La teva iniciativa, la nostra causa
Accés Patrons
Accés Entitats

L’Escola Bac de Cerdanya inaugurada el 1970, va ésser concebuda com el centre escolar destinat a atendre les necessitats educatives dels municipis d’Alp (la Molina - Masella), Fontanals de Cerdanya, Das i Urús.  Els alumnes de La Molina van tenir escola pròpia des del 1982 al 1993, actualment també assisteixen a aquesta escola.

Aquests quatre municipis es van posar d’acord i van formar la Mancomunitat de Municipis d’Alp, Das, Fontanals de Cerdanya i Urús per a fins d’instrucció i cultura”.  Aquesta té uns estatuts propis que regeixen el seu funcionament.

En aquests estatuts s’exposa que es va decidir ubicar l’escola a Alp per ser el nucli de població més gran i situat al centre dels altres nuclis. Per això hi van comprar els terrenys on es va construir l’escola i s’hi desplacen cada dia els nens i nenes dels altres nuclis de població dels quatre municipis de l’obaga de la Cerdanya gironina.

La Mancomunitat està encapçalada per un president que és l’Alcalde del municipi d’Alp - La Molina - Masella, municipi al qual pertanyen les 2/3 parts de l’alumnat. 

En tractar-se d’un edifici que acaba de complir 50 anys, tot i els esforços de la Mancomunitat de Municipis per anar renovant les necessitats més bàsiques (finestres, aïllaments, línies de calefacció, lavabos,...), presenta necessitats de tipus pràctic a les aules que fan difícil l’aprofitament dels espais per aplicar noves metodologies del treball docent a les aules.

És per aquesta raó que la Fundació Bosch Aymerich, recentment ha  signat  un conveni de col·laboració  per finançar la remodelació de les 12 aules de l’escola, on es duran a terme les actuacions següents:

La remodelació de les dotze aules permetrà poder dur a terme els aprenentatges a les aules a través de metodologies innovadores, que comporten:

L'Associació Centre d'Acompanyament Familiar Ginesta, vinculada a les Parròquies de Sant Mateu i Sant Rafael, és present a un dels barris més deteriorats de la ciutat de Barcelona,el barri de la Guineueta, que pertany al districte de Nou Barris.

Compte amb més de seixanta voluntaris de totes les edats que atenen més de noranta famílies del barri, qué es distribueixen en els diferents projectes que es lideren des de l'associació.

El barri de la Guineueta pertany al districte de Nou Barris, una zona tradicionalment situada a les posicions més baixes dels principals indicadors de desenvolupament social i econòmic de la ciutat de Barcelona. La seva situació s'ha vist agreujada en els darrers temps com a conseqüència de la crisi econòmica dels darrers anys i ara, més recentment, ha submergit el barri en una profunda crisi a causa del COVID 19.

Dades oficials publicades per l'Ajuntament de Barcelona manifesten que Nou Barris és el segon districte de la ciutat amb més persones a l'atur i la zona de Barcelona amb la renda familiar més baixa.

D'altra banda, l’informe del districte, presentat pel Departament d'Estudis i Programació de l'Ajuntament de Barcelona el juny del 2019, revela igualment dades significatives sobre el nivell educatiu de Nou Barris:

De tot això, se'n deriva que molts nens i joves del barri acumulin al llarg de la seva etapa escolar importants mancances, tant a nivell competencial com en coneixements i en hàbits de treball. El seu aprenentatge s'alenteix enormement, fins al punt d'estancar-se i de generar-hi rebuig i una desmotivació extrema davant dels estudis.

Donada aquesta situació, el setembre de 2013, després de constants contactes amb famílies del barri de la Guineueta a través d'entrevistes de Càritas Parroquial, es va iniciar el PROJECTE LUCAS als locals parroquials de Sant Mateu de la Guineueta, que antigament van ser emprats pel centre d'educació primària Escola Ginesta.

Sis anys després de l'inici de les activitats del Projecte Lucas i per consolidar la tasca educativa es va veure la necessitat de constituir una associació que l'emparés sota un marc legal adequat, per això es va constituir l'Associació Ginesta.

Una associació sense ànim de lucre que permet potenciar aquesta iniciativa del Projecte Lucas i estendre el seu camp d'acció, amb nous projectes que pal·liïn la pobresa socioeconòmica que hi ha al barri de la Guineueta.

El Projecte Lucas és un centre obert a nens i nenes i adolescents en edat escolar perquè puguin estudiar, fer deures i reforçar coneixements en les matèries que els siguin més costoses amb un professor particular. I tot això, a través de la confiança en l'alumne i el reforç positiu constant que permet motivar els alumnes perquè adquireixin els objectius i les metes pròpies de la seva edat.

L'associació, què avui dia és un referent al barri, va engegar el 2020 dos projectes més, el Projecte Simón, destinat a oferir orientació, formació i acompanyament a persones adultes amb risc d’exclusió social, i el Projecte Natzaret, destinat a cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació (tots els àpats del dia per a tots els membres de la família), acolliment i seguiment personalitzat de cadascuna de les famílies que atén aquest projecte.

Per donar cabuda a totes les necessitats educatives de les famílies destinatàries de les activitats de l'Associació Ginesta, calia ampliar els locals perquè els existents fins aleshores no permetien ajustar-se a la necessitat real del barri. El Projecte Lucas, en particular, tenia una llista d’espera d’alumnes que no hi podien entrar degut a la manca d’espai.

Local abans de la remodelació

El novembre del 2021, la Fundació Bosch Aymerich va signar un conveni de col·laboració econòmica per ajudar amb les despeses de remodelació del nou local que l'Associació Ginesta ha llogat, per reparar-lo i adaptar-lo als requisits tècnics i a les necessitats dels usuaris.

Les obres es van iniciar el 2021, amb l'objectiu de poder iniciar el curs 2021-2022 ja a la nova seu. Amb la reforma el local compta ara amb una gran sala biblioteca, un despatx d´acollida i set aules per donar una atenció més personalitzada.

Plànol de la nova seu

En aquest local s’acullen les diverses activitats de l'associació en temps i moments diferents, si bé l’ocupació principal és dels nois i noies del Projecte Lucas.

