La teva iniciativa, la nostra causa
Accés Patrons
Accés Entitats

La Fundació Privada del Hospital de Santa Llúcia ha sol·licitat un nou espai a Castelló d’Empúries per oferir suport i el servei a les persones que formaven part del Centre de Dia, que va quedar paralitzat degut a la pandèmia de covid-19, així com a persones de la comarca que sol·liciten aquest servei.

Amb ell lloguer d’aquest nou espai proper a l’entitat es permetrà generar un conjunt de serveis professionals molt bons tant pels servei de centre de dia com el servei residencial aprofitant els espais exteriors tant de la Residencia Toribi Duran com del futur espai de centre de dia.

Està previst que l’espai interior tingui capacitat per a un centre de dia de 30 places així com uns equipaments exteriors com pista de futbol 7, pista de pàdel i piscina exterior que permetria millorar molt més la varietat d’activitats i suports a la gent gran de la població.

El Centre de Dia es crea amb l’objectiu de cobrir la necessitat d’oferir un servei diürn a les persones grans de la comarca de l’Alt Empordà amb servei de transport per acompanyar les persones ateses al domicili habitual oferint una rutina diària, així com el foment de l’autonomia.

El servei del Centre de Dia s’adreça a persones grans de la comarca de l’Alt Empordà que sol·licitin el servei, així com les persones usuàries del Centre de Dia de la Fundació Privada Hospital Santa Llúcia, que degut a la situació de pandèmia de la covid-19, no han pogut accedir al servei.

El Projecte de Centre de Dia és un centre rehabilitador on es treballarà la Teràpia Ocupacional a partir d’activitats que fomentin el manteniment de les capacitats de les persones ateses a partir de l’exercici de tasques funcionals, amb l’objectiu de mantenir l’autonomia de les persones ateses.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada del Hospital de Santa Llúcia per ajudar a l’adquisició del material de fisioteràpia que necessiten al nou Centre de Dia (bicicleta estàtica, infraroig, espatllera, màrfegues, passarel·la, pedals)

Els resultats que es vol obtenir per part de la Fundació Privada Hospital Santa Llúcia és un alt percentatge en manteniment de l’autonomia així com un alt nivell de qualitat de vida per a les persones ateses del servei.

La Fundació Privada Pedro Salesa Cabo va ser constituïda el 16 de desembre 2002, i té com a objectius donar els recursos necessaris per una correcta rehabilitació auditiva a persones de la nostra societat amb escassos recursos econòmics, col·laborar en projectes de cooperació internacional amb països del Tercer Món per que puguin disposar de material audiològic i formació als seus professionals i la formació i divulgació en les ciències de la Audiologia.

El projecte “Atenció a la gent gran en situació de vulnerabilitat amb presbiacúsia” s’emmarca dins els objectius de la Fundació Pedro Salesa de donar els recursos necessaris per una correcta rehabilitació auditiva a persones de la nostra societat amb escassos recursos econòmics.

Segons informe elabora per l'INE, Espanya és un dels països més envellits del món. L’edat mitjana de la població en el 2020 és de gairebé 44 anys. Dels més de 47 milions d’habitants, gairebé dos de cada deu tenen 65 anys o més i dins d’aquest grup prop de 3 milions superen els 80 anys, més de mig milió són nonagenaris i 17.500 són centenaris.

La qualitat de vida de les persones i les seves habilitats funcionals depenen tant de la seva capacitat intrínseca com del seu entorn físic i social. Les estratègies dirigides a promoure un envelliment actiu i saludable, com bé recull l’OMS, abasten molts aspectes diferents de la vida. No hi ha dubte que la covid-19 ha trasbalsat especialment l’entorn social de la gent gran.

La crisi ha tingut greus efectes sobre les polítiques públiques i la repercussió econòmica s’ha notat fortament en les prestacions de dependència. L’impacte de la crisi es manifesta sobretot en les dificultats per afrontar les despeses de la vida diària amb unes pensions insuficients.

El projecte es realitza a la seu de la Fundació i es fa un seguiment durant 6 mesos de cadascun dels beneficiaris. El perfil de beneficiaris són: un 80% persones grans que viuen soles amb situació de precarietat socioeconòmica amb ingressos inferiors a 400€ mensuals i que no poden assumir despeses extraordinàries per la compra d'un audiòfon. 

