La teva iniciativa, la nostra causa
Accés Patrons
Accés Entitats

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració per a un termini de tres anys d’execució amb l’Hospital Sant Joan de Déu per finançar el Projecte eRITME: atenció remota continuada per control del ritme cardíac i la prevenció de la mort sobtada en pediatria.

L’equip d’investigació del Projecte eRitme està encapçalat pel Dr.Josep Brugada, Hospital Clínic i Sant Joan de Déu, Barcelona, el Dr. Ramon Brugada, Hospital Trueta, Centre de Genètica Cardiovascular, IDIBGI, Girona i la Dra. Georgia Sarquella-Brugada, Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona.

La mort sobtada té un impacte molt gran a la societat. En població jove, s’ha vist que la causa es deu a trastorns greus del ritme cardíac, les arrítmies, que poden aparèixer a edats molt precoces de la vida. Quan afecten a la població pediàtrica tenen un impacte molt important en la seva esperança i qualitat de vida.

Els sistemes de control del ritme cardíac com els marcapassos i els desfibril·ladors permeten tractar i evitar algunes d’aquestes malalties; així com altres dispositius (holters subcutanis i altres gadgets mèdics) que també ens donen una informació molt acurada del ritme cardíac i ens permeten ajustar tractaments. Amb l’evolució de la telemedicina, aquesta informació ha passat a estar disponible immediatament sigui o sigui el pacient en el món. Això no només ha permès ampliar el territori d’atenció al pacient, sinó que ha estat cabdal en minimitzar les visites hospitalàries, disminuint així l’impacte sobre l’absentisme escolar, laboral i, molt especialment, la percepció de malaltia.  

L’Hospital Sant Joan de Déu el centre pediàtric més gran de l’estat espanyol i el quart a Europa,  disposa en l’Àrea del Cor, de la Unitat d’Arítmies pionera a en l’atenció integral de les arítmies i la mort sobtada en pediatria. El centre disposa d’un nou comandament anomenat CORTEX que permet controlar i generar coneixement  sobre els dispositius remots dels pacients i anticipar-se als esdeveniments. Una de les àrees del Cortex es l’ eCare cardio que contempla una nova manera de donar atenció al pacients que estan a l’hospital o al seu domicili.

El Centre de Genètica Cardiovascular de l’IDIBGI és Unitat de referència a Catalunya i a l’estat espanyol pel que fa a l’anàlisi genètica i el diagnòstic de les malalties familiars, moltes d’elles causants de mort sobtada.

El projecte e-RITME es planteja com la plataforma dins l’eCare cardio, destinada als pacients amb arítmies i risc de mort sobtada portadors de sistemes de control del ritme cardíac. Mitjançant aquests dispositius de control, es rebrien les alertes d’arítmies que posarien en perill al pacient, i permetrien actuar de manera immediata sobre el trastorn, ja fos fent un canvi de medicació, un canvi de dosi o l’activació del sistema d’emergències sanitàries pel trasllat immediat del pacient.

Per dur a terme el projecte cal la infraestructura de l’eCare (ja present i en funcionament) de l’Hospital Sant Joan de Déu, sobre el software d’integració d’informació clínica Enigma. Així mateix, cal la col·laboració amb la Unitat de genètica de l’IDIBGI per a poder dur a terme totes les anàlisis familiars necessàries per obtenir la informació, finalment per poder posar en marxa aquest projecte, es requereix de professionals mèdics i enginyers així com del suport de telecomunicacions.

Per a la realització dels estudis genètics, l'estudi serà presentat per aprovació pels comitès d'ètica dels Hospital Josep Trueta i Hospital Sant Joan de Déu.  Es demanarà el consentiment informat per escrit als pares abans de la seva inclusió en l'estudi. S’obtindrà tota la informació clínica, inclòs l'arbre genealògic. Aquesta informació permetrà determinar la segregació de la variant genètica i, per tant, la patogenicitat potencial.

L'estudi inclourà casos índex menors de 18 anys que presentin una patologia sospitosa de causa genètica. Les mostres es recolliran d'acord amb els protocols estàndard per recol·lectar mostres de saliva per al processament a DNA.

El projecte inclourà la monitorització de 400 pacients pediàtrics amb problemes cardiovasculars relacionats amb arrítmies cardíaques i risc de mort sobtada. El seguiment dels pacients serà permanentment 24 hores al dia. Tota la informació clínica i genètica prèvia i la rebuda de forma continuada permetrà estudiar tots aquells elements que identifiquin als pacients amb risc de patir problemes en el seguiment, especialment el risc de mort sobtada.

Es tracta d’un projecte únic per les seves característiques al mon en el moment actual i serà pioner en el coneixement i prevenció dels factors que poden provocar la mort sobtada en la població pediàtrica de risc.

L’Hospital de Sant Joan de Déu ha posat en marxa el Projecte Brain SJD. Aquest projecte té l'objectiu d'una banda canviar el paradigma d'estudi de les malalties neurològiques en nenes i nens per orientar-lo cap a una visió integrativa a l'estudi de cada cas, aportant coneixement de diferents especialitats, i de l'altra, desenvolupar teràpies innovadores i personalitzades, sempre que sigui possible. Aquestes es classifiquen en teràpies de neuroestimulació cerebral, teràpia moduladora a través del metabolisme i la plasticitat neuronal, teràpia gènica i cel·lular.