L’Església Parroquial de Sant Llorenç està situada a Das de Cerdanya. Té una superfície construïda aproximada de 250 m2, sobre una parcel·la de 855 m2.

La seva edificació data de 1901, es tracta d’una construcció d’estil  neogòtic que presenta una planta de creu llatina i capelles laterals amb capçada per un absis poligonal. És un edifici d’una alçada considerable. La porta principal s’obre a ponent en el cos afegit del campanar. Aquest està format per quatre cossos en degradació separats per cornises i coronat per una cornisa sostinguda per mènsules i un llosat de sis cares.

La façana de ponent, on és adossat el campanar, presenta a banda i banda d’aquest una finestra d’ull de bou a la part inferior i una de mig punt a la superior rematada amb arcuacions cegues sota llosat.

L’edificació està situada sobre un terreny alçat respecte els carrers limítrofs, el qual se sustenta mitjançant uns murs de contenció de pedra, i no s’hi ha efectuat obres de millora o manteniment substancials, pel que presenta un deteriorament que ha empitjorat en els darrers quatre anys.

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb el Bisbat d’Urgell per finançar el projecte d’execució d’una durada de dos anys, per a la rehabilitació integral de l’Església de Sant Llorenç de Das.

Seguint els procediments i àmbits d’actuació realitzada pels Serveis Tècnics de Monuments de la Diputació de Girona, l’any 2016 i pels Serveis Tècnics Municipals de l’Ajuntament de Das de Cerdanya, l’any 2018 la rehabilitació de l’Església de Sant Llorenç de Das, contempla la intervenció en les cobertes i elements especials de la coberta, la intervenció en les esquerdes de les façanes i els volums, degut a l’assentament diferencial del terreny que sustenta l’edifici, la intervenció a les voltes del sostre interior, la intervenció exterior en el perímetre de l’edifici en contacte amb el terreny, la consolidació dels murs de contenció exteriors, les obertures amb llindes en mal estat i amb falta de tancament (vitralls) i l’execució de treballs complementaris.

La finalització de la rehabilitació està prevista per a l’any 2023.

El Col·legi Major Monterols, és una residència universitària que des de l’any 1949 facilita allotjament i formació a estudiants universitaris i desenvolupa una incansable activitat social, cultural i esportiva, a la qual imprimeix un segell propi, difícilment reproduïble. Monterols és un Col·legi Major Universitari masculí, adscrit a la Universitat de Barcelona. Per això compta amb membres del club universitari i residents de totes les universitats de Barcelona i dels voltants, i també d’altres parts d’Espanya i de l’estranger.

La Fundació Bosch Aymerich col·labora amb aquesta entitat, donat que el seu fundador va ser patró d’Honor del Col·legi Major i ajudava a mantenir la labor que duu a terme aquest Col·legi Major. Des de la Fundació Bosch Aymerich es vol continuar fent la labor del seu fundador i s’ha acordat col·laborar amb una aportació econòmica per a la realització d’uns projectes de reformes puntuals.

El projecte que ha finançat la Fundació Bosch Aymerich ha estat la reforma de la cuina que ha estat estudiada en profunditat per tal d'optimitzar processos.

El Col·legi Major Monterols, és una residència universitària que des de l’any 1949 facilita allotjament i formació a estudiants universitaris i desenvolupa una incansable activitat social, cultural i esportiva, a la qual imprimeix un segell propi, difícilment reproduïble. Monterols és un Col·legi Major Universitari masculí, adscrit a la Universitat de Barcelona. Per això compta amb membres del club universitari i residents de totes les universitats de Barcelona i dels voltants, i també d’altres parts d’Espanya i de l’estranger.

La Fundació Bosch Aymerich col·labora amb aquesta entitat, donat que el seu fundador va ser patró d’Honor del Col·legi i ajudava a mantenir la labor que duu a terme aquest Col·legi Major. Des de la Fundació Bosch Aymerich es vol continuar fent la labor del seu fundador i s’ha acordat col·laborar el curs 2021-2022 en les 4 beques per a quatre estudiants per ajudar a cobrir les despeses de la pensió.

L’atorgament d’aquestes beques recau en aquells estudiants que tot i que obtenen bones qualificacions, no poden fer front al pagament de les despeses de la seva residència.

La Vall és una escola concertada, situada a Bellaterra (Vallès Occidental) en la qual acompanyen els alumnes —i també les famílies—, des de la llar d'infants fins que accedeixen a la Universitat, i els ajuden a preparar-se perquè arribin a ser persones íntegres, ciutadans solidaris i professionals competents.

La Vall pertany a la Institució Familiar d’Educació, un grup educatiu que actualment té tretze escoles a Catalunya i Balears que sumen més de 8.000 alumnes i 700 professionals de l’educació que atenen diàriament més de 5.000 famílies. Institució Familiar d’Educació es va constituir l’any 1969 per iniciativa d’un grup de famílies amb la finalitat de promoure i gestionar col·legis a Catalunya que oferissin un model educatiu de qualitat en el qual es valorés a les persones per sobre de tot.

A La Vall, treballen, des de 1973, per posar el seu coneixement pedagògic i la seva experiència educativa al servei de les famílies, veritables protagonistes de l’educació dels seus fills. Ho fan a través de l’atenció personalitzada a cada alumne, fomentant l’excel·lència acadèmica en la diversitat, promovent la cerca de la veritat i la pràctica de les virtuts cristianes, com a base de la seva vida personal, familiar i social.

El seu projecte educatiu s’inicia amb els més petits de la casa, els infants de Llar. Un dels pilars fonamentals del mètode pedagògic de l’etapa d’Educació Infantil és disposar d’un entorn segur, estimulant, atractiu, emocionant, socialment enriquidor i familiarment coherent. En aquest context, els espais exteriors, concretament el pati, són zones essencials en els quals l’infant explora, descobreix, investiga, observa, indaga, assaja, examina... i que haurien d’estar pensades per tal que el nen i la nena puguin dur a terme aquestes vivències experimentals i enriquidores per al seu creixement maduratiu.

Per aquest motiu, s’ha estudiat com adequar el pati de Llar per transformar-lo en un espai més saludable a través de la incorporació d’elements naturals, com la fusta, troncs, escorça, sorra, i per convertir-lo en un entorn que estimuli l’aprenentatge a través del joc i del desenvolupament de les funcions, motrius, cognitives i socials. Aquesta transformació inclou a més elements que permetin la diversificació d’activitats a l’exterior creant espais multifuncionals i flexibles.