Els beneficiaris deriven principalment dels EAPS, Càritas, Creu  Roja, Ajuntament,  ABS Sagrada Família, Associació Ciutadana anti Sida, CSS de la Vila de Gràcia, CAP La Mina, i CSS Clot- Camp de l’Arpa, tot i que hi ha  altres centres on també es deriven els beneficiaris.

L'origen de les persones és un 75% de Catalunya i un 30% immigrants.

Aquest projecte te com a principal objectiu dotar a la gent gran, principalment de Catalunya i en risc i/o situació d’exclusió social, els audiòfons per aconseguir pal·liar la seva deficiència auditiva i millorar la seva qualitat de vida i aconseguir per a ells una integració real i total en aquesta societat.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada Pedro Salesa Cabo per a l’adquisició de 12 audiòfons mini Rite amb piles 312.

La Fundació Pedro Salesa Cabo prioritza l’atenció de gent gran que es troben en una situació de major fragilitat: amb problemes d’hipoacúsia amb dificultats socioeconòmiques greus i amb situació d’aïllament social.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança per a un termini de dos anys pel Projecte de foment de l'envelliment actiu del Telèfon de l' Esperança mitjançant un acompanyament presencial i la recerca de recursos per tal d'eradicar la soledat no desitjada establert pel període 2022-2023.

Les circumstàncies excepcionals que s’han viscut, fruit de la pandèmia de la Covid-19 i el confinament decretat durant l’estat d’alarma, està tenint un fort impacte sobre la salut mental de la població, sobretot en aquells col·lectius més vulnerables, i s’estima que aquests efectes aniran en augment.

En aquest context d’incertesa en el que es preveu un impacte mai vist fins al moment sobre totes les àrees de la vida, entre d’elles la salut mental, és necessari oferir més suport psicosocial i obrir noves vies de comunicació amb les persones que requereixen suport emocional.

Per això, no només s’ha de garantir el servei del Telèfon de l’Esperança, amb cinquanta anys de trajectòria fent escolta i donant suport emocional a persones que truquen, sinó que s’ha d’augmentar la seva capacitat d’actuació per adaptar-la a les necessitats actuals de la nostra societat.

En aquest sentit, des de la Fundació Ajuda i Esperança s’ha dissenyat un projecte que pretén obrir noves vies de comunicació amb persones susceptibles de necessitar els serveis del Telèfon de l’Esperança.

Es tracta d’un projecte més directe, adaptat a les necessitats actuals, oferint a totes aquelles persones que mostrin o expressin soledat no desitjada i pateixin un envelliment de caràcter no actiu, la possibilitat d'un servei presencial d'acompanyament i recerca de recursos per tal de fomentar l'envelliment actiu i erradicar la sensació de soledat.

El projecte s’executarà en cinc fases:

Formació específica a les persones voluntàries interessades en formar part d’aquest projecte. Sessions grupals per adquirir els coneixements necessaris i concrets d'aquest col·lectiu.

Atenció telefònica del propi servei del Telèfon de l'Esperança. En aquesta fase, on l’usuari truca al Telèfon de l’Esperança, les persones voluntàries que rebin la trucada, en cas que detectin una situació d’envelliment passiu, oferiran a la persona el servei d’acompanyament presencial. Es crearà una base de dades a on s’aniran afegint totes les persones que vulguin rebre aquest acompanyament presencial.

Acompanyament emocional presencial. Una vegada assignada la persona a un voluntari es farà una trucada telefònica per tal de quedar presencialment amb l’interessat/interessada. Hi haurà 1 o 2 acompanyaments presencials.

Comitè de seguiment a on es farà valoració del recurs a donar. Comitè format per voluntaris i personal professional (coordinadora i psicòleg/psicòloga).

Derivació. Moment en el que se li comunicarà el recurs triat més idoni, segons les seves característiques i necessitats.

La intervenció que realitza la Fundació Ajuda i Esperança amb el servei del Telèfon de l'Esperança de Catalunya queda focalitzada en les persones beneficiàries del servei en qüestió. Els col·lectius amb més presència dins d'aquest grup de persones beneficiàries acostumen a ser les persones grans, en situació de patir edatisme, solitud i maltractament. Així mateix, també existeix una gran presència de persones que presenten patologies mentals que alteren el seu comportament ordinari.