Dins del Projecte Brain s'inclouen 5 grups de malalties neurològiques: Epilèpsia i trastorns del moviment, metabolisme sinàptic, malalties neuromusculars, trastorns de neurodesenvolupament i trastorns de salut mental. La neuromodulació és una tècnica que actua modificant l'activitat dels circuits neuronals específics sense causar lesions al teixit nerviós.

En el marc del Projecte Brain, l’Hospital de Sant Joan de Déu ha prioritzat la posada en marxa d’una nova Unitat de Neuromodulació que estarà basada en dos tipus de teràpies no invasives, per avançar en el tractament i la investigació de les malalties neurològiques en infants: concretament en l’estimulació transcranial elèctrica i l’estimulació transcranial magnètica. La unitat de neuromodulació constarà de tres sales: sala 1 (diagnòstic amb TMS - estimulació magnètica); sala 2 (tractament amb rTMS - estimulació magnètica repetitiva); sala 3 (tractament amb TDCS - estimulació elèctrica).

L’Hospital de Sant Joan de Déu ha posat en marxa el Projecte Brain SJD. Aquest projecte té l'objectiu d'una banda canviar el paradigma d'estudi de les malalties neurològiques en nenes i nens per orientar-lo cap a una visió integrativa a l'estudi de cada cas, aportant coneixement de diferents especialitats, i de l'altra, desenvolupar teràpies innovadores i personalitzades, sempre que sigui possible. Aquestes es classifiquen en teràpies de neuroestimulació cerebral, teràpia moduladora a través del metabolisme i la plasticitat neuronal, teràpia gènica i cel·lular.

Dins del Projecte Brain s'inclouen 5 grups de malalties neurològiques: Epilèpsia i trastorns del moviment, metabolisme sinàptic, malalties neuromusculars, trastorns de neurodesenvolupament i trastorns de salut mental. La neuromodulació és una tècnica que actua modificant l'activitat dels circuits neuronals específics sense causar lesions al teixit nerviós.

En el marc del Projecte Brain, l’Hospital de Sant Joan de Déu ha prioritzat la posada en marxa d’una nova Unitat de Neuromodulació que estarà basada en dos tipus de teràpies no invasives, per avançar en el tractament i la investigació de les malalties neurològiques en infants: concretament en l’estimulació transcranial elèctrica i l’estimulació transcranial magnètica. La unitat de neuromodulació constarà de tres sales: sala 1 (diagnòstic amb TMS - estimulació magnètica); sala 2 (tractament amb rTMS - estimulació magnètica repetitiva); sala 3 (tractament amb TDCS - estimulació elèctrica).

La Fundació Bosch Aymerich col·labora amb el Projecte Brain SJD, per a l’adquisició dels tres equips necessaris per a la sala 2 on es farà el tractament amb rTMS, estimulació magnètica repetitiva. A la signatura del conveni han intervingut el Sr. Manel del Castillo Rey, Director General de l’Hospital de Sant Joan de Déu i la Sra. Elena Cabarrocas i el Sr. Antoni Bosch , patrons de la Fundació Bosch Aymerich.

La finalitat del tractament serà millorar la mobilitat i la força de la mà perjudicada degut a un dèficit motor. Es comptarà amb pacients provinents de neurologia, neurocirurgia i, probablement, oncologia.

Com les distonies o síndrome de Tourette. Mentre que en el primer cas els pacients pateixen contraccions musculars repetitives i involuntàries, al segon pateixen de tics fònics i motors. La idea és disminuir aquests símptomes. Provindran de neurologia i psiquiatria.

Com a autisme, TDAH, síndrome de Rett. Els lòbuls del cervell destinats a l’atenció no estan desenvolupats en comparació al d’un cervell sa. L’objectiu serà millorar l’atenció del pacient.

Les crisis d'epilèpsia tenen lloc quan l'activitat neuronal al còrtex és excessiva o anormal. La finalitat és reduir el nombre de crisis epilèptiques.

2022

La XXII Beca FERO - Bosch Aymerich ha estat concedida a la Dra. Maria Casanova-Acebes, investigadora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) del grup d'Immunitat del Càncer.

La seva recerca cerca aconseguir que els tumors de càncer de pulmó de cèl·lules no petites que no responen als tractaments d'immunoteràpia se sensibilitzin a aquest tipus de teràpia.

"Amb l'arribada de la immunoteràpia, el tractament del càncer ha canviat radicalment. Ara alguns tumors que fins fa poc eren intractables es poden curar. Malauradament, no tots els pacients responen a aquests tractaments i hi ha una necessitat d'investigar per què passa això "Nosaltres hem identificat un tipus de cèl·lules immunes que resideixen als tumors, els macròfags, que fomenten l'activació dels fibroblasts associats al càncer", ha detallat Casanova-Acebes.

Lliurament del Trofeu Beca FERO - Bosch Aymerich a la Dra. Maria Casanova-Acebes, pel Sr. Andrés Escarpenter, membre del patronat de la Fundació Bosch Aymerich
ACTE DE LLIURAMENT XXII BEQUES FERO

La Fundació FERO lliura 540.000 euros per impulsar joves talents en la investigació del càncer a Espanya.

En aquesta XXII edició s'ha lliurat també la I beca Baselga, dotada amb 300.000 euros i un trofeu dissenyat per Jaume Plensa i dedicada al doctor Baselga, que va fundar la Fundació FERO el 2001 i va morir el 2021. A diferència de les altres beques FERO, amb què es busca promocionar el treball de joves investigadors, la beca Baselga es destinarà a investigadors ja consolidats.