Des de la Fundació Bosch Aymerich recolzem el projecte educatiu que duu a terme la Institució La Vall i s’ha col·laborat en la transformació del patí de la Llar d’Infants per adequar-lo a les necessitats actuals per disposar d’un entorn segur i enriquidor per als nens i nenes de la Llar d’Infants.

https://lavall.institucio.org/ca/actualitat/inauguracio-del-pati-de-llar

Les actuacions que s’han realitzat han estat:

Incorporació al pati de Llar una petita part del pati de Primària, concretament el rectangle adjacent i que està situat 1,80 metres per sota, per tal d' aconseguir doblar la superfície útil, que ha passat a ser de 300 m2 aproximadament. S'ha fet l'adaptació corresponent: per esmorteir el paviment del nou espai, s'ha cobert amb una capa de sorra de 40 cm , s'han afegit un tobogan i unes escales adossades que connecten el pati de dalt i el de baix, s’han afegit els següents elements: porxo, entarimat de fusta de pi Douglas en forma de ronyó, troncs naturals en horitzontal, deu peces de troncs naturals simulant seients:

Transformació del pati de dalt és el que es correspon a l’actual pati de Llar. S'ha recobert aquesta zona, que estava pavimentada (asfalt), amb una tarima de fusta per donar més calidesa. També s'ha recobert el petit sorral amb escorça d’arbre per evitar la humitat retinguda en la sorra actual. S'han afegit elements de fusta per a potenciar el joc, la creativitat, la socialització i la psicomotricitat dels nens: troncs, calaix de jocs i eines, cabana de fusta i taula d’experimentació (cuineta de jocs):

La Fundació Bosch Aymerich, dins dels seus àmbits d’actuació, té com a un dels seus objectes la cultura i l’arquitectura. Amb aquesta finalitat aquest any s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Parròquia de Santa María de Montalegre per contribuir en la restauració de l’Església de Santa Maria de Montalegre, en benefici del patrimoni cultural de la ciutat de Barcelona i de les famílies del barri del Raval.

Santa Maria de Montalegre és un església de d’estil romànic i amb planta de creu llatina que forma part del conjunt arquitectònic de la Casa de la Caritat de Barcelona, situada a la cantonada dels carrers Montalegre i Valldonzella de Barcelona

El projecte de l'església va ser de l'arquitecte barceloní August Font i Carreras amb la col·laboració del mestre d'obres Domènec Balet i Nadal. És l'únic temple que va dissenyar l'arquitecte des del principi fins al final.

La Parròquia de Santa Maria de Montalegre, realitza una tasca pastoral i social al barri del Raval des de fa molts anys i de les que es beneficien les famílies del seu entorn. Es treballa per atendre principalment als més necessitats i pobres, una gran majoria són immigrants. Des de la Parròquia de Santa Maria de Montalegre es promociona als infants i joves del barri amb els ajuts i beques necessaris perquè puguin tenir una bona preparació professional o puguin accedir als estudis universitaris.

Donat el deteriorament de l’edifici, s’ha iniciat un procés de restauració de l'Església, construïda fa més de cent anys.

Es tracta d’una actuació de rehabilitació integral, amb la que es pretén condicionar les teulades i terrats, així com les façanes, els vitralls, i els desperfectes interiors ocasionats pels nombrosos degotalls produïts per les filtracions d’aigua de la pluja.

2021

La Fundació Bosch Aymerich ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya d’una durada de 4 anys per a una tesi doctoral amb el títol “Josep Ma. Bosch Aymerich. Els inicis com arquitecte i l’evolució cap a la figura de consultor i gestor de projectes, entre els anys 1947 i 1960.”

El conveni es va signar el passat mes d’abril amb la intervenció dels patrons de la Fundació Bosch Aymerich, la Sra. Elena Cabarrocas i el Sr. Antoni Bosch i el Sr. Ignacio Vallhonrat, arquitecte encarregat d’endegar aquesta tesi doctoral.

Fins al moment no s’han realitzat investigacions sobre la obra de Josep Ma. Bosch Aymerich, en cap de les seves vessants ni etapes. És per aquest raó que la Fundació Bosch Aymerich col·labora en el projecte presentat per la UIC per donar a conèixer una figura desconeguda en el món acadèmic i que va tenir una gran importància en el desenvolupament econòmic, social i cultural a Catalunya i a la resta Espanya, així com a molts països d’Orient.

L’encarregat d’endegar el projecte ha estat Ignacio Vallhonrat, arquitecte i professor de la UIC que ha decidit enfocar la tesi doctoral en el desenvolupament empresarial i arquitectònic de l’obra d’en Josep Ma. Bosch Aymerich.

El pla d’investigació proposa un estudi de la obra arquitectònica i empresarial realitzada per en Josep Ma. Bosch Aymerich durant el període cronològic específic , on s’analitzarà l’evolució dels seus projectes en el camp de la construcció, la tecnologia, l’estètica i el creixement econòmic de les seves empreses, dins del context econòmic-social i polític.

Per definir l’àmbit cronològic s’estableix com a criteri de delimitació un conjunt de fets que provoquen un punt d’inflexió en la seva carrera com arquitecte, enginyer i empresari, iniciant aquesta investigació a l’any 1947 i finalitzant l’any 1960. L’estudi es focalitzarà en les següents àrees:

a)           Urbanisme, oportunitats de desenvolupament

b)           Gestor, visionari emprenedor de projectes

c)           Empresa, creixement i organització

d)           Arquitectura, formació i influencia

L'objectiu serà estudiar les relacions entre aquests quatre punts destacats en el recorregut laboral d ‘en Josep Maria Bosch Aymerich entre els anys 1947 i 1960. Identificant els elements que tenen en comú i de quina manera els uns depenen dels altres.

El calendari establert per assolir els objectius d’aquesta tesi són:

Any 1: fer un estudi de l’arxiu del Sr. Bosch i redactar un esquema del projecte de tesi.