Cal destacar que la gran majoria de persones que truquen són dones, concretament en un 60% dels casos.

El projecte es contempla biennal, per tal de poder desenvolupar e incrementar l’acompanyament presencial amb l’única finalitat de donar-li continuïtat al projecte.

Sant Joan de Déu, Serveis Socials inicia la seva activitat al 1979 amb l’obertura del segon centre per atenció a 50 persones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona. Des de llavors, l’acció social desenvolupada per la organització ha anat evolucionant i adaptant-se a la situació de les persones en situació de més vulnerabilitat en relació al context social de la ciutat i el país.

L’experiència de 43 anys d’activitat al costat de les persones més vulnerables ha permès a l’organització millorar i diversificar la seva cartera de serveis per oferir una atenció el més propera als desitjos, necessitat i voluntat d’aquells col·lectius, persones i famílies en situació d’extrema exclusió social i en situació de sense llar.

L’atenció social oferta a les persones ha evolucionat des d’una mirada a situacions d’emergència que suposa una atenció segmentada i amb enfoc temporal on la persona rep recursos sota la tutela dels professionals, cap a una atenció centrada en la persona atesa que es converteix en protagonista del seu procés de millora i el professional l’acompanya durant el temps que sigui necessari.

La missió de Sant Joan de Déu Serveis Socials és la d’acollir i acompanyar de forma integral a persones i famílies en risc o en situació de pobresa i exclusió social, d’acord amb la missió de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i el carisma del seu fundador Sant Joan de Déu, amb la voluntat de promoure oportunitats de desenvolupament personal i social per a que aquestes persones puguin dur a terme els seus projectes vitals.

La població en situació de sense llar no ha deixat d’augmentar, especialment arrel de la crisis econòmica i social del 2008. Segons dades del recompte a la ciutat de Barcelona, al 2008 hi havia un total de 2.017 persones en aquesta situació, al 2021 ha augmentat en més d’un 95 % fins les 3.941.

La resposta a aquest increment ha estat un augment de les places residencials, principalment a centres i allotjaments col·lectius, passant de 1.190 places residencials a les 3.046 del 2021. Tot i aquest increment de l’oferta residencial, prop de 1.000 persones continuen pernoctant al carrer diàriament a la ciutat.

S’han incrementat les dificultats per accedir a una feina estable i que proporcioni uns ingressos econòmics suficients per poder accedir a un habitatge.

La gent gran en situació de sense llar és un dels col·lectius més vulnerables i amb pitjor pronòstic de poder millorar la seva situació residencial. Les estades a carrer generen problemes de salut i un “envelliment prematur” que dificulta les possibilitats de portar a terme processos d’inserció laboral. Segons informe de FOESSA (2018) el 26,1 % de les persones en situació d’exclusió social és major de 45 anys i el 11,6 % més gran de 65 anys. El mateix recompte de la ciutat de Barcelona identifica prop del 10 % de les persones que estan en situació de carrer major de 65 anys.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració  amb  Sant  Joan de  Déu Serveis Socials per  ajudar al pagament de lloguer i subministraments per a persones grans en  situació sense llar i  a l’adequació d’habitatges.

Durant el període de gener a juny de 2021 s’han atès un total de 533 persones als projectes residencials i 164 als projectes no residencials.

Sobre les persones ateses a Sant Joan de Déu durant el primer semestre del 2021, el 73 % no ha pogut accedir a una feina. La paralització del sector serveis per la crisis Covid ha restat oportunitats a aquestes persones.

El 35 % no disposa de cap font d’ingressos i el 27 %percep menys de 600 € i el 24 % entre 600 i 700 €.

El 33 % de les persones ateses és més gran de 50 anys (45 persones més grans de 61 anys). Amb difícil pronòstic d’inserció laboral i amb problemes de salut derivats de l’estada a carrer.

El 44 % de les persones ateses pateixen algun problema de salut mental, el 33% de salut física, malalties cròniques o incapacitant i el 28 % problemes derivats de les addiccions a substàncies.

El 53 % de les dones ateses (70) han patit violència de gènere. Cap de les dones ateses, 138, tot i que el 23 % treballa rep més de 600 € al mes.

