suficiència de recursos econòmics per poder accedir a una alternativa residencial de forma autònoma.
  • Derivació a un recurs més adient per la persona atesa per qüestions de salut o  d’impossibilitat de residir en un habitatge.
  • Assoliment dels objectius establerts al pla de treball amb suficiència d’ingressos econòmics.
  • Abandonament de l’habitatge per part de la persona atesa.
  • Baixa del programa de forma voluntària.
  • Baixa del programa per incompliments contractuals.

L’any 2021 el projecte d’habitatge oferta un  total de 134 places a 78 habitatges on viuen 7 famílies amb menors i 119 adults que amb suport d’un equip professional van normalitzant la seva situació i recuperant-se per poder viure de forma autònoma tot i les dificultats del context actual.

Pel 2021-2022 la previsió de creixement és en 30 places per famílies a la zona de Besós, 23 places a la ciutat de Badalona i 25 places a la ciutat de Badalona en modalitat individual.

Entrevista a Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials al programa la LA BRÚIXOLA, AMB MARÍA GÓMEZ I MARCOS DÍAZ a Onda Cero.

"Les persones grans sense llar són una realitat social encara poc visible"