Any2: avançar en el desenvolupament de la tesi i organitzar un acte de difusió de la figura del Sr. Bosch Aymerich, com a arquitecte en l’àmbit acadèmic ( ponència en un congrés, exposició dins l’àmbit universitari o similar)

Any 3: tenir una primera versió de la tesi, la qual dependrà de l’aprovació dels directors de la pròpia tesi i de la Comissió específica del Doctorant.

Any 4: millores en la versió final de la tesi per a la seva defensa d’acord amb els Directors de Tesi, Comissió Específica del Doctorant i la Fundació Bosch Aymerich.

2022

Després del procés de catalogació i inventariat del Fons Documental Bosch Aymerich, dels projectes, tant d'enginyeria com d'arquitectura i urbanisme d'en Josep Maria Bosch Aymerich, realitzats l'any 2021, la Fundació Bosch Aymerich continua impulsant el projecte del Fons Documental durant l’any 2022 amb la digitalització del Fons Documental Bosch Aymerich.

La finalitat de la digitalització del Fons Documental és la preservació, consulta i la seva difusió en un futur.

El fons documental recull un total de 39.424 plànols de diverses mides fins a A0, els originals són en blanc i negre i color lineals, i un total de 94.800 cares documentals de memòries, majoritàriament, relligades.

L'estat de conservació dels originals és apte per a ser digitalitzat tot i que hi ha documentació en un estat de conservació delicat i de diferents gramatges i emmagatzemada en calaixeres, tubs i caixes.

L'encarregada del projecte de digitalització és l'empresa Artyplan, que ha estructurat el procés de digitalització segons les característiques tècniques del fons documental existent: captura individual per plànol o cara documental; orientació sentit de lectura; retall amb marges blancs de seguretat; reproducció únicament de les cares amb informació; ajustament a la mida de l’original al 100%.

El fons documental s’indexarà en directoris i una nomenclatura de fitxers que seguirà una estructura general: nivell 01: nomenclatura del fons; nivell 02: tipologia de fitxers (JPG/PDF(TIF), nivell 03: directori caixa de projecte, seguint criteri d’ordenació actual; nivell 04: indexat per directori i arrel.

Es crearà una base de dades i metadades on s’associarà el camp clau de nom de fitxer i la ruta absoluta dels fitxers relacionada amb l’excel descriptiu del client.

Per a la digitalització del fons s’ha instal·lat una unitat mòbil a les pròpies instal·lacions on es troben tots els documents, per tal de mantenir els originals en el seu estat més idoni i no malmetre’ls.

Alguns originals es troben en un estat de conservació molt delicat, pel que s'ha hagut de baixar el ritme de treball ja que el seu estat no permet digitalitzar-los amb escàner automàtic pel fet que són volums enllaçats amb tapa dura i no seria correcte guillotinar els volums pel fet que són originals únics.

Des de l'inici del projecte, finals del mes de gener, s'han digitalitzat 86.141 memòries, de les 94.800 pressupostades en un inici i s'han digitalitzat 2.430 plànols, dels 39.424 pressupostats inicialment. La digitalització de les memòries és més elevada donada la seva menor complexitat, a diferència dels plànols que per seves característiques són més delicats i requereixen d'un procés de tractament més acurat.

Durant el procés de digitalització s’aniran aplicant mesures de control de qualitat i seguiment destinades a garantir la qualitat i la traçabilitat del procés.

Donat el volum de documentació s’estima un temps de producció de 9- 12 mesos per a la finalització del projecte.

FONS BOSCH AYMERICH - COAC

L’arxiu històric del Col·legi Arquitectes de Catalunya acull una part del Fons documental de l’arquitecte Josep Ma Bosch Aymerich, que la Fundació Bosch Aymerich va cedir, l’any 2018 per a la realització de l’exposició Col·leccions COAC ’17 Josep Ma Bosch Aymerich.

La Fundació Bosch Aymerich finança la digitalització d’aquest Fons documental per tal que el COAC en pugui fer la seva preservació, i posi a disposició de consulta per als col·legiats, arquitectes, investigadors i estudiants d’arquitectura, així com per a la seva difusió. Es tracta d’un fons textual i de plànols composat per 3.900 plànols de mida màxima A0, 3.650 cares documentals de folis i fulls solts, 490 fotografies en format positius, originals en color, majoritàriament amb informació a una cara.

Amb aquest projecte de digitalització la Fundació Bosch Aymerich contribueix a l’ampliació dels fons digitalitzats que actualment disposa l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

2021

Els arxius del Sr. Josep Ma Bosch Aymerich constitueixen un llegat patrimonial ingent d'una de les figures més destacades de l'univers urbanístic i arquitectònic català i espanyol. Per tal de preservar els documents la Fundació Bosch Aymerich continua impulsant el projecte del Fons Documental durant l’any 2021.

El responsable del projecte ha estat el Sr. Emilio Moncada Durruti, arquitecte especialitzat en Edificació i Urbanisme i amb experiència en gestió de projectes de gestió documental, organització d’arxius i aplicacions informàtiques, així com amb un gran coneixement del sector, que ha coordinat amb un grup d’ajudants.

Entre els mesos de juny i febrer de 2021 es va dur a terme la creació de l'Arxiu de la Fundació Bosch Aymerich, a través d'un procés de catalogació i inventariat dels projectes, tant d'enginyeria com d'arquitectura i urbanisme de Josep Maria Bosch Aymerich.

Aquest treball va constituir un gran avenç en l'objectiu de donar a conèixer la visió de Josep Mª des de l'enfocament de la seva tasca com a arquitecte, enginyer i urbanista.

Posteriorment es va realitzar la tasca d'arxiu i classificació de materials i documents personals relacionats amb la vida i l'obra de D. José María2 (cartes, llibres, fotografies, etc.) desconeguts fins al moment.

Aquests materials, si bé no estaven directament relacionats amb els projectes inventariats, constituïen en si mateixos preuats testimonis de la seva vida i llegat.

S'ha realitzat una tasca d'inventariat i catalogació de tots els llibres trobats, preservant de manera especial les col·leccions antigues d'història de l'art i l'arquitectura) per poder conèixer-ne el valor i posar-los al servei dels interessos de la fundació, afegint-los a l'arxiu i futur Centre de Documentació de la Fundació.

