El Premi d’Escultura Fundació Bosch Aymerich proposa visibilitzar el diàleg entre escultura i arquitectura, inspirant-se en la voluntat de la generació d’arquitectes a la qual va pertànyer Josep Maria Bosch Aymerich, que va promoure la integració de l’escultura en la seva arquitectura, dotant-la d’un nou estatus en relació a l’àmbit urbà.
Un total de 152 obres optaven al Premi em aquest asegona edició, corresponents a 152 artistesvprocedents de pràcticament tot el territori estatal i amb un perfil heterogeni: tant joves amb una trajectòria incipient com escultors i escultores consolidats.
A tot plegat han contribuït sens dubte les característiques especi- als d’aquest premi: la seva elevada dotació econòmica, de 30.000€, que el situa al capdavant dels premis d’escultura que s’atorguen actualment al nostre país, i el fet que la Fundació no adquireix l’obra premiada, de manera que l’import es destina íntegrament a l’artista guanyador.
El Jurat d’aquesta segona edició estava integrat per: Ainhoa Grandes, Presidenta de la Fundació Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i Presidenta del Jurat; Ana Vallés, Presidenta de Sorigué i de la Fundació Sorigué; Nimfa Bisbe, Directora de la col·lecció d’art contemporani de la Fundació La Caixa i Asier Mendizabal, artista i professor d’escultura al KKH, Royal Institute of Art d’Estocolm i Andrés Escarpenter, Patró de la Fundació Bosch Aymerich.
L’artista Julia Spínola (Madrid, 1979) va ser la guanyadora de la segona edició del Premi d’Escultura Fundació Bosch Aymerich, amb l’obra “Vis.”, exposada a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona l’any 2020, en el marc del cicle d’exposicions Gira tot gira.
L’artista va rebre el Premi de mans del Jurat, en un acte celebrat el 13 de novembre a Barcelona, que va comptar amb la presència de l’artista basc Sergio Prego, guanyador de la 1a edició, autor de la peça escultòrica amb la que a partir d’ara es farà entrega del guardó.
A la seva obra Vis., Julia Spínola va concebre una instal·lació formada per un conjunt de 3 escultures tubulars, acompanyades d’una il·luminació molt forta i uniforme, a més d’una sèrie de motius gràfics serigrafiats aplicats sobre les parets de l’espai. Les escultures, instal·lades en el perímetre de la sala, deixaven l’espai central desocupat, funcionant com punts de referència que feien visible, sensible, l’espai central. El visitant, en arribar a l’espai, es trobava immers en ell, apropant-se i allunyant-se dels elements escultòrics en una mena de moviment zoom-in i zoom-out.
El Jurat ha valorat especialment “la potència d’aquesta proposta escultòrica en la seva relació amb l’espai arquitectònic en el qual s’instal·la, on l’espai passa a formar part de les peces, i aquestes, al seu torn, s’integren a l’espai. Aquesta acció desdibuixa la frontera entre contenidor-contingut, i construeix una nova realitat espacial que permet, a qui s’apropa a l’obra, decidir la seva forma d’estar-hi. Destaca també la relació amb el material, la llum i l’ús del temps com un element més dins l’escultura, sumat al treball al voltant del pes, la gravetat, els suports i la tensió. Tot per aportar una particular experiència que amplia el nostre espectre perceptiu i motriu”.
El treball de Julia Spínola es desenvolupa especialment en l’àmbit de l’escultura. Entre les seves exposicions més recents, individuals i col·lectives, destaquen les produïdes per al centre d’art contemporani CRAC Alsace, a França, la Galeria Ehrhardt Flórez de Madrid, el Museo Artium de Vitoria, l’Espacio Artiatx de Bilbao, el Centro Federico García Lorca de Granada, el Museo Patio herreriano de Valladolid, el CaixaForum de Barcelona o l’Academia de España / Fondazione Baruchello a Roma. La seva obra està present a les col·leccions del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre altres.
Amb el Premi d’Escultura, reconeixem i recuperem per al present l’esforç de la generació d’arquitectes a la qual va pertànyer el nostre fundador, l’arquitecte Josep Maria Bosch Aymerich, que va promoure la integració de l’escultura en els seus projectes, dotant-la d’un nou estatus en relació a l’àmbit urbà.