L'acte de lliurament va tenir Lloc el 16 de maig al sopar benèfic al qual van assistir 700 persones celebrada a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). En aquesta edició han estat 87 els projectes de recerca que s'han presentat a aquesta nova convocatòria de beques, 50 dels quals s'han presentat per a les beques FERO, 12 per al Projecte FERO-ghd i 25 per a la Beca Baselga.

El Dr. Ignacio Melero, codirector del Departament d'Immunologia i Immunoteràpia de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) i investigador del CIMA, ha rebut la I Beca Baselga. El seu projecte pretén estudiar i comprendre el 'crosspriming', un mecanisme d'activació de les cèl·lules immunes davant del càncer, i que consisteix a capturar antígens de cèl·lules tumorals per presentar-los adequadament a les cèl·lules del sistema immunitari que poden destruir específicament cèl·lules malignes.

El Dr. José Antonio Seoane ha estat el guanyador del IV Projecte FERO-ghd a Càncer de Mama, per una investigació per aprofundir en com les diferències epigènetiques estan associades amb l'heterogeneïtat del càncer de mama resistent al tractament hormonal. El doctor Tian Tian, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), ha obtingut la XXII Beca FERO, esponsoritzada per la Fundació Ramón Areces, per a un projecte per desxifrar les característiques epigènetiques ocultes al plasma de pacients de colangiocarcinoma, el segon tumor hepatobiliar més comú i que actualment és incurable.

2021

La XX Beca FERO - Bosch Aymerich ha estat concedida a la Dra. Verónica Torrano ( (Universitat del Pais Basc) pel projecte titulat: “Targeting PGC1α-driven transcriptional landscape for personalized prostate cancer therapy”, que busca explorar nous mecanismes moleculars per a una major detecció i tractament de pacients de càncer de pròstata que no responen als tractaments actuals.

La seva investigació es centra en compendre com actua a nivell genètic i biològic un càncer agressiu de pròstata vinculat a la pèrdua del regulador de la transcripció PGC1α.

"Per investigacions anteriors sabem que aquest regulador de la transcripció d'oncogens pot frenar el creixement del tumor, reduint la seva agressivitat i augmentant la capacitat de resposta immune natural. L'objectiu ara serà triple: entendre com actua PGC1α, descobrir trets d'agressivitat en pacients afectats per aquest tipus de tumor, d'acord amb la funció anti-tumoral de PGC1α i desenvolupar noves teràpies que, en combinació amb tractaments inhibidors de oncogens, potenciïn aquesta resposta immune. I és que cal recordar que tot i que sol ser un càncer d'evolució no letal, el 15% de pacients diagnosticats amb càncer de pròstata encara desenvolupa una metàstasi incurable ", explica la Dra. Torrano.

La Fundació Fero entrega 240.000 euros en beques per impulsar als joves talents de la investigació en càncer a Espanya

L'acte de lliurament es va celebrar el dia 10 de maig a l'auditori de l'VHIO Barcelona, va ser retransmès via streaming i va comptar amb l'assistència dels guanyadors de les beques: la Dra. Verònica Torrano, de la Universitat del País Basc, el Dr. Nicolás Herranz, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i la la Dra. Verónica Rodilla, investigadora de l'Institut de Recerca Josep Carreras, el Dr. Josep Tabernero, el Dr. Andrés Cervantes, president de les Beques FERO, la Sra . Piru Cantarell, directora general de la Fundació FERO, el Sr. Rubén Ventura, Scientific Director de la Fundació FERO i representants de les entitats col·laboradores de les beques FERO.

La Dra. Verònica Torrano, de la Universitat del País Basc, ha rebut la Beca pel seu projecte ha rebut la Beca pel seu projecte "Targeting PGC1α-driven transcriptional landscape for Personalized prostate cancer therapy", gràcies a l'aportació de la Fundació Bosch Aymerich . La seva recerca se centra en comprendre com actua a nivell genètic i biològic un càncer agressiu de pròstata vinculat a la pèrdua de l'regulador de la transcripció PGC1α.

El Dr Nicolás Herranz, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha rebut una Beca pel seu projecte "Exploiting therapy-induced senescence in a synthetic lethal approach to treat advanced Prostate Cancer", gràcies a l'aportació de la Fundació Ramon Areces. La seva recerca busca establir noves estratègies terapèutiques per a pacients amb càncer de pròstata avançat basades en la capacitat d'algunes de les teràpies actuals d'induir senescència en les cèl·lules cancerígenes.

La Dra. Verònica Rodilla, investigadora de l'Institut de Recerca Josep Carreras, ha estat guardonada amb el III Projecte FERO-ghd, titulat "Tumor Heterogeneity comprehension for an improved diagnosi and better treatment choice for breast cancer". El seu projecte se centra a aplicar la medicina personalitzada a la investigació de dos tipus de càncer de mama molt concrets: el denominat "triple negatiu" per la seva gran agressivitat, i el "Luminal Breast Cancer", que té una agressivitat més baixa, però és uns dels més freqüents a Espanya.

2020

La Fundació FERO és una fundació privada dedicada a impulsar la investigació contra el càncer. L'entitat, fundada el 2001 pel Dr. Josep Baselga i presidida actualment per Sol Daurella, aposta per la recerca traslacional, un model basat en la transmissió de resultats de la recerca bàsica a la clínica, permetent que els pacients es beneficiïn de forma més ràpida dels avenços científics contra el càncer. La fundació és impulsora, entre altres, de el Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron i de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), una institució de referència a nivell internacional en el camp de l'oncologia.