A l'estudi i anàlisi de la biblioteca, es van trobar i inventariar un total de 1.511 llibres. Pel que fa a la seva temàtica, sovint una biblioteca de caràcter personal es pot classificar amb unes poques entrades que identifiquen la majoria dels volums. En el cas de la biblioteca del Sr. Josep Maria no ha pogut ser així. Donada l'enorme riquesa i varietat de la naturalesa dels llibres trobats, segons el criteri del director del projecte, ha semblat oportú ampliar el nombre d'entrades per temàtica, en un esforç per posar de manifest la profunditat del pensament i interessos del Sr. Josep Maria , i també per tal de facilitar una recerca / recerca introspectiva de la seva vida i pensament.

TemàticaNúm. de volums
Arquitectura271
Art / Història de l’Art325
Astronomia5
Biografia15
Ciències30
Ciències humanes i socials /Cultura General35
Empresa /Economia84
Filosofia9
Enginyeria28
Història252
Literatura116
Personal JBA/ autobiografia17
Política42
Premsa /Sociologia/ Societat18
Religió59
Turisme /Viatges80
Urbanisme /Ciutat77
Classificació per temàtiques Biblioteca Josep Ma Bosch Aymerich

Les tasques de classificació de l’arxiu van continuar al mes d’abril quan es van arribar a l’arxiu nous projectes que estaven emmagatzemats a Castelló d’Empúries i no estaven inventariats, en total van arribar a l'arxiu, 41 sacs amb 4 o 5 rotllos de projectes cadascun. Com es pot comprovar per les fotos, majoritàriament el seu estat no era adequat.

La neteja i sanejament d’aquests plànols ha estat una tasca complicada i difícil , perquè l’estat dels projectes en termes generals era deficient. S’han trobat gran quantitat d’ells doblegats pel pes acumulat pel deficient estat d’emmagatzematge i d’altres afectats per l’aigua.

S’ha comprovat inicialment que no es tracti de còpies de projectes que ja estiguin arxivades, o si ho estan, comparar els plànols del projecte arxivat amb els nous per si poden completar-se, posteriorment, restaurar en la mesura que sigui necessari els projectes restants, realitzar un inventari i afegir-los al fitxer actual, utilitzant el mateix instrument de descripció ja realitzat, afegint el màxim de dades que cada projecte pugui tenir.

Inicialment l’estimació va ser de 180 tubs a 200, finalment van ser 299 tubs que s’inclourien als ja existents.

L'objectiu ha estat donar el mateix tractament als nous projectes provinents de Castelló d´Empúries, els mateixos treballs d´Ordre i sanejament, Inventari i Quadre Classificació, Mesures selectives de conservació preventiva, que ja es realitzaven amb els projectes anteriors.

En general es tracta de projectes d'execució d'arquitectura i enginyeria, amb una mitjana de plànols per projecte més gran que allò inventariat anteriorment, trobant projectes complets i molt detallats (amb procedència majoritària d'HBA, PRC i l'estudi de Madrid)

S'han inventariat 10.625 plànols a 229 tubs procedents de Castelló d'Empúries.

D’altra banda també s’han dut a terme la classificació d’una nombrosa documentació notarial que s’ha classificat en les carpetes originals (una per document juntament amb els seus annexos) assignant a cadascuna un codi numèric únic, i aquestes carpetes en capses també numerades.

Tota la documentació s’ha enregistrat en un full de càlcul, per tal de facilitar la localització dels expedients.

2020

La proposta de Fons documental Bosch Aymerich sorgeix de la voluntat, per part del Patronat de la Fundació Bosch Aymerich, de conservar el llegat del Sr. Josep Ma Bosch Aymerich i crear un arxiu definitiu que pugui arribar a ser consultat per investigadors interessats i serveixi com a base per a la difusió i coneixement de la seva trajectòria professional i de la seva vida. Donat l’escàs coneixement a nivell nacional i internacional que es té de la seva vida i obra. El fons documental s’ha d’inventariar per convertir-se en llegat accessible i de fàcil difusió, no només per als arquitectes i enginyers, si no també per a investigadors, historiadors, etc.

El responsable del projecte ha estat el Sr. Emilio Moncada Durruti, arquitecte especialitzat en Edificació i Urbanisme i amb experiència en gestió de projectes de gestió documental, organització d’arxius i aplicacions informàtiques, així com amb un gran coneixement del sector, que ha coordinat un grup d’ajudants.
Les labors de conservació i inventariat del Fons documental del Sr. Josep Ma. Bosch Aymerich es van iniciar el mes de juny de 2020, atès que en el seu inici, al març de 2020 es va veure interromput pel confinament originat per la covid-19. Han estat sis mesos de treball profitosos que han aportat uns resultats molt satisfactoris.

El volum aproximat del fons és de 250 metres lineals de documentació (capses, carpetes, planeres, formats especials, plànols, etc). La documentació estava recollida en suports delicats (paper vegetal, fotografia, paper còpia, sulfuritzats, etc.)

L’arxiu té un volum de 1.643 unitats d’instal·lació: 20.504 plànols, continguts en 862 tubs de plànols, 772 caixes de documentació i 9 calaixos en armari planer.
S’han comptabilitzat 2.743 entrades o línies d’informació, 1.505 en caixes de documentació i 1.238 en tubs de plànols.

La documentació que conté l’actual arxiu, entre la qual hi destaquen els projectes d’arquitectura, urbanisme i enginyeria, constitueix un valuós recurs per conèixer i completar la visió del Sr. Josep Ma Bosch Aymerich des de l’enfocament de la seva tasca com a arquitecte, enginyer i urbanista. Els arxius del Sr. Josep Ma Bosch Aymerich constitueixen un ingent llegat patrimonial d’una de les figures més destacades de l’univers urbanístic i arquitectònic català i espanyol.

2021

Per segon any la Fundació Bosch Aymerich col·labora amb la Parròquia de la Puríssima Concepció de Barcelona per a dur a terme una restauració dels espais actuals de la rectoria de la Parròquia, que està previst que es realitzi en un termini de 3 anys, que es va iniciar l’any 2021 i finalitzarà l’any 2022.