L’objectiu del Projecte d’habitatge és el de facilitar l’accés i manteniment d’un habitatge digne a persones en situació de vulnerabilitat social i exclusió residencial oferint un acompanyament integral i comunitari centrar a la persona.

L’assoliment del objectiu principal l’acció es planifica i organitza per fases (2) i processos:

Fase 0: Cerca i captació d’habitatge.

Per la captació de l’habitatge Fundació Mambré fa cerca i negociació d’habitatges de lloguer disponibles al mercat però també es reben possibilitats d’accés a través de particulars, l’agència del habitatge o cessions de grans tenidors amb voluntat de destinar els habitatges a un ús social.

Fase 1: Accés i acollida.

Un cop l’habitatge està disponible es valora i ofereix a persones o famílies en situació d’exclusió social i residencial.

Les persones que accedeixen al projecte adquireixen el compromís de fer el pagament de com a màxim un 30 % dels seus ingressos econòmics fins al preu total del lloguer.

Fase 2: Estada a l’habitatge.

Un cop les persones ja han accedit al projecte, l’equip d’acompanyament social s’adaptarà a les seves circumstàncies per tal de garantir l’assoliment dels objectius de cada persona/família elaborant un pla de treball personalitzat.

El seguiment i avaluació del pla es realitza de forma periòdica entre la persona/famílies ateses i els professionals.

Els tècnics d’acompanyament es troben i mantenen contacte amb les persones ateses de forma setmanal inicialment, dilatant-se a una periodicitat quinzenal o mensual quan s’estabilitza la situació de les persones/famílies a més d’oferir els suports descrits als compromisos explicitats a la fase d’acollida.

Fase 3: Finalització de l’atenció.

La finalització de l’atenció serà pels següents motius:

L’any 2021 el projecte d’habitatge oferta un  total de 134 places a 78 habitatges on viuen 7 famílies amb menors i 119 adults que amb suport d’un equip professional van normalitzant la seva situació i recuperant-se per poder viure de forma autònoma tot i les dificultats del context actual.

Pel 2021-2022 la previsió de creixement és en 30 places per famílies a la zona de Besós, 23 places a la ciutat de Badalona i 25 places a la ciutat de Badalona en modalitat individual.

Entrevista a Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials al programa la LA BRÚIXOLA, AMB MARÍA GÓMEZ I MARCOS DÍAZ a Onda Cero.

"Les persones grans sense llar són una realitat social encara poc visible"

Amics de la Gent Gran és una organització de voluntariat que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones grans. La seva missió és lluitar contra la soledat i l’aïllament social de les persones grans, mitjançant l’acció de voluntariat i la sensibilització de la societat.

Amics de la Gent Gran neix a Barcelona el 4 de setembre de 1987, fruit de l’ interès d’un grup de persones per la tasca i la filosofia de l’organització francesa Les petits frères des Pauvres. 

Des de la seva creació, Amics de la Gent Gran va oferir els seus serveis a la gent gran de la ciutat de Barcelona. En aquestes tres dècades, Amics de la Gent Gran ha ampliat el seu abast, arribant a més persones grans en tot el territori en situació de soledat no desitjada mitjançant l'afecte i companyia de les persones voluntàries.

Segons la “Enquesta Contínua de Hogares (ECH 2020)”, en el conjunt d’Espanya hi ha un total de 4.849.900 persones que viuen soles, de les quals més de 2.131.400 (el 43,6%) tenen més de 65 anys. I, d’aquestes , 1.511.000 (un 70,9%) són dones. 

És de ressaltar que segons projeccions del mateix INE (2018-2068) l'any 2068 hi haurà més de 14 milions de persones majors de 65, fet que suposarà que les persones majors de 65 anys representin el 29,4% de la població total.

La gent gran ha estat i segueix estant en el focus de l’actual crisi provocada pel Coronavirus. Aquest grup de població és un dels més vulnerable davant la situació que hem viscut i seguim vivint. Tot i l’excepcionalitat de la situació, s’ha anat recuperant la gran part d’activitat i durant l’any 2021 des d’Amics de la Gent Gran s’ha acompanyat un total de 2.790 persones grans gràcies les 2.895 voluntaris que té l’entitat.