Des de fa 10 anys la Fundació FERO lliurament bianualment (maig i octubre) les seves prestigioses Beques FERO, d'investigació oncològica traslacional destinades a impulsar les carreres de joves investigadors amb el propòsit de donar suport a investigadors emergents amb idees disruptives. Les Beques donen suport projectes de 2 anys que aportin noves vies de tractament, diagnòstic i coneixement del càncer. La Fundació Bosch Aymerich, des del seu compromís amb la investigació contra el càncer, ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació FERO, que permetrà finançar una beca anual per un període de tres anys consecutius.

Aquest any, els premis han recaigut en quatre dones. La Dra. Antònia Tomas-Lloba, de la Universitat de Múrcia, que amb l'aportació de la Fundació Bosch Aymerich, rebrà la Beca pel seu projecte "Circadian Rythm, Liver Cancer and beyond". La investigació busca entendre millor l'origen de el càncer de fetge mitjançant la investigació de la relació molecular entre la interrupció dels ritmes circadians i l'aparició del càncer de fetge.

Dra. Antònia Tomas-Lloba
Fotografia: Daniel Torralba

https://www.instagram.com/tv/CA4kTrgh1EE/?utm_source=ig_web_button_share_sheet

"El càncer de fetge és la 3a causa de mort per càncer en el món i s'estima que la seva incidència augmentarà en un 62% en el 2040. Les causes estan molt relacionades amb el nostre ritme de vida i la constant ruptura dels cicles naturals com els ritmes circadians (ruptura declarada com un agent carcinogènic per l'OMS i la IARC). L'actual situació mundial ha posat de manifest la importància de la ciència en tots els seus àmbits. Ara més que mai, apostem per la ciència com una base important per al desenvolupament del nostre país. Ciència i sobretot, ciència ", comenta la Dra. Antònia Tomas-Lloba.

La Dra. Raquel Pérez, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), gràcies a el suport de la Fundació Ramón Areces, l'ha obtingut pel seu projecte "unravelling the tumor immunophenotype with deep-learning radiogenomics". Aquesta pretén desenvolupar un algoritme que, mitjançant intel·ligència artificial, correlacioni la imatge del TAC sobre les característiques del tumor, amb el perfil immunitari del pacient i la resposta a immunoteràpia. Tot això, perquè en un futur només aplicant aquest algoritme es pugui personalitzar més eficaçment en el tractament per a cada pacient, seleccionant els pacients que es beneficiaran d'immunoteràpia i identificant abans i millor si el pacient està responent o no a la mateixa.

I finalment, les doctores Cristina Saura i Míriam Sansó, també de l'VHIO, han estat mereixedores de la tercera beca, atorgada per segon any consecutiu de la mà de ghd, a un projecte de recerca en càncer de mama. Sota el títol, "ctDNA in breast milk for early detection of Pregnancy Associated Breast Cancer", plantegen un innovador ús de la biòpsia líquida a la llet materna. L'objectiu és arribar a validar l'ús de la llet materna per a la detecció precoç de càncer de mama associat a l'embaràs per tal de contribuir a millorar el seu pronòstic actual.

Amb un 10% de participació major que l'any passat, les Beques FERO es consoliden com un dels projectes espanyols més importants d'impuls al talent jove investigador. El programa, que va complir l'any passat el seu 10è aniversari, té com a objectiu promoure el desenvolupament d'Investigació Oncològica Translacional. I és que la Fundació està especialment enfocada amb aquest tipus de recerca, perquè permet apropar el laboratori a la pràctica clínica, a través de la col·laboració i lideratge de tots els agents implicats, perquè els descobriments arribin el més aviat possible als pacients.

La signatura del conveni va tenir lloc el passat dia 17 de febrer amb la presència del Sr. Andrés Escarpenter, patró de la Fundació Bosch Aymerich i la Sra. Piru Cantarell, Directora General de la Fundació FERO.

2021

Dins l’àmbit de ciència, la Fundació Bosch Aymerich l’any 2020 va impulsar el nou programa FBA Fellows, orientat a la captació de talent científic, signant un conveni de col·laboració amb el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona), per un període de tres anys.

En aquest segon any de col·laboració cadascuna de les entitats ens presenta el seguiment de la recerca i resultats dels seus Fellows ( tres dones i tres homes).

Per part de la UIC els Fellows són: Conrado Aparicio, investigador en Odontologia i biomaterials; Lorenzo Chelleri, expert en l’àrea de Sostenibilitat en Arquitectura, Construcció i Urbanisme i Osnat Hakimi, experta en l’àrea de Biomedicina, Bioinformàtica i Bioenginyeria que va causar baixar al setembre de 2021. En el seu lloc s’incorporarà una nova Fellow a partir del març del 2022, la Dra. Roni Helene Grace Wright, que centrarà la seva activitat al Departament de Ciències Bàsiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la salut de la UIC.

Al BIS: James Eills, fins ara investigador a la Divisió de Química de la Universitat de Southampton, que s’incorporarà a l’IBEC; Marion Salzer, investigadora especialista en envelliment cel·lular amb aplicacions a l’estudi de la fertilitat, que serà FBA Fellow al CRG; i Ekaterina Khestanova, que s’incorpora com a FBA Fellow per investigar en un projecte multidisciplinari a l’ICFO i a l’ICN2 procedent del Departament de Física i Enginyeria de la ITMO University (Sant Petersburg, Rússia).