Aquest projecte de restauració dels espais actuals de la rectoria de la Parròquia vol aconseguir condicionar la rectoria, amb un conjunt d’espais i sales que s’utilitzen en l’acció social que du a terme la parròquia i on s’han anat realitzant algunes feines de manteniment des de la seva construcció, però que mai ha estat objecte d’una actuació de rehabilitació integral i que permetran atendre millor les necessitats de la Parròquia i del barri.

L’any 2021 s’ha continuat treballant en els projectes bàsics per sol·licitar les llicències i els executius amb els estats d’amidaments per demanar pressupostos a tres constructores.

S’ha separat el projecte integral en diferents fases per tal d’iniciar les obres de les façanes de la Rectoria que ja s’han finalitzat.

Estat inicial façana posterior

Estat final façana posterior

S'han realitzat nous projectes per ajustar-se als requeriments de les llicències i poder iniciar les obres a l'interior de la Rectoria.

S’ha presentat el Pla especial per augmentar els espais i atendre millor les necessitats de la Parròquia. patrimoni.

S’han finalitzat els estudis per detectar les causes de les humitats de la Rectoria i la diagnosi amb els criteris d’actuació per aconseguir uns espais mes saludables, iniciarem en breu la reparació de tota la xarxa d’evacuació d’aigües. S’han habilitat uns espais per tal de permetre el trasllat dels mossens i poder abordar aquestes actuacions.

S'ha donat prioritat a la realització de algunes tasques de manteniment que requerien d’una actuació urgent per evitar perills de despreniments o d’entrada d’aigües.

2020

La Fundació Bosch  Aymerich, dins dels seus àmbits d’actuació, té  com a un  dels seus objectes  la cultura i l’arquitectura. Amb  aquesta finalitat  aquest any  s’ha signat  un conveni de col·laboració amb la Parròquia de la Puríssima Concepció de Barcelona per a dur a terme una restauració dels  espais  actuals de la  rectoria de la  Parròquia, que  està  previst  que es  realitzi en  un termini de  3  anys (2020, 2021 i 2022).

Aquest projecte vol  aconsseguir acondicionar la rectoria, amb  un conjunt  d’espais  i sales que s’utilitzen en l’acció social que du a terme la parròquia i on  s’han anat realitzant algunes feines de manteniment des de la seva construcció,  però que mai ha estat objecte d’una actuació de rehabilitació integral i que permetran atendre millor les necessitats de la Parròquia i del barri.

La  signatura del  conveni de col·laboració  va tenir  lloc el  passat  dia 12 febrer  amb la  presència del d’en  Mossèn Ramón  Corts  i   Blay, en representació  de la  Parròquia de la  Puríssima  Concepció,   la Sra. Elena  Cabarrocas, i el  Sr.  Antoni  Bosch, patrons  de la  Fundació Bosch  Aymerich.

La unió del seu CREADOR i la seva OBRA.

El passat dia 27 de setembre va tenir lloc l'acte d'inauguració de l"Espai Bosch Aymerich", al complex residencial de Cap Sa Sal. L'acte que va coincidir amb la trobada anual dels arquitectes de la demarcació de Girona COAC, va comptar amb les intervencions del president de la comunitat, el Sr. Xavier- García Milà, que va fer una presentació de la història de Cap Sa Sal , el Patró de la Fundació, el Sr. José Antonio Pérez Melón, que va fer una menció a la figura del seu creador i per part de la demarcació del COAC de Girona el seu president, el Sr. Marc Riera i l'alcadessa de Begur, la Sra. Maite Selva.

La creació de l'Espai Bosch Aymerich neix de l'interès per part dels membres de la Comunitat de Propietaris que ha volgut crear un espai que faci que el CREADOR i la seva OBRA romanguin de per vida units.

La Comunitat disposa de plànols originals presentats a l' Ajuntament i que van ser respectats a la seva  construcció , també disposa d'un ampli dossier fotogràfic de les diferents fases de construcció de  l’edifici, algunes de les quals s'han inclòs a l'Espai Bosch Aymerich. La Fundació Bosch Aymerich ha aportat la reproducció de la maqueta de Cap Sa Sal, per tal que sigui exposada conjuntament amb els plànols i fotografies de l'arxiu de la comunitat

Cap Sa Sal, es troba a la costa de Begur, on el 4 de juliol de 1963, després de 8 anys de grans obres donat el caràcter topogràfic i massiu d'aquesta arquitectura, es va inaugurar un hotel de luxe.

Aquesta obra pertany al període dels anys centrals de l'obra de l'arquitecte Josep Ma. Bosch Aymerich, que es corresponen amb la gran explosió de la indústria turística a l'Estat Espanyol.

Cap Sa Sal es va concebre com a un hotel de luxe, on s'hi van allotjar grans figures de l'època com, la ex-emperadriu Soraya (esposa del Sha de Pèrsia), artistes de renom internacional, com l’actor Rock Hudson o el músic Xavier Cugat, actuacions de Júlio Iglesias o Raphael. La seva imatge i el seu renom van fer que fos escenari de rodatge de pel·lícules de l’època, com “El turisme és un gran invent”, “La dinamita està servida” o “Some girls do”, entre d'altres. A partir de 1979, l'hotel va haver de canviar la seva activitat, donat el seu estat econòmic, va ser llavors quan es va proposar un nou pla de negocis i l'edifici es va reconvertit en un complex residencial privat, que actualment està dirigit per la seva pròpia comunitat de propietaris.

50 anys després, l'aspecte de la seva imponent façana sobre el penya segat on es troba situat, a l'inici de la Reserva Marina de Ses Negres, segueix essent el mateix, tot i que la seva activitat s'ha vist transformada.

Apartaments Cap Sa Sal, Begur, Girona (1968)

LA PROLÍFICA TRAJECTÒRIA D’UN VISIONARI EXPOSADA A LA DELEGACIÓ DE L’ALT EMPORDÀ DEL COAC

L’exposició va presentar una selecció de projectes de l’arquitecte, enginyer i empresari Josep Maria Bosch Aymerich, procedents de part del fons documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich, gestora del seu llegat, cedeix a l’Arxiu Històric del COAC

El dia  20 febrer de 2019 , la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) de Figueres, va acollir la inauguració de l’exposició “Col·leccions COAC / Josep Maria Bosch Aymerich”. En concret, en aquesta itinerància, es va mostrar l’apartat «oci i turisme» que donà a conèixer, a través de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies, els projectes de l’Hotel Cap Sa Sal a Begur (1955-1963), el projecte no realitzat del Flotel (hotel flotant) (1978), el Xalet per al Sr. Bloch, i l'estació d'esquí de Masella. Pirineu de Girona (1965-1967).