La soledat és avui en dia un fenomen prevalent, amb un elevat cost social i sanitari que ha de ser objecte de polítiques publiques i de l’acció social. En aquest sentit, és imprescindible aportar llum sobre els molts interrogants que se’ns plantegen, tant a les administracions, com a les entitats del tercer sector i a la societat civil organitzada.

Des d’Amics de la Gent Gran es celebren diferents programes que fan que la gent gran que viu sola es senti més acompanyada.

Una de les activitats d’acompanyament es fa habitualment al Nadal, que és una època de l’any especialment sensible per a les persones grans que estan soles, ja que són dies que acostumem a compartir amb la família i les amistats. Per tal de reduir els efectes de la soledat i la nostàlgia durant aquestes dates senyalades, des d’ Amics de la Gent Gran s’organitzen Dinars de Nadal en els territoris en els quals desenvolupen la seva atenció  a la gent gran.

Els Dinars de Nadal suposen un espai de trobada per a la gent gran en el que gaudeixen de l’acompanyament de les persones voluntàries que els hi donen suport durant tot l’any i de la resta de persones grans que formen part de l’entitat, en una de les èpoques de l’any en la que la soledat es fa més present.

Enguany la Fundació Bosch Aymerich ha col·laborat en l’ajut econòmic per a la celebració d’aquest dinar, que finalment i donada la pandèmia de la Covid’19, s’ha celebrat al mes de juny amb una  participació de 265 persones.

L’ impacte social del projecte en les persones grans suposa una disminució del risc d’aïllament social gràcies a la tasca constant de les persones voluntàries. La soledat no desitjada i l’aïllament social és una de les principals necessitats detectades en el col·lectiu de persones grans, que es veu agreujada durant les festivitats.

Els beneficis que comporten tant els acompanyaments com els actes de socialització, són: la generació de vincles afectius que fan que la persona gran pugui establir relacions positives, augment del nivell de participació social i, en conseqüència, disminució del nivell d’aïllament i soledat.

El suport emocional suposa un benefici directe en la qualitat de vida de les persones grans. Les oportunitats de socialització afavoreixen el benestar psicològic de la persona, indispensable per assolir un estat de salut favorable, l’any 2021 es van realitzar 787 activitats de socialització . Els components emocionals de qualsevol persona i, en especial, la recuperació de l’autoestima i les ganes de viure en les persones grans, té un benefici demostrat en la seva salut física.

2021

Dins el seu àmbit d'actuació, la Fundació Bosch Aymerich té per objecte l'ajuda al benestar de la gent gran i amb aquesta finalitat s'han creat les Beques José María Bosch Aymerich per a la promoció i l'autonomia de les persones més grans de 65 anys.

L'objecte d'aquestes beques és ajudar les persones més grans de 65 anys o menors de 65 amb patologies associades a la tercera edat, amb l'objectiu de fomentar l'autonomia de la gent gran amb escassos recursos econòmics.

Per segon any la Fundació Bosch Aymerich contribueix a aquests ajuts amb els Centres de dia Stima, d'acord amb el conveni que es va signar el 2020 per un període de tres anys.

Programes personalitzats STIMA
(PPS)

Durant el 2021 s'han controlat de manera més exhaustiva els requisits que havien de complir les famílies per poder ser beneficiàries de l'ajut econòmic. Les beques s'han concedit per un període de tres mesos prorrogables a tres mesos, respecte del 2020 que es van atorgar beques de sis mesos, prorrogables a sis mesos més. Això ha permès un major control sobre la situació de cada usuari, ja que la majoria estan pendents de l'ajuda que atorga la Comunitat de Madrid segons la Llei de Dependència (Prestació Econòmica Vinculada al Servei).

El 2021, en no haver existit confinament, s'han pogut desenvolupar tots els tallers i activitats de forma 100% presencial. S'han tornat a desenvolupar algunes sortides socioculturals programades, teràpia amb animals, tallers de botànica i els tallers d'estimulació sensorial a la sala especialment habilitada per a aquesta activitat.

Es treballa amb un màxim de 5 grups, d'un màxim de 12-15 persones (segons activitat) depenent dels objectius establerts al Programa Personalitzat Stima (PPS). Els programes es basen, per una banda, en la reeducació i les capacitats físiques i funcionals deficitàries. Així com, en tècniques compensadores i preventives del declivi cognitiu per maximitzar les funcions neurocognitives preservades. Els serveis generals del centre.