Dr. Conrado Aparicio

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

A la interfície entre les cèl·lules i els biomaterials, la matriu extracel·lular secretada per les cèl·lules ofereix oportunitats per dissenyar i fabricar la propera generació de materials bioinstructius i per a l'enginyeria de teixits. El projecte es centra en els materials instructors de la matriu extracel·lular secretada per les cèl·lules per a aplicacions en medicina regenerativa, modelització de teixits i modelització de malalties, amb especial èmfasi en les malalties orals i múscul esquelètiques de la gent gran, ja que l'esperança de vida segueix augmentant a tot el món. També té un interès especial en la prevenció de la infecció per vies regeneratives i immunomodulatòries, alternatives a l'ús d'antibiòtics.

L'ús de cèl·lules derivades de pacients i la biofabricació 3D ens permetran aplicar els materials instructius de la matriu extracel·lular a les teràpies personalitzades.

Informe científic de les activitats de recerca desenvolupades durant el primer any:

Dr. Lorenzo Chelleri

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

El programa de recerca en resiliència i sostenibilitat urbana vol contribuir a desenvolupar i impulsar un canvi en la manera de concebre i de gestionar els nostres territoris, a la llum dels reptes de l'emergència climàtica i crisis ambientals i sanitària. El desenvolupament d'aquesta iniciativa es desenvolupa des de la investigació, transferència de coneixement cap a les administracions públiques i ciutadania, i finalment a través de la seva internacionalització i participació a les xarxes.

Aquest canvi és un repte d'aquest segle, i aquest petit projecte es proposa contribuir a aquest repte treballant en 3 aspectes:

  1. l'educació (s'està dirigint un màster internacional sobre adaptació de les ciutats davant del canvi climàtic, involucrant-ne més de 40 experts internacionals a l'any, i publicant en una web i xarxes les eines i missatges clau tractats per maximitzar la difusió dels materials).
  2. la implementació i transferència de coneixement (col·laborant amb la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme, assessorant les administracions sobre com liderar un procés de canvi en la planificació territorial i urbana).
  3. la internacionalització (participant en xarxes i projectes internacionals, per compartir bones practiques, estratègies i fomentar el treball en xarxa a nivell Europeu).

Tots els resultats, accions i processos del projecte s'estan i seran publicats a xarxes socials per a una màxima difusió d'aquesta iniciativa transdisciplinar sobre urbanisme, sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic.

Informe científic de les activitats de recerca desenvolupades durant el primer any:

Publicacions i altres contribucions:

Encara no s'ha escrit ni publicat cap article relacionat amb el finançament rebut pel programa FBA, així que tota la tasca ha estat enfocada a la recaptació de fons, arrancada de programa educatius i transferència de coneixements, per maximitzar l'impacte del coneixements en la educació i en les practiques.

Aquest projecte no preveu dedicar molt de temps en desenvolupar publicacions científiques, quan el Dr. Chelleri ja té un extens llistat de publicacions, i s'ha detectat i escollit, d'utilitzar aquest finançament per maximitzar l'impacte d'aquest coneixement, contribuint el tremento gap entre investigació i pràctiques.

Dr. James Ellis

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Ressonància magnètica nuclear hiperpolaritzada per a la investigació d'òrgans en xip.

La ressonància magnètica hiperpolaritzada (HP) s'ha convertit en un mètode prometedor per investigar les característiques biològiques del teixit viu. Una molècula sensor (per exemple, piruvat, fumarat, glucosa) s'hiperpolaritza i s'injecta a un pacient, i el flux metabòlic resultant es pot utilitzar per avaluar la viabilitat cel·lular, la resposta del tumor a la teràpia i realitzar un mapeig de pH, per citar alguns exemples.

Dues barreres significatives s'oposen a la implementació generalitzada de la imatge HP:

  1. el mètode d'hiperpolarització actual, la polarització nuclear dinàmica de dissolució (dDNP) és complicada, cara i requereix experiència per operar l'equip.
  2. el desenvolupament de mètodes preclínics depèn en gran mesura de l'ús de models animals que no permeten el cribratge ràpid dels experiments.

Per superar aquestes limitacions, en aquest projecte s’implentarà la polarització induïda per parahidrogen com a mètode d'hiperpolarització, que és significativament més barata, més fàcil d'utilitzar i pot produir els metabòlits hiperpolaritzats a una velocitat superior a la dDNP i es visualitzarà l’hiperpolarització en dispositius d'òrgan en un xip, que imiten de prop les condicions in vivo, però permeten que es realitzin experiments a un ritme més ràpid i permeten utilitzar teixit humà en lloc de teixit animal, per imitar més de prop les condicions reals.

L'objectiu específic d'aquest projecte serà investigar si les imatges metabòliques d'HP poden proporcionar informació sobre la progressió de la distròfia muscular en el teixit muscular humà.

Publicacions i altres contribucions:

Donada la incorporació recent, encara no s’han realitzat publicacions derivades d’aquesta recerca.

Dra. Marion Salzer

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Com envelleixen els oòcits?

Les dones neixen amb un nombre definit d'òocits, que romanen dins de l'ovari en un estat latent i de baix metabolisme fins que posteriorment s'activen per madurar i ovular en les dones adultes i reproductores.

La qualitat dels oòcits, i per tant la fertilitat femenina, disminueix ràpidament amb l'edat. Tanmateix, no sabem si l'envelliment afecta els oòcits durant la maduració o durant la latència. De la mateixa manera, no està clar fins a quin punt l'envelliment dels oòcits està influenciat per l'entorn, per tant, es podria prevenir amb factors de l’entorn durant l’etapa juvenil.