L’acte va comptar amb la conferència inaugural del  Sr. Roger Subirà, arquitecte i comissari de l’exposició, que va fer un repàs de la trajectòria professional de Bosch Aymerich, arquitecte, enginyer i empresari.

“Col·leccions COAC / Josep Maria Bosch Aymerich”

L’exposició que es va inaugurar el 8 de novembre de 2018, a la sala d’exposicions del COAC a Barcelona, presentava la seva figura i l’obra de Bosch Aymerich en el conjunt de l’arquitectura del segle XX al nostre país. I ho feia a través de quatre grans apartats: «grans clients», «paisatges corporatius», «oci i turisme» i «serveis socials». La mostra es va fer a partir d’un recull de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies seleccionades entre el conjunt documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich va cedir a l’Arxiu Històric del COAC.

La seu de Figueres va mostrar l’apartat d’oci i turisme el qual es situa en els anys centrals de l’obra de Bosch Aymerich que coincideixen amb la gran explosió de la indústria turística a l’Estat espanyol.

Entre aquests projectes s'observa més diversitat estilística i més llibertat formal. Projectes plens d’optimisme que inclouen rareses i curiositats com un gran complex turístic flotant amb una arquitectura clarament influenciada per les arquitectures utòpiques de la dècada dels seixanta d’Archigram.

També s'hi van exposar grans complexos turístics amb interessants conjunts arquitectònics de creixement orgànic i desplegaments espacials, especialment a la Costa del Sol andalusa, com era propi de les dècades dels seixanta i setanta, barrejats amb elements de les arquitectures vernacles mediterrànies.

En aquest espai si van destacar obres com:

El caràcter topogràfic i massiu d’aquesta arquitectura, en la qual Rubió i Tudurí col·laborà com a paisatgista i Josep Guinovart com a muralista, mostra un dels exemples més clars d’un primer moment del desenvolupament turístic al nostre país.

Molts dels seus habitatges unifamiliars corresponen a segones residències i constitueixen alguns dels exemples més reeixits de la seva arquitectura, fins al punt que algunes d’elles van entrar al catàleg d’arquitectura moderna del Docomomo Ibèric.

UN PERSONATGE EXCEPCIONAL EN EL PANORAMA ARQUITECTÒNIC DEL SEGLE XX A CATALUNYA

Josep Maria Bosch Aymerich (1917-2015) va ser un estudiant brillant. Va simultaniejar els estudis d’enginyeria i arquitectura —acabats en temps rècord— amb la direcció de l’acadèmia Humet de reforç a estudiants.

Els èxits com a estudiant li van donar l’oportunitat de ser delegat de l’Institut Nacional de la Indústria als Estats Units, on va completar la seva formació al Massachusetts Institute of Technology i va coincidir amb les principals figures del moviment modern.

El 1947 va retornar a Barcelona com a director tècnic industrial de la Zona Franca, on va tenir un paper clau en l’establiment de la fàbrica SEAT a la ciutat.

El 1953 es va associar amb Frederic H. Harris —gegant americà de l’enginyeria responsable d’instal·lacions petrolieres al Golf Pèrsic—i va crear Harris Bosch Aymerich SA, amb qui va dur a terme obres com la xarxa d’autopistes del País Basc, el pantalà del Port de Barcelona o les bases americanes.

També va fundar empreses i institucions com l’Institut d’Estudis Nord-americans o el Banco Madrid.

Malgrat tenir dificultats per accedir a grans encàrrecs a Catalunya, va deixar edificis notables com l’Hotel Cap Sa Sal a Begur, el conjunt d’habitatges per a treballadors de la Seat al passeig de la Zona Franca, l’Institut d’Estudis Nord-americans a la Via Augusta, la clínica L’Aliança o la seu de l’empresa química Hoechst a la Travessera de Gràcia, tots quatre a Barcelona. D’altra banda, alguns dels projectes clau de la seva trajectòria, com un gratacel a la plaça Catalunya, no van veure mai la llum per oposició del govern local.

Com a promotor, va ser pioner en la importació a l’Estat espanyol del model americà de suburbi extensiu residencial a sectors com La Moraleja. També va ser una figura clau del desenvolupament turístic de la costa espanyola, especialment al sud d’Espanya o al Pirineu català, on fundà l’estació d’esquí de Masella. Fins a la seva mort, la seva taula era plena de grans projectes, com els de barris de promoció pròpia a Madrid, Manchester o Londres.

L'any 2018 es va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes per a fer una exposició  d’una una selecció de projectes de l’arquitecte, enginyer i empresari Josep Maria Bosch Aymerich, procedents de part del fons documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich, gestora del seu llegat, cedeix a l’Arxiu Històric del COAC

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va inaugurar el dia 8 de novembre del 2018 l’exposició “Col·leccions COAC / Josep Maria Bosch Aymerich”, que mostrà un recull de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies seleccionades entre el conjunt documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich va cedir a l’Arxiu Històric del COAC.

Edificis corporatius, complexos turístics, ports, aeroports, hospitals, promocions d’habitatges, bases militars, xarxes d’autopistes, entre d’altres, configuren un currículum professional que compta amb un gruix de més de 500 obres projectades en més de quinze països.

En aquesta exposició, dividida en quatre parts («grans clients», «paisatges corporatius», «oci i turisme» i «serveis socials»), es va presentar una selecció de vint-i-dos projectes —com el gratacels a la plaça Catalunya de Barcelona mai construït, l'Hotel Cap sa Sal a Begur, l'edifici "Toblerone" a Almeria o l'edifici per al Banco Madrid al Paseo de la Castellana— amb els quals es va voler contribuir a situar la seva figura i la seva obra en el conjunt de l’arquitectura del segle XX al nostre país.

