La teva iniciativa, la nostra causa
Accés Privat

Col.leccions COAC (Alt Empordà)

LA PROLÍFICA TRAJECTÒRIA D’UN VISIONARI EXPOSADA A LA DELEGACIÓ DE L’ALT EMPORDÀ DEL COAC

L’exposició va presentar una selecció de projectes de l’arquitecte, enginyer i empresari Josep Maria Bosch Aymerich, procedents de part del fons documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich, gestora del seu llegat, cedeix a l’Arxiu Històric del COAC

El dia  20 febrer de 2019 , la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) de Figueres, va acollir la inauguració de l’exposició “Col·leccions COAC / Josep Maria Bosch Aymerich”. En concret, en aquesta itinerància, es va mostrar l’apartat «oci i turisme» que donà a conèixer, a través de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies, els projectes de l’Hotel Cap Sa Sal a Begur (1955-1963), el projecte no realitzat del Flotel (hotel flotant) (1978), el Xalet per al Sr. Bloch, i l'estació d'esquí de Masella. Pirineu de Girona (1965-1967).

L’acte va comptar amb la conferència inaugural del  Sr. Roger Subirà, arquitecte i comissari de l’exposició, que va fer un repàs de la trajectòria professional de Bosch Aymerich, arquitecte, enginyer i empresari.

“Col·leccions COAC / Josep Maria Bosch Aymerich”

L’exposició que es va inaugurar el 8 de novembre de 2018, a la sala d’exposicions del COAC a Barcelona, presentava la seva figura i l’obra de Bosch Aymerich en el conjunt de l’arquitectura del segle XX al nostre país. I ho feia a través de quatre grans apartats: «grans clients», «paisatges corporatius», «oci i turisme» i «serveis socials». La mostra es va fer a partir d’un recull de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies seleccionades entre el conjunt documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich va cedir a l’Arxiu Històric del COAC.

La seu de Figueres va mostrar l’apartat d’oci i turisme el qual es situa en els anys centrals de l’obra de Bosch Aymerich que coincideixen amb la gran explosió de la indústria turística a l’Estat espanyol.

Entre aquests projectes s'observa més diversitat estilística i més llibertat formal. Projectes plens d’optimisme que inclouen rareses i curiositats com un gran complex turístic flotant amb una arquitectura clarament influenciada per les arquitectures utòpiques de la dècada dels seixanta d’Archigram.

També s'hi van exposar grans complexos turístics amb interessants conjunts arquitectònics de creixement orgànic i desplegaments espacials, especialment a la Costa del Sol andalusa, com era propi de les dècades dels seixanta i setanta, barrejats amb elements de les arquitectures vernacles mediterrànies.

En aquest espai si van destacar obres com:

  • Hotel Cap Sa Sal, Begur (1955-1963).

El caràcter topogràfic i massiu d’aquesta arquitectura, en la qual Rubió i Tudurí col·laborà com a paisatgista i Josep Guinovart com a muralista, mostra un dels exemples més clars d’un primer moment del desenvolupament turístic al nostre país.

  • Estació d’esquí de Masella, Pirineu de Girona (1965-1967)
  • Xalets

Molts dels seus habitatges unifamiliars corresponen a segones residències i constitueixen alguns dels exemples més reeixits de la seva arquitectura, fins al punt que algunes d’elles van entrar al catàleg d’arquitectura moderna del Docomomo Ibèric.

UN PERSONATGE EXCEPCIONAL EN EL PANORAMA ARQUITECTÒNIC DEL SEGLE XX A CATALUNYA

Josep Maria Bosch Aymerich (1917-2015) va ser un estudiant brillant. Va simultaniejar els estudis d’enginyeria i arquitectura —acabats en temps rècord— amb la direcció de l’acadèmia Humet de reforç a estudiants.

Els èxits com a estudiant li van donar l’oportunitat de ser delegat de l’Institut Nacional de la Indústria als Estats Units, on va completar la seva formació al Massachusetts Institute of Technology i va coincidir amb les principals figures del moviment modern.

El 1947 va retornar a Barcelona com a director tècnic industrial de la Zona Franca, on va tenir un paper clau en l’establiment de la fàbrica SEAT a la ciutat.

El 1953 es va associar amb Frederic H. Harris —gegant americà de l’enginyeria responsable d’instal·lacions petrolieres al Golf Pèrsic—i va crear Harris Bosch Aymerich SA, amb qui va dur a terme obres com la xarxa d’autopistes del País Basc, el pantalà del Port de Barcelona o les bases americanes.

També va fundar empreses i institucions com l’Institut d’Estudis Nord-americans o el Banco Madrid.

Malgrat tenir dificultats per accedir a grans encàrrecs a Catalunya, va deixar edificis notables com l’Hotel Cap Sa Sal a Begur, el conjunt d’habitatges per a treballadors de la Seat al passeig de la Zona Franca, l’Institut d’Estudis Nord-americans a la Via Augusta, la clínica L’Aliança o la seu de l’empresa química Hoechst a la Travessera de Gràcia, tots quatre a Barcelona. D’altra banda, alguns dels projectes clau de la seva trajectòria, com un gratacel a la plaça Catalunya, no van veure mai la llum per oposició del govern local.

Com a promotor, va ser pioner en la importació a l’Estat espanyol del model americà de suburbi extensiu residencial a sectors com La Moraleja. També va ser una figura clau del desenvolupament turístic de la costa espanyola, especialment al sud d’Espanya o al Pirineu català, on fundà l’estació d’esquí de Masella. Fins a la seva mort, la seva taula era plena de grans projectes, com els de barris de promoció pròpia a Madrid, Manchester o Londres.