Utilitzant transcriptòmica d'un sol oòcit, combinada amb experiments de trasplantament d'ovari entre ratolins joves i vells i cultiu d'ovari, la Dra. Marion Salzer investiga com envelleixen els oòcits latents a nivell molecular i funcional.

Aquesta investigació serà de gran importància per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques que retardin o fins i tot previnguin la disminució dels oòcits amb l'edat. Això és especialment important a Espanya, on l'edat materna al primer part és una de les més altes del món, i moltes parelles depenen de la reproducció assistida.

Publicacions i altres contribucions.

• Comparative analysis of vertebrates reveals that mouse oocytes do not contain a

Balbiani Body. Journal of Cell Science, 2022 Jan. Treiber CD, Salzer MC, Riegler J, et al.

Representant dels postdocs del departament de Biologia cel·lular i del desenvolupament.

Dra. Ekaterina Khestanova

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Aquest projecte pretén estudiar les propietats quàntiques dels materials superconductors quan interactuen amb la llum, amb aplicacions potencials per a la computació quàntica i la distribució segura d'informació quàntica.

En un estat superconductor aconseguit a temperatures criogèniques (normalment molt per sota de -170 °C), els electrons formen un ordre quàntic coherent especial, que dona lloc a la resistència zero i el diamagnetisme perfecte. Aquests electrons perfectament coherents també interaccionen amb la llum d'una manera peculiar que dona lloc a modes exòtics (ones) anomenats modes de Higgs per la seva similitud formal amb el famós bosó de Higgs. No obstant això, aquestes ones exòtiques són difícils de detectar en un simple experiment de brillantor i detecció (shine-and-detect), però són perfectament detectables amb sondes especials com el microscopi de camp proper, on una punta de dimensions nanomètriques s'escaneja sobre la superfície de la mostra i acobla la llum al material superconductor.

Aquesta combinació des de la nanoòptica i les propietats excitadores electròniques dels superconductors ens permet observar aquests modes d’excitació.

Publicacions i altres contribucions.

Donada la incorporació recent, encara no s’han realitzat publicacions derivades.

Former Fellow : Dra. Osnat Hakimi

Objectius de recerca/ línia de recerca:

Resum del projecte:

Els biomaterials són materials sintètics o naturals utilitzats per reemplaçar teixits, òrgans artificials i pròtesis, amb el potencial de revolucionar l’atenció mèdica. Tot i això, el procés de transmissió del laboratori al pacient és llarg i costós, i l'evidència mostra que molt pocs implants progressen més enllà de les etapes inicials de disseny i prova.

Durant aquest procés, es genera una quantitat substancial de dades en forma d'articles de recerca, protocols d'estudis clínics, patents, regulacions i pàgines web d'empreses derivades: tots són una font de dades útils i heterogenis excel·lents que es poden utilitzar per millorar com els materials i implants es dissenyen, proven i apliquen.

Per tant, el projecte implicarà:

El projecte, però, ha quedat interromput donat que la Dra. Osnat Hakimi va causar baixa al mes de setembre de 2021.

Presentació del nou Fellow Bosch Aymerich

Donat que la Dra. Osnat Hakimi va causar Baixa al setembre de 2021, des de la UIC va publicar una convocatòria per a la contractació d’un nou Fellow en substitució de la Dra. Hakimi, per mantenir el conjunt dels 6 Fellows Bosch Aymerich inicials, que continua estant compost per tres homes i tres dones. I tots ells representen 5 nacionalitats diferents. El següent quadre recull les principals característiques dels sis Fellows Bosch Aymerich.

Nom completHome/DonaNacionalitatInstitució contractantUniversitat de doctorat
Dr. James EillsHomeRegne UnitBIST-IBECDoctorat a la Universitat de Southampton (RU)
Dra. Marion SalzerDonaÀustriaBIST-CRGDoctorat a UB
Dra. Ekaterina Khestanova,DonaRússiaBIST-ICN2-ICFODoctorat a la Universitat de Manchester (RU)
Dr. Lorenzo ChelleriHomeItàliaUICDoctorat a la UAB
Dr. Conrado AparicioHomeEspanyaUICDoctorat a BarcelonaTech- UPC
Dra. Roni Helene Grace WrightDonaRegne UnitUICDoctorat a University of Glasgow (UK)

El nou Fellow Bosch Aymerich és la:

Dra. Roni Helene Grace Wright

La incorporació de la Dra. Roni Helene Grace Wright es produirà el mes de març de 2022, amb un contracte postdoctoral de duració de 2 anys al Departament de Ciències Bàsiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC . La Dra. Grace centra la seva recerca en el càncer de mama. Malgrat els esforços de recerca mundials, el càncer de mama continua sent la principal causa de mort per càncer en dones a tot el món. La majoria d'aquestes morts es deuen a metàstasis que es produeixen anys després del tractament inicial. Dins del tumor primari hi ha un petit nínxol de cèl·lules mare del càncer de mama (BCSC). Els BCSC són iniciadors coneguts de la transició epitelial a mesenquima (EMT), colonització i creixement de llocs secundaris.

La manca d'opcions de tractament per a la mama metastàtica de càncer posa de manifest la importància d'una major comprensió de la progressió del càncer de mama, específicament pel que fa a les proteïnes implicades en el procés metastàtic i el manteniment de la població de BCSC.

En el programa Fellows Bosch i Aymerich, està previst que la Dra. Grace Wright desenvolupi una línia de recerca pròpia i distintiva en el camp de la metàstasi agressiva del càncer de mama mitjançant models de cèl·lules mare del càncer de mama oncosfera en 3D. Està previst que la Dra.Roni Helene Grace Wright tingui una doble afiliació amb el CRG.

