L’any 2018 es va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes per a fer una exposició d’una una selecció de projectes de l’arquitecte, enginyer i empresari Josep Maria Bosch Aymerich, procedents de part del fons documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich, gestora del seu llegat, cedeix a l’Arxiu Històric del COAC
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va inaugurar el dia 8 de novembre del 2018 l’exposició “Col·leccions COAC / Josep Maria Bosch Aymerich”, que mostrà un recull de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies seleccionades entre el conjunt documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich va cedir a l’Arxiu Històric del COAC.
Edificis corporatius, complexos turístics, ports, aeroports, hospitals, promocions d’habitatges, bases militars, xarxes d’autopistes, entre d’altres, configuren un currículum professional que compta amb un gruix de més de 500 obres projectades en més de quinze països.
En aquesta exposició, dividida en quatre parts («grans clients», «paisatges corporatius», «oci i turisme» i «serveis socials»), es va presentar una selecció de vint-i-dos projectes —com el gratacels a la plaça Catalunya de Barcelona mai construït, l’Hotel Cap sa Sal a Begur, l’edifici “Toblerone” a Almeria o l’edifici per al Banco Madrid al Paseo de la Castellana— amb els quals es va voler contribuir a situar la seva figura i la seva obra en el conjunt de l’arquitectura del segle XX al nostre país.
22 projectes en 4 espais per explicar una obra prolífica
Una trajectòria tan àmplia no es pot presentar en una sola exposició. Això no obstant, el Col·legi d’Arquitectes ha seleccionat vint-i-dos projectes per il·lustrar un amplíssim currículum professional. Amb aquest objectiu, la mostra s’ha organitzat en quatre espais.
1.- Grans clients
El llistat de clients de Harris Bosch Aymerich SA arriba a unes cent cinquanta empreses, institucions i governs d’arreu del món.
La versatilitat de Bosch Aymerich va ser clau i defineix la seva carrera professional. Així, per a un mateix client es podien resoldre amb igual professionalitat des d’instal·lacions industrials i grans infraestructures fins a edificis emblemàtics per a les seus corporatives i barris residencials per als treballadors. De fet, la cartera de productes que s’oferien es classificaven en llistat de fins a quinze categories diferents.
En aquest espai hi havia projectes per a clients com:
- SEAT: conjunt d’habitatges per als treballadors al Passeig de la Zona Franca de Barcelona (1953)
- Exèrcit dels Estats Units: aeroports militars i tota mena d’edificis a les bases espanyoles, fins habitatges unifamiliars del personal d’alt rang (1950 i 1956)
- Zona Franca i el Port de Barcelona: va resoldre des de pantalans i oleoductes fins a accessos viaris i ferroviaris a la Zona del Morrot. Proposta d’un gran projecte d’urbanització residencial de la vessant marítima de Montjuïc (1966). El projecte no es va realitzar.
- CIA Andaluza de Minas, Almeria: nau per a la manipulació del mineral del ferro, conegut com el “Toblerone”, edifici emblemàtic que durant anys determinà el paisatge urbà de la zona portuària de la ciutat. Per a la mostra d’aquest projecte s’ha d’agrair la col·laboració del Diario de Almería per haver facilitat portades on apareixia publicat l’edifici i a l’Archivo Histórico Provincial de Almería per l’aportació de documentació sobre el projecte.
2.- Paissatges corporatius
Bosch Aymerich va contribuir amb els seus edificis a construir alguns dels paisatges urbans de més qualitat dels centres de les nostres ciutats. Paisatges caracteritzats per grans arquitectures corporatives que, si bé poden haver estat ignorades per la crítica, són ben reconegudes pels ciutadans. A la Castellana de Madrid, la Diagonal més enllà de Francesc Macià o la part alta de la Via Augusta, els edificis de Bosch Aymerich són ben presents en l’imaginari col·lectiu.
Alguns exemples que es van poder veure en aquest espai són:
- Banc Comercial Transatlàntic, Barcelona (1968)
- Hoechst Iberica, a la Travessera de Gràcia 47, Barcelona (1961)
- Edifici a la plaça Francesc Macià, Barcelona (1958) – projecte no realitzat
- Institut d’Estudis Nord-Americans. Via Augusta 123, Barcelona (1960)
- Edifici a la Carrera de San Jerónimo 15 i 17, Madrid (1964)
- Banco Madrid. Edifici al Paseo de la Castellana, 51, Madrid (1978). Actualment, seu de la Caixa.