El Programa Personalitzat Stima (PPS) consisteix en:

Programes d'intervenció terapèutica:

Fisioteràpia (Cinesiteràpia, Exercicis de Kabat, Isomètrics, termoteràpia);Rehabilitació funcional (Mecanoteràpia, entrenament de la marxa); Gerontogimnàstica; Reentrenament a les AVDs; Destreses Manipulatives, Psicomotricitat, (Reconeixement i control del propi cos, esquema corporal, dimensió relacional de la persona, etc.); Estimulació sensorial; Ergoteràpia; Ludoteràpia; Animació sociocultural; Musicoteràpia; Programa de lleure i temps lliure; Orientació a la realitat, Estimulació sensorial; Estimulació cognitiva (Atenció, memòria, llenguatge, praxis, gnòsies, càlcul, funcions executives);Entrenament en relaxació; Reminiscències. Tallers de dilemes ètics Tallers psicoafectius; Habilitats socials i de comunicació.

Programes d’intervenció sanitària:

Alimentació i nutrició; Condícia i Higiene; Prevenció de caigudes (Millora de la bipedestació: exercicis de coordinació i equilibri); Problemes d'edemes, dolors o contractures: IR, Drenatges limfàtics manuals i Estiraments; Avaluació, Control i Registre de Constants Vitals; Control esfínters;  Atenció bàsica d´infermeria.

Programes d’intervenció amb famílies:

Atenció Centrada a la Persona (mapa de vida, empremta de vida, etc.); Informes i PPS; Servei d’informació i d’orientació; Suport Emocional; Assessorament individualitzat interdisciplinari; Grup Cuid-Art.

L'objectiu d'actuació no és només el desenvolupament fisicocognitiu, sinó també l'atenció integral a la persona. Es cobreixen per tant les vostres necessitats d'assessorament, prevenció, rehabilitació, orientació per a la promoció de l'autonomia i l'atenció assistencial i personal.

Durant el 2021, 23 famílies han estat beneficiàries de l'ajuda, i 27 més que l'havien iniciada l'any 2020 han acabat de rebre-la. En total, FBA ha contribuït a ajudar 79 famílies des que va començar l’ajuda. S'han repartit 95.653,62 €, i se n'han compromès 100.414,62 €, és a dir, 14.585,38 € per sota del total de fons assignats per al període 2020-2021.

2020

En el seu àmbit d'actuació, la Fundació Bosch Aymerich té com a objectiu ajudar al benestar de les persones grans i aquesta és la  raó per la qual s'han creat les Beques Josep María Bosch Aymerich per a la promoció i l'autonomia de la gent gran major de 65 anys.

La finalitat d'aquestes beques és ajudar a la gent  gran  de més de 65 anys o menors de 65 amb patologies associades a la gent gran, a pagar parcialment el cost econòmic d'estada en els centres de dia Stima quan compleixen uns requisits establerts prèviament.

Hi haurà tres tipus de beques:

Tipus A. Per a aquelles persones que no tinguin la qualificació de dependència i, per tant, no podran sol·licitar la prestació econòmica.

Tipus B.  Per a persones en situació de dependència que puguin sol·licitar la prestació.

Tipus C.  Per a aquelles persones que tinguin una renda familiar inferior al salari mínim interprofessional, siguin o no susceptibles de percebre la prestació vinculada al servei. Només per a usuaris amb 5, 3 o 2 dies complets.

La durada de les beques s'aplicarà segons el tipus de beca premiada i s'exercirà un control econòmic on s'informarà a la Fundació mensualment en un balanç actualitzat de l'estat de les beques.

Els centres de dia Stima, estan ubicats a Madrid, a les zones d'Aluche, Embajadores i Moratalaz. Són establiments totalment dissenyats per dotar a les persones grans del més alt nivell de confort i adaptació a les diferents activitats que es duen a terme en els centres, seguint rutines permanents, progressives i adaptades per als seus pacients.

La idea de col·laborar amb els centres de dia de Stima sorgeix de la bona pràctica que s'està exercitat amb la gent gran en aquests centres de dia i concretament al centre de dia de Moratalaz, que ha estat molt ben rebuda pels veïns de la zona, ja que era una zona amb pocs serveis.