2020

La  Fundació  Bosch  Aymerich impulsa el nou programa FBA Fellows, orientat a la captació de talent científic. Les dues entitats beneficiàries de la iniciativa són el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona). Cadascuna de les entitats incorporarà tres fellows, que desenvoluparan la seva tasca investigadora i docent al llarg dels propers tres anys.

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una institució de reputació mundial que aplega set centres de recerca d’excel·lència (Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) ) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), una universitat jove, dinàmica i amb un prestigi ben establert i creixent.

El conveni signat per la Fundació Bosch Aymerich, el BIST i UIC Barcelonavol donar, amb la figura dels FBA Fellows, un especial impuls a la recerca i la docència d’excel·lència en els àmbits de la salut —en particular, de la medicina de precisió— i del medi ambient —en concret, de la sostenibilitat, incloent l’energètica.

Aquests són àmbits en els quals des de Catalunya hem demostrat que podem fer aportacions a la frontera del coneixement i on, al mateix temps, convé molt formar professionals punters (metges, arquitectes, i també emprenedors) per a l’economia d’avui i la de demà. D’aquí la necessitat de col·laboració entre centres de recerca i universitat.

La societat actual enfronta reptes complexos en aquests àmbits, dels quals és bon exemple la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19. Per abordar-los es requereix d’una perspectiva transversal i multidisciplinària per tal d’impulsar la recerca de frontera i millorar la formació de les noves generacions d’investigadors i de professionals.

Una part important de la recerca del BIST gira, al voltant de dos dels reptes globals fonamentals i interrelacionats en la societat actual: la salut humana i la sostenibilitat mediambiental i energètica.

Per la seva banda, UIC Barcelona centre el focus de la seva recerca en àrees com biomaterials, regeneració de teixits, envelliment, metabolisme, fisioteràpia o polítiques sanitàries, entre d’altres.

La captació dels FBA Fellows es farà mitjançant sengles convocatòries que UIC Barcelona i el BIST llençaran en les properes setmanes. Està previst que els sis nous fellows s’incorporin a les seves posicions entre setembre i desembre d’aquest any.

2021

La Fundació Bosch Aymerich, amb el seu compromís envers la recerca científica, va signar l’any 2020 un conveni de col·laboració amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). En concret, el conveni contribueix al projecte de recerca liderat pel Dr. Jordi Frigola Mas, cap del grup de Replicació Cromosòmica de l’IDIBGI, dedicat a desenvolupar noves teràpies antitumorals.

A l’informe del segon any del projecte, el Dr. Jordi Frigola ha presentat l’avaluació científica de l’evolució del projecte, que es basa en l’estudi de la replicació cromosòmica que fan totes les cèl·lules. La replicació cromosòmica ha estat una diana terapèutica molt important per aturar els processos tumorals.

L’estudi liderat pel Dr. Frigola té dos objectius principals: el primer és la purificació de les 14 proteïnes humanes implicades en la preparació dels orígens de replicació, i el segon, és reconstituir aquest procés cel·lular essencial a partir d’aquestes proteïnes purificades.

En els primers dos anys, s’ha estat treballant principalment en el primer objectiu.

Aquest estudi presenta un resum dels resultats obtinguts, grau d’assoliment i adversitats trobades en cadascuna de les tasques implicades en els dos objectius del projecte. Finalment, es destaquen els resultats científics del grup de recerca en el darrer any, que tenen implicacions directes en aquest projecte.

Per assolir el primer objectiu d’obtenció de les proteïnes humanes s’han dut a terme cinc treballs:

Treball 1a. Clonatge d’ORC i Cdc6.

Degut a problemes d’inestabilitat del complex proteic ORC, hem decidit crear més soques d’expressió recombinant. La idea es que si el complex ORC no es prou estable per ser purificat en la seva totalitat, ho farem a partir de diferents subcomplexes. Respecte Cdc6, el tenim clonat amb dos dominis d’afinitat diferents per incrementar les possibilitats de purificació.

El grau d’assoliment ha estat del 100% envers al primer any que va ser del 90%.

Treball 1b. Clonatge de MCM i Cdt1

Actualment, es tenen 7 proteïnes clonades en diferents vectors i fusionades a diferents dominis d’afinitat, que han permès la seva purificació.

El grau d’assoliment ha estat del 100%.

Treball 1c. Purificació de les proteïnes

Aquest és el treball al que se li ha dedicat més temps en el darrer any. Si bé, ja es tenien algunes proteïnes purificades al final del primer any de projecte (Cdt1, Mcm2 i Mcm4), aquest segon s’han obtingut la resta de proteïnes del complex helicasa (Mcm2-7), tal es mostra en la Figura 1.

Figura 1. Proteïnes humanes purificades. Marcador de pes molecular (carril 1). Proteïnes humanes (carrils del 2 al 9). Les diferents subunitats de la helicasa (M2-7, carrils 4-9) i els factors de càrrega Cdt1 i Cdc6 (carrils 2 i 3, respectivament). Tinció en blau de Coomassie.

Respecte el complex proteic ORC, ja s’ha començat a purificar-lo en aquests darrers mesos. Els resultats preliminars indiquen que no serà possible purificar tot el complex proteic, degut a problemes d’inestabilitat. Actualment, s’estan purificant diferents subcomplexes del mateix.