- Comissaria del S.O.V. (Actualment Dirección General de Seguros), al Paseo de la Castellana, 44, Madrid (1974-1977)
- Gratacels a la Plaça Catalunya, Barcelona (1958 i 1961) – projecte no realitzat
L’edifici més important en la trajectòria de Bosch Aymerich. Constitueix, en les seves diverses versions, una reflexió interessant sobre la capacitat de l’arquitectura de crear centralitat. La seva aproximació, més anglosaxona que europea continental, va contribuir que el projecte no veiés mai la llum, però els dibuixos i maquetes permeten imaginar una versió alternativa d’un dels paisatges urbans més emblemàtics de Barcelona.
3.- Oci i Turisme
Els anys centrals de l’obra de Bosch Aymerich es corresponen amb la gran explosió de la indústria turística a l’Estat espanyol.
És entre aquests projectes on trobarem més diversitat estilística i més llibertat formal. Són projectes plens d’optimisme que inclouen rareses i curiositats com un gran complex turístic flotant amb una arquitectura clarament influenciada per les arquitectures utòpiques de la dècada dels seixanta d’Archigram.
També hi trobarem, especialment a la Costa del Sol andalusa, grans complexos turístics amb interessants conjunts arquitectònics de creixement orgànic i desplegaments espacials, com és propi de les dècades dels seixanta i setanta, barrejats amb elements de les arquitectures vernacles mediterrànies.
En aquest espai destaquen obres com:
– Hotel Cap sa Sal, Begur (1955-1963).

El caràcter topogràfic i massiu d’aquesta arquitectura, en la qual Rubió i Tudurí col·laborà com a paisatgista i Josep Guinovart com a muralista, és un dels exemples més clars d’un primer moment del desenvolupament turístic al nostre país.

– Estació d’esquí de Masella, Alp, Das i Urús (1965-1967)
– Xalets
Molts dels seus habitatges unifamiliars corresponen a segones residències i constitueixen alguns dels exemples més reeixits de la seva arquitectura, fins al punt que algunes d’elles van entrar al catàleg d’arquitectura moderna del Docomomo Ibèric.
4.- Serveis Socials
Malgrat tractar-se de tipologies menys definitòries de la seva carrera, s’hi troben arquitectures de gran qualitat i excel·lent resolució funcional.
El problema de la solució habitacional per a les classes més desfavorides el va preocupar sempre, i va arribar a promoure barris d’habitatges mínims a cost molt assequible, a Anglaterra.
Va dissenyar gairebé trenta centres escolars arreu d’Espanya, però destaquen especialment els edificis destinats al sector sanitari: clíniques, hospitals i residències. Va construir centres hospitalaris tant a Espanya com a països del Golf Pèrsic.
Els seus edificis d’equipaments es caracteritzen per la seva impecable funcionalitat i per una arquitectura de gran solvència constructiva i dignitat formal. Els dibuixos de projecte demostren el seu interès pel detall i la integració d’elements tècnics en l’arquitectura, des dels primers estadis de concepció de l’edifici. Segurament és en aquestes tipologies on es treu més profit d’una integració total entre l’enginyeria i l’arquitectura.
Alguns d’aquests edificis assoleixen resultats formals molt notables i de gran presència urbana. Entre d’altres, hi trobem:
- Hospital Puerta de Hierro, Madrid (1957-1964)
La capella de l’hospital ha rebut la màxima protecció patrimonial però malgrat la seva qualitat, l’edifici es troba en un estat de total abandonament.
- Quinta de Salut L’Aliança, Barcelona
Visitants i repercusió en mitjans
De les 17 Exposicions COAC que ha organitzat el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, aquesta ha estat l’exposició amb més visitants i que major impacte a tingut a la premsa escrita i digital.
Des de la Fundació estem molt contents que així hagi estat, a fi de donar a conèixer una mica més la figura i la obra del nostre fundador, en Josep Maria Bosch Aymerich.