22 projectes en 4 espais per explicar una obra prolífica

Una trajectòria tan àmplia no es pot presentar en una sola exposició. Això no obstant, el Col·legi d’Arquitectes ha seleccionat vint-i-dos projectes per il·lustrar un amplíssim currículum professional. Amb aquest objectiu, la mostra s’ha organitzat en quatre espais.

1.- Grans clients

El llistat de clients de Harris Bosch Aymerich SA arriba a unes cent cinquanta empreses, institucions i governs d’arreu del món.

La versatilitat de Bosch Aymerich va ser clau i defineix la seva carrera professional. Així, per a un mateix client es podien resoldre amb igual professionalitat des d’instal·lacions industrials i grans infraestructures fins a edificis emblemàtics per a les seus corporatives i barris residencials per als treballadors. De fet, la cartera de productes que s’oferien es classificaven en llistat de fins a quinze categories diferents.

En aquest espai hi havia projectes per a clients com:

2.- Paissatges corporatius

Bosch Aymerich va contribuir amb els seus edificis a construir alguns dels paisatges urbans de més qualitat dels centres de les nostres ciutats. Paisatges caracteritzats per grans arquitectures corporatives que, si bé poden haver estat ignorades per la crítica, són ben reconegudes pels ciutadans. A la Castellana de Madrid, la Diagonal més enllà de Francesc Macià o la part alta de la Via Augusta, els edificis de Bosch Aymerich són ben presents en l’imaginari col·lectiu.

Alguns exemples que es van poder veure en aquest espai són:

L’edifici més important en la trajectòria de Bosch Aymerich. Constitueix, en les seves diverses versions, una reflexió interessant sobre la capacitat de l’arquitectura de crear centralitat. La seva aproximació, més anglosaxona que europea continental, va contribuir que el projecte no veiés mai la llum, però els dibuixos i maquetes permeten imaginar una versió alternativa d’un dels paisatges urbans més emblemàtics de Barcelona.

3.- Oci i Turisme

Els anys centrals de l’obra de Bosch Aymerich es corresponen amb la gran explosió de la indústria turística a l’Estat espanyol.

És entre aquests projectes on trobarem més diversitat estilística i més llibertat formal. Són projectes plens d’optimisme que inclouen rareses i curiositats com un gran complex turístic flotant amb una arquitectura clarament influenciada per les arquitectures utòpiques de la dècada dels seixanta d’Archigram.

També hi trobarem, especialment a la Costa del Sol andalusa, grans complexos turístics amb interessants conjunts arquitectònics de creixement orgànic i desplegaments espacials, com és propi de les dècades dels seixanta i setanta, barrejats amb elements de les arquitectures vernacles mediterrànies.

En aquest espai destaquen obres com:

- Hotel Cap sa Sal, Begur (1955-1963).

El caràcter topogràfic i massiu d’aquesta arquitectura, en la qual Rubió i Tudurí col·laborà com a paisatgista i Josep Guinovart com a muralista, és un dels exemples més clars d’un primer moment del desenvolupament turístic al nostre país.

- Estació d’esquí de Masella, Alp, Das i Urús (1965-1967)

- Xalets

Molts dels seus habitatges unifamiliars corresponen a segones residències i constitueixen alguns dels exemples més reeixits de la seva arquitectura, fins al punt que algunes d’elles van entrar al catàleg d’arquitectura moderna del Docomomo Ibèric.

4.- Serveis Socials

Malgrat tractar-se de tipologies menys definitòries de la seva carrera, s’hi troben arquitectures de gran qualitat i excel·lent resolució funcional.

El problema de la solució habitacional per a les classes més desfavorides el va preocupar sempre, i va arribar a promoure barris d’habitatges mínims a cost molt assequible, a Anglaterra.

Va dissenyar gairebé trenta centres escolars arreu d’Espanya, però destaquen especialment els edificis destinats al sector sanitari: clíniques, hospitals i residències. Va construir centres hospitalaris tant a Espanya com a països del Golf Pèrsic.

Els seus edificis d’equipaments es caracteritzen per la seva impecable funcionalitat i per una arquitectura de gran solvència constructiva i dignitat formal. Els dibuixos de projecte demostren el seu interès pel detall i la integració d’elements tècnics en l’arquitectura, des dels primers estadis de concepció de l’edifici. Segurament és en aquestes tipologies on es treu més profit d’una integració total entre l’enginyeria i l’arquitectura.

Alguns d’aquests edificis assoleixen resultats formals molt notables i de gran presència urbana. Entre d’altres, hi trobem:

La capella de l’hospital ha rebut la màxima protecció patrimonial però malgrat la seva qualitat, l’edifici es troba en un estat de total abandonament.

Visitants i repercusió en mitjans

De les 17 Exposicions COAC que ha organitzat el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, aquesta ha estat l’exposició amb més visitants i que major impacte a tingut a la premsa escrita i digital.

Des de la Fundació estem molt contents que així hagi estat, a fi de donar a conèixer una mica més la figura i la obra del nostre fundador, en Josep Maria Bosch Aymerich.

Veure Clipping premsa complert

La Fundació, dins dels seus àmbits d’actuació, també té per a objecte la cultura i l'arquitectura. Així, durant l’any 2018 es va signar un conveni amb la Parròquia de la Puríssima Concepció de Barcelona per a dur a terme una reparació dels vitralls que s’havien malmés per l’efecte del temps i alguns actes vandàlics.

La reparació dels vitralls la va dur a terme l’empresa especialitzada J.M.Bonet.

Tasques realitzades

Per a dur a terme aquestes reparacions es van haver de

S’adjunta, a títol d’exemple, una mostra de la tasca realitzada en un dels molts vitralls reparats

Estat en que es trobava Detall dels desperfectes Estat després de la reparació

Durant el mes de Febrer del 2016 es van finalitzar les obres de tancament de la terrassa/porxo a la Torre Bellesguard de Gaudí, creant un espai tancat a l’exterior que facilita la realització d’actes per a promocionar aquesta gran obra d’Antoni Gaudí, per altra banda, desconeguda per molts.

Aportació: 33.000 €

C:\Users\Usuario\AppData\Local\Microsoft\Windows\INetCacheContent.Word\IMG_20151214_112820.jpg

“Creació de l’espai Bosch Aymerich a la Torre Bellesguard de Gaudí”