El grau d’assoliment ha estat del 80% envers al primer any que va ser del 35%.

Treball 2a. Preparació de l’ADN

S’està duent a terme un anàlisis In Silico de possibles candidats a orígens de replicació en el genoma humà. Aquest treball s’està realitzant en col·laboració amb el Dr. Narcís Fernández. El Dr. Fernández és un expert bioinformàtic, que està ajudant a analitzar diferents regions del genoma humà i trobar bons candidats a orígens de replicació.

El grau d’assoliment ha estat del 35%.

Treball 2b. Posada a punt de l’assaig de càrrega

S’està pendent d’obtenir les proteïnes purificades per començar en l’assaig de càrrega.

Al llarg d’aquest segon any, el projecte ha donat una empenta important en el primer objectiu del projecte, la purificació de les proteïnes humanes. En aquest sentit, s’han trobat més problemes dels esperats en tres proteïnes, Mcm3, 5 i 7.  

La proteïna Mcm7 és la que ha donat més problemes de purificació i d’insolubilitat. Malgrat tot, s’ aconseguit purificar-les amb un grau de puresa bastant alt.

En paral·lel, s’ha començat la purificació del complex ORC. Aquest complex segurament s’haurà de purificar en forma de subcomplexes degut a la seva poca estabilitat. Malgrat aquests contratemps, el projecte segueix una evolució molt satisfactòria.

Finalment, destacar que el laboratori ha proposat recentment un model detallat del procés de càrrega de la helicasa en el llevat (Guerrero et al., Nature Communications 2021). Aquest treball és molt important per aquest projecte, ja que permetrà avaluar noves dianes terapèutiques que permetin aturar el procés de proliferació cel·lular dels tumors de manera més específica i menys tòxica que els tractaments actuals.

2020

L’Institut  d’Investigació  Biomèdica de  Girona  (IDIGBI) és  un centre d’investigació  que pertany a la  xarxa de centres  CERCA  de la   Generalitat de Catalunya, i que té com a finalitat promoure, desenvolupar, gestionar, transferir i difondre la recerca biomèdica, coneixement científic i tecnològic, la docència i la formació en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut, principalment a l’entorn de Girona

L’ IDIBGI està estructurat amb grups de recerca i personal investigador de l’àmbit de la salut i recerca biomèdica de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona (HUJT) i de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), l’Institut Català d’ Oncologia (ICO) i l’Institut d’ Atenció Primària (IAP) / Institut Català de la Salut (ICS) a Girona. Les instal.lacions de l’IDIBGI al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt acullen part dels laboratoris i personal investigador que, juntament amb la resta d’investigadors/es de les institucions associades, formen equips multidisciplinars amb diferent expertesa enfocats a trobar sinergies i solucions als reptes de salut del nostre entorn, mitjançant la recerca translacional.

La  Fundació  Bosch  Aymerich, amb el  seu  compromís envers la recerca científica, ha signat un conveni de  col·laboració  amb  l’IDIGBI. Aquest conveni permetrà finançar una beca predoctoral en el projecte de recerca: desenvolupament de noves teràpies antitumorals, dirigit pel Dr. Jordi Frigola Mas. L’objectiu principal d’aquest estudi, és millorar una de les principals limitacions dels tractaments actuals, la seva elevada toxicitat. El desenvolupament de noves eines moleculars, que permetin aturar la proliferació cel·lular sense induir dany genòmic, juntament amb una major especificitat per les cèl·lules tumorals, permetrà reduir la toxicitat dels tractaments antitumorals actuals i millorar significativament, la qualitat de vida dels pacients de càncer.

La signatura  va tenir  lloc  el  passat  dia  17 de  gener amb la presència  del Sr. Angel Dutras, patró de la Fundació Bosch Aymerich, la Sra. Anna  Ribas, gerent de l’institut i el Dr. Jordi Frigola Mas,  Investigador principal del Grup de Replicació Cromosòmica en el qual es desenvoluparà el projecte de recerca.

Investigadors gironins presenten un estudi pioner per tractar el càncer, publicat pel Diari de Girona el 19/03/2021

Signatura d’un Conveni de col·laboració amb el Consorci Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, per a la recerca d’un nou tractament de la Leucèmia.

El passat 26 d’Octubre de 2016 es va signar el conveni de col·laboració.

C:\Users\Usuario\AppData\Local\Microsoft\Windows\INetCacheContent.Word\_DSC0891.jpg

Moment de signatura del Conveni per part del Sr. Joan Ros Petit (President de la Fundació Privada Bosch Aymerich, i el Dr Campistol (Director General del Consorci Hospital Clínic de Barcelona)

Aportació: 200.000 €

Concretament l’aportació de la Fundació s’emmarca dins del Projecte ARI www.projecteari.com i anirà dirigida a l’assaig clínic amb 5 pacients com a pas previ per a l’aprovació del tractament per part de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS).

Aquest tractament només està disponible actualment als EEUU a un cost de més de 1 milió de dòlars, i a banda dels temes administratius, fan que sigui pràcticament inabastable per a la majoria de pacients.

Aquest tractament és especialment efectiu en nens i joves amb un determinat tipus de leucèmia on el grau de curació està en el 85% d’efectivitat.

Amb aquest projecte en el que hi participa la Fundació, es pretén desenvolupar aquest tractament aquí a l’Hospital Clínic, convertint-se així en el primer centre d’Europa en disposar del tractament, a més de poder aplicar-ho a pacients a un cost molt inferior, i per tant beneficiar a molta gent que altrament no en podrien gaudir.